Publicitat
Publicitat

La societat civil trenca el silenci

El govern persegueix els que denuncien els abusos

Una de les conseqüències més visibles de la deriva política israeliana és la persecució de les ONG d’esquerres, una persecució que s’ha tornat més agressiva en les últimes setmanes i que sobretot té en el punt de mira Breaking the Silence. Aquesta organització va ser fundada per veterans de l’exèrcit israelià el 2004 i ha recollit més d’un miler de testimonis de militars que denuncien els excessos comesos en els territoris ocupats. Fins ara, cap d’aquests testimonis s’ha revelat fals, malgrat els esforços del govern i de l’exèrcit per trobar-hi forats i desacreditar l’ONG.

Al febrer l’exèrcit va fer un pas endavant i va denunciar Breaking the Silence a un tribunal de Petah Tikva, al centre del país. La demanda, que s’ha classificat com a “secreta”, exigeix que l’ONG faciliti els noms dels militars que han denunciat els abusos. L’exèrcit argumenta que les dades facilitades fins ara per Breaking the Silence són insuficients per identificar els casos, però els responsables de l’ONG no veuen prou clar aquest argument.

Breaking the Silence ha col·laborat i continuarà col·laborant amb la fiscalia militar però no revelarà mai els noms dels testimonis perquè estem en contra d’una política que ve dictada pel govern, no en contra de soldats concrets”, diu una font de l’ONG, que assegura que el que pretén el govern és silenciar les denúncies i amonestar els soldats que denuncien els excessos.

Un mes després d’anar als jutjats, l’ofensiva es va fer encara més aguda. El 17 de març, el Canal 2 de la televisió, que compta amb alguns dels periodistes més militaristes del país, va divulgar un vídeo que suposadament “mostrava” que Breaking the Silence estava recollint material secret de l’exèrcit i introduint “talps” a les forces armades. Les primeres reaccions van ser força violentes. El primer ministre, Benjamin Netanyahu, va qualificar els fets d’“intolerables” i el seu ministre de Defensa, Moshe Yaalon, va arribar a dir que era una “traïció”, tant si la informació que recull Breaking the Silence “es publica” com si “la manté per a usos interns”.

“Nosaltres seguim procediments molt rigorosos quan fem les entrevistes. La primera cosa que demanem als soldats és que no revelin cap secret militar. I abans de publicar qualsevol material, el presentem a la censura militar, de manera que són els censors els que autoritzen o prohibeixen la publicació de les informacions. Tot el que hem publicat fins ara ha seguit aquest procediment i no pensem canviar de política”, assegura Breaking the Silence.

En el context de la campanya del govern i l’exèrcit contra Breaking the Silence, la immensa majoria de la classe política s’ha situat al costat de Netanyahu i Yaalon. Només dues diputades han qüestionat les acusacions que ha rebut Breaking the Silence: Tzipi Livni, del Camp Sionista, ha recordat que fa vint anys les acusacions de “traïció” contra Yitzhak Rabin van conduir a l’assassinat del primer ministre, i Tamar Zandberg, de Meretz, s’ha declarat “preocupada” per la campanya contra “ aquests patriotes que defensen valors morals i volen posar fi a l’ocupació”. A més a més, Zandberg també ha advertit que la campanya pot acabar amb l’assassinat d’algun membre de Breaking the Silence. Una circumstància que no ha passat desapercebuda és que darrere del vídeo hi ha una ONG, Ad Kan (Fins Aquí), que des de fa tres anys es dedica a introduir talps a les ONG d’esquerres per “desemmascarar-les” davant l’opinió pública i que manté vincles estrets amb organitzacions de colons radicals finançades pel govern.

La manera de treballar d’Ad Kan es va descobrir recentment quan aquesta ONG va divulgar un vídeo d’una noia jueva que denunciava que en un autobús mixt va ser assetjada sexualment per palestins. Polítics i notables israelians van posar el crit al cel i van demanar al govern que posés en pràctica la segregació en algunes línies de transport públic. Pocs dies després, una investigació del diari Haaretz va demostrar que les denúncies de la noia eren falses i que havien sigut un muntatge d’Ad Kan.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT