PLATGES PARADISÍAQUES, luxe a preu raonable, gastronomia o exotisme budista són alguns dels atributs que cada any atreuen milions de turistes a Tailàndia. En canvi, per a altra gent, aquest país del sud-est d’Àsia és el lloc ideal per operar-se a cor obert, canviar la dentadura, posar-se una pròtesi al genoll o fer-se un lífting facial.

Tailàndia és la primera destinació mundial en turisme mèdic. Dels entre 7 i 10 milions de persones que el 2013 van viatjar a l’estranger per sotmetre’s a un tractament, entre 1,3 i 1,8 milions van escollir el país asiàtic, segons la consultora nord-americana Patients Beyond Borders. Tailàndia, que segons dades governamentals el 2013 va ingressar 4.230 milions d’euros d’aquest sector, ja supera els Estats Units, el segon destí internacional del turisme mèdic.

L’estalvi per tractament oscil·la entre el 50% i el 70%. Un bypass coronari que als EUA costa uns 88.000 dòlars a Tailàndia en val 23.000. Per tant, a un nord-americà li surt més a compte pagar un vol de 15.000 quilòmetres i una estada de setmanes que operar-se al seu país. “A Tailàndia, hi van principalment pacients que busquen tractaments de qualitat que als seus països tenen un cost que no podrien assumir”, diu a l’ARA Josef Woodman, director de Patients Beyond Borders. “Les especialitats més complexes i cares són les més populars pel potencial d’estalvi que tenen”, afegeix.

Però l’econòmic no és l’únic motiu. Tecnologia punta, instal·lacions de qualitat amb 45 hospitals certificats per la Joint Commission International, personal ben qualificat i l’absència de llistes d’espera. Aquests són altres atractius de l’oferta tailandesa, segons el portal especialitzat Mymedholiday. El cercle virtuós es completa amb una gran infraestructura hotelera i de transport apta per a totes les butxaques i, naturalment, les platges paradisíaques, el lloc ideal per passar un postoperatori. “Cada vegada més, països com Tailàndia, Singapur o Corea del Sud es fan conèixer per la qualitat i sofisticació dels seus tractaments i ja comencen a competir amb hospitals dels Estats Units i Europa”, assegura Woodman.

L’orientació del sector sanitari tailandès cap al mercat internacional en part es deu a la renovació de l’hospital Bumrungrad, el 1997, just abans que esclatés la crisi asiàtica. El préstec en dòlars amb què s’havia finançat es va doblar de cop per l’ensorrament del bat tailandès. Contra les cordes, els inversors van buscar estrangers rics i expatriats a Àsia oferint-los servei de qualitat a baix cost. Poc després dels atemptats de l’11-S els pacients del Pròxim Orient amb entrebancs per entrar als EUA o la UE van acabar a Tailàndia.

Avui, el Bumrungrad és el centre hospitalari privat més gran del sud-est d’Àsia, amb 520.000 pacients de 190 nacionalitats cada any i uns beneficis de 477 milions de dòlars el 2013. Comoditats d’un hotel de cinc estrelles i serveis com ara 150 intèrprets, assistència consular, extensió de visats, transport VIP, oficines de representació de 17 països o facilitats per allotjar familiars. El seu model ha sigut reproduït per competidors com el grup Bangkok Dusit, propietari de Bangkok Hospital, una franquícia present als principals centres turístics del país, com l’illa de Phuket. Però l’oferta tailandesa també inclou centenars de clíniques privades que ofereixen tractaments especialitzats, sobretot d’estètica, fertilitat i dentistes, de qualitat i prestacions similars. Però amb l’aixopluc del seu renom, aquest mercat també dóna cabuda a establiments que operen en situació irregular i serveis que flirtegen amb els límits legals. L’any passat una britànica de 24 anys va morir al quiròfan d’una clínica d’estètica de Bangkok mentre era operada per un cirurgià plàstic sense llicència. A més, el govern tailandès va prohibir la subrogació als estrangers després que una parella australiana fos acusada d’abandonar un nadó amb síndrome de Down gestat per una tailandesa que havien contractat, i també que es descobrís que un japonès havia tingut 16 fills amb aquest mètode.