EL VI NO ÉS UNA MODA, és una expedició per descobrir, una invitació a crear la nostra pròpia biblioteca de gustos i aromes, a construir el nostre gust, a viatjar pels seus orígens. De la mateixa manera que col·leccionem segells, monedes o llibres, i que ens agraden diversos tipus de música o literatura, el vi ens ofereix múltiples possibilitats, i gràcies a la globalització, tenim a l’abast el gran privilegi de la diversitat.

El vi no és una beguda de gust únic. Tot el contrari, és tot un univers de ceps, estils, regions, productors i qualitats. El plaer el podem trobar tant en una ampolla de 3 euros com en un vi icona de 500 euros o més. Els crítics i experts ens formem judicis i idees que demà potser seran reavaluades. Això ens obliga a ser molt oberts i, alhora, a mirar de ser tan objectius com puguem. No s’ha de creure que els únics vins bons són els que més costen o els del nostre país. Ben al contrari. Gràcies a les modernes tècniques de viticultura es poden produir bons vins gairebé a qualsevol part del món. Així ho explica l’influent enòleg francès Michel Rolland, que assessora projectes vinícoles en tots els continents i és considerat el primer flying winemaker modern, és a dir, un enòleg global. “Podem fer bons vins en qualsevol vinya. Una altra cosa és produir grans vins; aquesta és una tasca més difícil”, diu.

Darrere de cada ampolla de vi hi ha, com a mínim, un any de feina. De vins bons, o bons vins (com més us agradi), n’hi ha en molts llocs. Només cal que compleixin la fórmula genèrica i tinguin fruita, bona acidesa, equilibri i persistència. La resta va a càrrec del consumidor. I el vi, com el gust i el plaer, no és uniforme. N’hi ha de negres, blancs, rosats, dolços, dolços naturals, fortificats, escumosos, vins de taula (qualificació pejorativa per als vins més simples) o vins secs fins, vins en ampolla, en tetrabric o en llauna d’alumini! Proveu d’imaginar un vi i d’associar-lo amb les vostres preferències; un vi d’assemblatge (diversos raïms) seria una orquestra i la confluència dels seus instruments per executar la millor obra, gràcies al lideratge de l’ull de llebre, el cabernet sauvignon, el cabernet franc, el merlot, la garnatxa, el sauvignon blanc, el pinot gris, el macabeu o el sirà. O potser us delecta més un clàssic monovarietal de la Borgonya (pinot negre, chardonnay, gamay) o del Piemont (barolo, barbaresco, roero arneis), com la veu vibrant d’un cantant líric. El gust és vostre. Enriquiu-lo i establiu les vostres pròpies fidelitats. El sentit del gust és el que decideix, però per guiar-lo i configurar-lo, cal proveir-lo de totes les possibilitats. Si gaudiu anant de vacances a llocs ben variats o descobrint cuines d’orígens diversos, feu el mateix amb el vi. Compartiu-lo amb amics o en família, establint un fil conductor (anyada, regió, vinya, categoria de preu, etc.).

ELABORAT S DES DE FA MÉS DE 25 SEGLES i amb orígens que ens remunten a antigues cultures indoeuropees, el vi és potser la beguda més socialitzadora i l’única que té un déu: Bacus. Catalunya és un país amb 12 denominacions d’origen, que produeix el 25% dels vins d’Espanya i exporta dos terços del que elabora. Aquí pot començar el vostre viatge. Gairebé sempre entrem en el món del vi a través de les varietats tradicionals -depenent de la nostra ubicació geogràfica- i gradualment derivem cap a altres soques més originals, rares, autòctones (natives) que poblen el mapa vinícola. Les cadenes de supermercats ens ofereixen els vins de gran rotació, alts volums i ceps tradicionals, mentre que les botigues especialitzades tenen per a nosaltres productes més originals i curiosos, edicions limitades o de partides petites, que tenen més costos de producció i, per tant, un preu més alt. Avui, la tendència és “globalitzar la diversitat”, en altres paraules, buscar la diferència i l’originalitat aprofitant la fortuna del món globalitzat en què ens movem. El reconegut enòleg suís François Murisier afirma que “en el món vegetal no hi ha cap altra planta que ofereixi una diversitat i tingui una riquesa tan excepcional com la vinya”. Té raó. Itàlia, Portugal i Grècia són els països campions d’aquesta diversitat, amb més quantitat de ceps natius i de varietats menys “internacionals”. Però no són els únics amb qualitat innovadora i no figuren entre els 10 primers productors del món (excepte Itàlia, un dels 3 grans), amb la qual cosa, promoure aquesta individualitat no és fàcil. La riquesa del vi és la seva diversitat i cal defensar-la dins d’un sa equilibri entre els raïms tradicionals i els nous i cridaners ceps que tardanament han sigut reconeguts per crítics i líders d’opinió. Hi ha vins d’alta qualitat, complexos, exòtics i innovadors produïts a Grècia, el Líban, Geòrgia, Turquia, Romania, Suïssa, el Canadà, Àustria, Hongria, Croàcia, Eslovènia i l’Uruguai, per citar-ne només alguns entre els que no són tan coneguts.

AL LLARG DE LA MEVA IMMERSIÓ en l’univers vinícola he trobat infinitat de vins, refrescants o complexos, elaborats a partir de raïms de caràcter interessant. En una ràpida selecció us convido a delectar-vos amb assyrtiko i malagousia (Grècia), albariño i verdejo (Espanya-Portugal), xarel·lo i garnatxa blanca (Catalunya), grüner veltliner (Àustria), furmint (Hongria), petit arvine (Suïssa), petit manseng (sud de França) i torrontés (Argentina). I entre els negres, limnio, xinomavro i mavrodaphne (Grècia), mencía, Juan García i prieto picudo (Espanya), plavac mali (Croàcia), saperavi (Geòrgia), aglianico (Itàlia), feteasca neagra (Romania), souzao (Portugal) i l’estimat cabernet franc, la matriu dels més bells Saint-Émilions, a Bordeus. Però n’hi ha molts més. No ens cansarem de la diversitat, de trobar vins originals, que ens alliberin de beure sempre el mateix. El vi, com l’art, és canviant i en aquest moviment constant trobem la seva força i la seva anomenada. Tots podem ser exploradors en aquest món cada vegada més globalitzat i connectat. I viatjar a través del vi és una de les maneres més agradables i atractives d’enriquir-nos i d’estimar el planeta. Salut!