TOTES LES PERSONES que apareixen al documental Every last child [Fins a l’últim nen] estan lliurant una guerra santa: els vacunadors contra el virus, els talibans contra els vacunadors, la policia contra els talibans. Per sobre de tots hi ha un huracà obscur de forces que també lluiten en la seva pròpia jihad: l’islam contra els croats, la CIA contra l’Organització Mundial de la Salut, la ciència d’Occident contra la fe d’Orient.

Si la pòlio ha desaparegut de l’Àfrica (l’11 d’agost farà un any que no se n’ha detectat cap cas en aquest continent), aleshores la soca del virus al Pakistan i l’Afganistan serà l’última del món. En aquest documental, Zubair Rabi, un botiguer, es fa ressò d’uns rumors ben arrelats en la població: que la vacuna contra la pòlio és en realitat un mètode per controlar la natalitat dels musulmans. Que les mateixes arts malvades dels nord-americans són les responsables del virus de la sida i que ells mateixos van estendre per l’Àfrica. Per què aquesta actitud de rebuig absolut està tan sòlidament arrelada en alguns indrets del món islàmic quan la gran majoria de musulmans accepten la vacuna de la pòlio (entre altres medicaments com els antibiòtics, els fàrmacs per tractar la sida i l’hepatitis C, o la quimioteràpia, tots més agressius que les gotes contra la pòlio)?

La resposta és complexa. A mesura que s’ha aconseguit reduir el nombre de casos a un mínim reducte, la pòlio s’ha convertit cada vegada més en un mal que afecta les minories més pobres, gent que no confien en res que els ofereixi algú de fora (i, per a ells, gairebé tothom ho és). A l’Àfrica occidental, els primers casos d’Ebola es van registrar entre membres de la tribu rural dels kissi, que viuen a la regió fronterera entre Libèria, Sierra Leone i Guinea. Els kissi se senten menyspreats per les elits de la capital, i estaven tan convençuts que eren aquestes mateixes elits les que havien enviat l’Ebola que van matar els equips mèdics que s’hi van desplaçar per intentar ajudar-los.

Des de fa una dècada, la pòlio ha sigut sobretot una malaltia musulmana. L’any 2005 una de les soques nigerianes va arribar fins a la Meca i des d’allà es va estendre per tot el món musulmà. L’Aràbia Saudita vacuna els pelegrins tan bon punt arriben al país. Avui dia, la malaltia afecta sobretot pakistanesos i afganesos, i gairebé únicament de la comunitat paixtu i, entre ells, més aviat els clans més conservadors, com els mehsud.

QUE LA CIA FES SERVIR vacunadors en la seva estratègia per atrapar Ossama bin Laden va perjudicar moltíssim la campanya de vacunació, i l’ús de drons en atacs militars, pràcticament tots en territori paixtu, ha fet que aquest poble cregui que el món (incloent-hi l’elit pakistanesa) està en contra seu. A principis del 2014, quan es va gravar el documental, la campanya de vacunació al Pakistan era un desastre, però ara els casos de pòlio estan disminuint. Algunes de les queixes dels paixtu, com per exemple que no se’ls oferís res més que la vacuna, estan trobant resposta. En l’actualitat, la campanya també instal·la clíniques pediàtriques itinerants on els nens passen revisions mèdiques, se’ls donen vitamines, medicines contra els paràsits i antibiòtics. L’any passat, l’exèrcit pakistanès va envair el Waziristan, una zona on hi ha més resistència a vacunar-se. En realitat, l’exèrcit no pretenia promoure la vacunació sinó restablir el control del govern, però els vacunadors van desplaçar-se també a la zona. Els que fugien de la guerra eren vacunats en parades d’autobús o estacions de tren.

La violència és un dels motius pels quals la pòlio ha desaparegut de Nigèria. Boko Haram ha provocat tant de terror entre la població, segrestant nenes i assassinat poblats sencers, que gran part de la població ha acabat fugint als camps de refugiats, on els esperaven els vacunadors.

La pòlio ha aconseguit escapar de les campanyes de control en altres ocasions (a Síria, a Somàlia i en altres llocs), però aquests brots cada vegada són més breus i el nombre de nens paralitzats cada vegada és més petit. El dia de l’últim nen afectat per la pòlio sembla cada vegada més a prop.