BarcelonaEl 2015 ens deixa clar que cap conflicte pot ser llunyà, que els efectes de qualsevol moviment a l'escaquer mundial arriben fins a la porta de casa.

Aquest 2016 viurem un any de respostes: la resposta davant l'onada de refugiats que continuarà trucant a les portes d'Europa; la reacció de l'Estat Islàmic (EI) després de perdre terreny gràcies a un augment de la implicació internacional, en què Rússia ha recuperat protagonisme; la rèplica d'una UE en refundació davant d'un Regne Unit que amenaça de marxar; l'elecció del nou president (o presidenta) dels EUA i les implicacions de tots plegat en un planeta hiperconnectat.

Europa

Un any ple de reptes que poden canviar la fisonomia de la UE per sempre

El 2016 hauria de ser l’any de la refundació del projecte europeu però, per a això, caldria primer que els Vint-i-vuit es posessin d’acord sobre què esperen de la Unió. La UE acaba de tancar un dels anys més complicats.

Quatre crisis simultànies –la llarga debilitat de l’eurozona, la crisi dels refugiats, la presa de consciència sobre l’amenaça terrorista a l’interior de les seves fronteres i el pròxim referèndum per a la continuïtat del Regne Unit a la UE– esquincen la Unió.

Brexit

El Renge Unit vol una nova relació amb la UE o amenaça de marxar

El primer ministre britànic, David Cameron, s’ha compromès a convocar un referèndum sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (el temut Brexit) abans del 2017 però molts afirmen que serà aquest 2016, després de les eleccions escoceses del maig, que tot apunta que tornaran a guanyar els independentistes.

Un dels punts més polèmics de la reforma proposada per Cameron és el que fa referència a tancar la porta a la immigració procedent de la resta de països de la UE. Això suposaria introduir la discriminació entre socis però per a Londres vol dir acabar amb milers d’europeus gaudint d’ajuts socials al Regne Unit, és a dir, gastant recursos econòmics. Per a Brussel·les, la llibertat de moviments és, diuen, intocable.

Estat Islàmic (EI)

2016, un any que pot ser decisiu en la lluita contra els jihadistes

La irrupció fulgurant de l’autodenominat Estat Islàmic (EI) el 2014 va agafar per sorpresa tots els serveis secrets occidentals. Davant d’un Pròxim Orient en estat d’implosió, uns confusos governs occidentals van reaccionar tímidament.

Tanmateix, els brutals atemptats de París han servit de punt d’inflexió, i ara sí que s’observa una voluntat política ferma de fer caure el califat creat en una franja de Síria i l’Iraq. L’evolució dels esdeveniments l’any 2016 serà clau per saber si els estats implicats en la lluita contra l’EI són capaços de dissenyar un pla d’acció conjunt i aplicar-lo.

Estats Units

L'adéu al primer president afroamericà, un home a la recerca del seu llegat

Si una cosa ha deixat clara Barack Obama durant el 2015 és que no és un ànec coix –la metàfora política d’un president impotent perquè no es pot presentar a la reelecció–. L’últim any, tot just acabat, ha sigut un dels millors del primer president afroamericà dels Estats Units. L’economia ha continuat creixent i l’atur baixant; va aconseguir un històric acord nuclear amb l’Iran, un buscat pacte comercial amb països asiàtics per contrarestar l’auge econòmic de la Xina i un important acord sobre el canvi climàtic a París; i ha firmat accions executives sobre immigració i medi ambient, i lleis bipartidistes sobre el pressupost federal.

Els candidats republicans a la presidència, però, ja han promès que desfaran tota la feina feta pel president demòcrata si guanyen la Casa Blanca i el seu partit manté el control de les dues cambres legislatives. Asseguren que derogaran la reforma sanitària, retiraran els decrets per combatre el canvi climàtic, revocaran l’acord nuclear amb l’Iran i aturaran el procés de normalització de les relacions diplomàtiques amb Cuba. Així, si Obama vol que el seu llegat sobrevisqui, necessita que un candidat demòcrata guanyi el novembre vinent.

Canvi Climàtic

L'hora de signar (i implementar) l'històric acord de París

El 2016 serà l’any més calorós que s’haurà registrat, ja que superarà el rècord que ja ha batut el 2015. Ho anunciava fa pocs dies l’oficina meteorològica britànica i advertia de l’agreujant que comporta el fenomen del Niño, el pitjor que es registra des del 1998.

El canvi climàtic segueix imparable el seu curs, per molt que els líders polítics del món sencer es conjuressin el mes passat a París per fer-hi front. Aquest 2016 serà l’any de la signatura oficial de l’Acord de París –prevista per al 22 d’abril–, un document que, per molt històric i necessari que sigui, arriba 20 anys tard i es queda encara molt lluny de ser un èxit.

Amèrica Llatina

Un 2016 intens entre Veneçuela i Brasil

El 2016 serà un any intens per a l'Amèrica Llatina. A Veneçuela es marcarà l’equador de la legislatura de Nicolás Maduro, que ha acabat l’any amb el pitjor revés del chavisme en els seus 17 anys de poder. A Nicaragua, l’oposició a l’oficialista Front Sandinista d’Alliberament Nacional ha pres bona nota del que ha passat a les legislatives veneçolanes i de cara a les eleccions presidencials i parlamentàries d’aquest any -desembre i novembre, respectivament- planeja unir-se a la Coalició Nacional per la Democràcia.

Mentrestant, el gegant brasiler, el motor econòmic de la regió, ha entrat en recessió, i ja se sap que un refredat del Brasil pot acabar amb una Amèrica Llatina amb un quadre de pulmonia. Els números vermells no són l’únic maldecap del govern de Dilma Rousseff, que l’octubre del 2014 es va imposar amb el 51,6% dels vots, tres punts més que el seu contrincant. Però ara l’exguerrillera és a l’ull de l’huracà per la corrupció i a un pas d’haver de sotmetre’s a un 'impeachment'.

Les noves guerres

La ciberguerra precipita una cursa armamentística en un camp de batalla per explorar

Activistes russos i iranians uneixen forces per llançar una sèrie coordinada de ciberatacs contra el sector financer dels EUA, en resposta a les sancions imposades per l’administració nord-americana als seus països. Resultat: el dòlar cau, Wall Street s’enfonsa, s’apuja l’or i s’infla una nova bombolla immobiliària als EUA. És el que l’agència Bloomberg cataloga com una possibilitat a la Guia pessimista per al món el 2016 que acaba de publicar.

Aquest 2016 els EUA provaran per primer cop una nova generació de drons molt més sofisticada. Són els coneguts com a “núvol de llagostes”, formats per una trentena de petites naus, senzilles, que volen en formació de manera coordinada i autònoma. Amb aquest núvol les defenses antiaèries tradicionals es veuen desbordades –i inutilitzades–, en el que és un pas més en l’escalada cap a la sofisticació de les armes intel·ligents.

El Big Data

Eines d'anàlisi de dades cada cop més accessibles canviaran la manera d'entendre el món

A aquestes altures de segle ja sabem que l’anàlisi de milions de dades agregades ens permet calcular, per exemple, quantes persones al món sortiran aquest any del llindar de la pobresa, o quants graus augmentarà la temperatura del planeta si no reduïm les emissions contaminants. ¿Però pot ajudar el big data a saber on esclatarà la pròxima crisi política o a predir si aviat es desencadenarà un nou conflicte bèl·lic?

L’anàlisi de la informació agregada transformarà com vivim, com treballem i com interpretem el món. La gran pregunta és si tot i tenir les millors eines a disposició, els líders polítics mundials seran capaços de prendre decisions més ràpides i més encertades.