EL GRÀFIC, AMPLIAT EN PDF

EL 29% DE LES MORTS DE NENS de menys de cinc anys al món són per malalties que es poden prevenir amb les vacunes. La majoria no han sigut vacunats perquè viuen en entorns amb tot tipus de mancances. Tot i això, el cert és que hi ha països pobres on les campanyes de vacunació han sigut rebudes amb recel i fins i tot violència. La desconfiança cap a les vacunes no és un fenomen exclusiu dels països rics. Però els motius que hi ha darrere d’aquesta actitud són ben diferents. Els més rics desconfien de la seguretat del fàrmac en si mateix, mentre que els més pobres veuen intencions amagades en les campanyes impulsades per Occident. “A l’Àfrica, quan una comunitat s’ha negat a vacunar, els motius són religiosos o polítics”, explica Josep Antoni Postigo, metge que treballa al servei de malalties oblidades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i membre de la junta de Medicus Mundi. Coneix de prop una de les campanyes de vacunació més problemàtiques, la de la pòlio, perquè ha participat en campanyes de vacunació a Nigèria amb comunitats clarament hostils a la tasca del personal sanitari.

L’OMS va certificar l’eradicació de la verola el desembre del 1979. La campanya de vacunació al món per acabar amb la malaltia va ser un èxit i va fer desaparèixer una malaltia que als anys 60 afectava uns dos milions de persones a l’any, amb milers de morts. Encoratjada pels bons resultats, l’OMS va llançar una campanya per a l’eradicació mundial de la poliomielitis el 1988. Avui encara no s’ha aconseguit l’objectiu. Un dels obstacles més grans ha sigut l’oposició cultural de la població musulmana. Al nord de Nigèria, els imams van propagar la idea que la vacuna contenia estrògens per frenar la fecunditat entre la població musulmana, fins que van aconseguir que se suspengués la campanya. Entre els rumors van escampar altres desinformacions, com ara la suposada relació entre l’aparició de la sida i una vacuna per la pòlio experimental utilitzada a l’Àfrica central durant els anys cinquanta del segle passat. El cert és que l’ús de xeringues no reutilitzables durant l’època colonial va contribuir a escampar moltes malalties infeccioses, entre les quals el VIH. Però era l’agulla sense esterilitzar, i no la vacuna en si mateixa, el que va escampar infeccions entre la població. Aquesta fèrria resistència a Nigèria es va contagiar a altres països amb població musulmana on s’havia aconseguit eliminar la pòlio i on va tornar a entrar, com és el cas de Benín, Burkina Faso, el Camerun, el Txad, Ghana, la República Centreafricana i el Togo. El 2011 el punt àlgid del recel de l’integrisme musulmà va arribar quan la CIA va utilitzar una falsa campanya de vacunació per trobar Bin Laden. Això va convertir la vacunació en una arma de guerra, fet que van criticar aferrissadament les societats científiques. En conseqüència, al Pakistan el personal sanitari ha d’anar amb protecció policial, ja que els talibans han matat nou vacunadors. Les autoritats estimen que un 0,5% de la població rebutja la vacunació, segons un estudi de la Global Polio Eradication Initiative. La pòlio es va escampar per les àrees del Pakistan sota control dels talibans, que van prohibir la vacunació.

LES CREENCES RELIGIOSES TAMPOC AJUDEN. “A Nigèria la nostra batalla era amb els infermers, perquè a més creien en la bruixeria, pensaven que les malalties les causen els esperits”, explica Postigo. La feblesa dels seus sistemes sanitaris també és un autèntic terreny adobat per a les desconfiances i els rumors. “Quan arriben les campanyes, la població local, sobretot a les zones rurals, es pregunta d’on ve aquest interès sobtat per vacunar, quan resulta que ningú es preocupa que tinguin accés a altres serveis bàsics, com l’aigua neta”, explica Rafael Vilasanjuan, director d’anàlisi i desenvolupament de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Des d’aquest centre s’està participant en una campanya de vacunació del papil·loma en la qual el primer que s’ha fet abans d’administrar el fàrmac ha sigut informar la població a través dels líders comunitaris i a les escoles. “Una vacuna te l’has de prendre quan no estàs malalt, i això genera desconfiança, es pregunten per què s’ho han de prendre si no els passa res”, explica Vilasanjuan. “Si les coses es fan bé, dedicant temps a informar, sovint et trobes que hi ha mares que caminen quilòmetres amb els seus fills perquè els vacunin. La majoria de la població sí que es vol vacunar”, apunta Postigo.

A Occident, un dels articles dels quals els últims anys ha begut el moviment antivacunes és el que va publicar l’any 1998 Andrew Wakefield, amb un estudi que posava en dubte la innocuïtat de la vacuna triple vírica SPR (xarampió, parotiditis i rubèola), on fins i tot apuntava com un dels possibles efectes secundaris l’autisme. Wakefield el va publicar en una de les millors revistes científiques, The Lancet. Malgrat que van ser molts els científics que van intentar combatre-ho amb arguments, i tot i que l’OMS va emetre diversos comunicats en què deia que aquesta vacuna era segura, el cert és que al Regne Unit el setembre de l’any 2003 la taxa de vacunació havia baixat fins a una cobertura del 82%, davant el 92% d’anys anteriors.

Però el 2004 el periodista Brian Deer, que aleshores treballava al Sunday Times, va publicar una sèrie d’articles on demostrava que l’estudi no tan sols tenia greus errors metodològics (la mostra estava formada per nens que ja havien sigut diagnosticats d’autisme) sinó que, a més, Wakefield tenia importants interessos en una empresa que volia comercialitzar una alternativa a la immunització estàndard. El 2010 la revista The Lancet es va haver de disculpar per haver publicat l’estudi.

ALS ESTATS UNITS ELS MOVIMENTS ANTIVACUNES, conegut com a antivax, tot i ser molt minoritaris, fan molt de soroll. Per amplificar la seva veu també compten amb simpatitzants famosos, com Jim Carrey i Donald Trum, entre d’altres. El perfil de l’opositor nord-americà és el de classe mitjana-alta. Coincideix amb el dels afectats pel virulent brot de xarampió que es va originar a finals de l’any passat a Disneyland, al sud de Los Angeles, i va acabar afectant 67 persones en quatre estats dels EUA. Els infectats per aquesta malaltia havien estat al parc d’atraccions o tenien relació amb les persones que hi havien estat. Les escoles on hi ha taxes més altes de nens no vacunats es concentren als districtes més rics, com Santa Barbara. Segons Los Angeles Times, hi ha escoles on la quota de nens no vacunats assoleix el 51%. Davant d’això, les autoritats han obligat les escoles a exigir els calendaris de vacunació als nens. Els antivacunes han creat a Califòrnia, doncs, les seves escoles alternatives.