Diumenge Planeta 19/02/2016

“En la relació amb Rússia la UE també es juga la seva credibilitat”

Entrevista a Carmen Claudín, investigadora sènior del CIDOB

Teresa Turiera
2 min

¿La Unió Europea hauria hagut de posicionar-se més enèrgicament davant d’aquests conflictes a l’antiga URSS? Més que qüestionar si Europa va actuar correctament hem de pensar quin marge de maniobra hi havia. La UE i l’OTAN no podien fer res més que acceptar els fets consumats sense reconèixer-los, si no volien entrar en una confrontació més aguda amb Rússia. El fet que la comunitat internacional no reconegués els nous estats és el que ha parat els peus a Rússia. Això, fins a l’annexió de Crimea i el conflicte amb Ucraïna, que per a Putin continua sent una qüestió interna.

Les sancions comercials aplicades a Rússia per aquesta última intervenció no han fet variar l’actitud de Putin...És cert que no han portat a una retirada de Rússia ni a un replantejament de la seva estratègia, però l’objectiu de les sancions era crear dificultats, que Putin veiés que no pot fer el que li dóna la gana sense que hi hagi una reacció. Els experts russos reconeixen que les sancions han fet molt de mal. Això, afegit a la dràstica baixada del preu del petroli, al gran esforç militar que està fent Rússia en aquests territoris i a la necessitat d’un pressupost militar cada vegada més alt, fa que el Kremlin s’estigui gastant totes les seves reserves en divises i creant una situació interna delicada. L’opinió pública, encara que d’una manera molt lenta, podria començar a plantejar-se si val la pena mantenir Crimea o forces insurgents en altres punts, mentre la gent està patint tantes dificultats en el seu dia a dia.

¿Què es juga Europa a la seva frontera nord-oriental? El que s’hi juga la UE és la seva credibilitat i la de la seva política exterior. El projecte europeu s’ha construït sobre una sèrie de valors, no sempre aplicats de manera consistent, però que ha permès avançar en la defensa de la democràcia i els drets fonamentals. Que la UE consideri aquests països com a membres potencials, o que hi reforci els lligams, significa dir-los que si els seus ciutadans elegeixen democràticament unir-se a aquest projecte no estaran sols davant d’un agressor com pot ser Rússia. Per altra banda, dins de la UE hi ha qui dóna més importància a la dependència energètica d’Europa i, per tant, prioritza aquesta lògica d’una bona relació amb Rússia.

¿Fins que Putin no deixi el Kremlin no canviarà aquest estira-i-arronsa amb la UE? No ho crec, i fins i tot es podria donar la circumstància que qui substitueixi Putin sigui encara més nacionalista, més centralista i més ortodox. Fins que no hi hagi un canvi de règim a Rússia, en el sentit que sigui més liberal i més democràtic, dubto molt que es pugui arribar a cap tipus de bona entesa, entre altres coses perquè Vladímir Putin no la busca.

stats