Diumenge Planeta 25/09/2015

Menys objectius i més justícia global per a l'Àfrica Subsahariana

Oscar Mateos
2 min

Professor de la Universitat Ramon LlullL’agenda dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni deixa un balanç força decebedor quan analitzem la realitat dels 49 països de l’Àfrica subsahariana. La majoria d’indicadors mostren un avenç molt més baix del que s’esperava (pel que fa a pobresa extrema, alfabetització o salut materna, entre d’altres) i fins i tot n’hi ha que estan en retrocés (com ara l’accés de la població a serveis sanitaris millorats). Encara és més preocupant que el nombre de persones en termes absoluts que estan en situació de pobresa extrema ha augmentat de 290 milions el 1990 als més de 400 milions actuals. Per què l’Àfrica subsahariana és a la cua del progrés en aquesta agenda global? L’impacte dels conflictes armats i la inestabilitat política que afecta alguns països -especialment a la Banya d’Àfrica i l’Àfrica central-és clau per entendre les dificultats que han d’afrontar molts estats. Però no podem obviar les pressions internacionals a què han estat sotmesos molts països africans, una realitat ara anomenada “el nou saqueig de l’Àfrica”, és a dir, l’explotació descontrolada dels recursos naturals (terres, minerals, etc.) per part de multinacionals i de països ja no només occidentals com els EUA o França, sinó també d’altres com la Xina, Rússia o l’Aràbia Saudita. És per això que la nova agenda global no pot acostar-se a la realitat africana únicament a partir d’indicadors que no capten la complexitat cultural i sociopolítica del continent. En un context global de creixents desigualtats en què el canvi climàtic és una amenaça per a tot el planeta, cal considerar almenys tres aspectes: primer, com mesurem la falta d’equitat i la redistribució de la riquesa; segon, el creixement econòmic no hauria de ser una mesura de futur, i tercer, ens calen acords globals vinculants i no només “compromisos” que mai s’acaben complint. Aquests acords ajudarien a constatar que l’Àfrica no té tant un problema de mals indicadors sinó més aviat d’unes regles de joc global que li són clarament injustes i perjudicials.

stats