CRÍTICA DE CINEMA
Cultura 19/12/2014

Ciutat morta

**** Direcció i guió: Xavier Artigas, Xapo Ortega. 120 minuts. Espanya (2014). Documental. Recomanada a tothom que tingui un mínim sentit de la responsabilitat col·lectiva

Eulàlia Iglesias
1 min
poi

No ha calgut que comptés amb una estrena oficial per convertir-se en un dels films imprescindibles del cinema català recent. La pel·lícula fa mesos que es mou pel circuit de festivals i projeccions alternatives per denunciar el 4-F, el cas de tortures i empresonaments de falsos culpables a Barcelona que va comportar, entre altres greuges, el suïcidi d’una de les víctimes, Patricia Heras. Ciutat morta és un exemple paradigmàtic de cinema contrainformatiu amb vocació social. La pel·lícula construeix un rigorós argumentari a base d’entrevistes, recopilació de dades i reconstrucció dels fets que desmunta la versió esgrimida per l’Ajuntament. I des de les implicacions polítiques, judicials i periodístiques d’aquest cas, desactiva anys de discurs institucional sobre Barcelona. Tot plegat amb una sobrietat expositiva que evita veus en off conductistes o recórrer a l’element melodramàtic. Perquè el que explica Ciutat morta fa mal. Mal de debò, del que encongeix el cor amb un dolor físic. I genera molta ràbia. La que se sent davant de la injustícia clamorosa que t’esclata a la cara. |

stats