Hidrogenesse: “Els premis estan molt bé, però no t’ajuden a acabar una cançó”

Com us ha afectat la bona acollida que va tenir el vostre anterior disc, Un dígito binario dudoso

No ens ha afectat gaire. Els premis, els concerts i els elogis estan molt bé, però no t’ajuden a acabar una cançó, ni a decidir-te entre els mil dubtes que provoca fer un disc.

Vau acabar d’escriure aquestes cançons en una estada a la Real Academia Española de Roma.

Ens va servir sobretot per posar-nos una fita concreta. En no tenir ni mànager i ser nosaltres la nostra pròpia discogràfica [Austrohúngaro], ningú ens pot obligar a complir un termini. L’estança va ser molt profitosa: cada dia anàvem a la sala de música per assajar les cançons amb un piano. L’últim dia vam fer un recital del disc sencer.

De quina manera va influir la ciutat en el disc o les cançons?

Passejant per Roma veus diferents èpoques i estils amuntegats els uns sobre els altres. Vam decidir que el nostre disc havia de ser així, amb fragments gravats en diferents èpoques, amb diferents idiomes i amb molts estils diferents, fins i tot en una mateixa cançó.

Ja havíeu estat a Roma l’any 2010. ¿Us va aportar alguna perspectiva nova aquesta segona visita el 2014?

Sí. L’alternança de soroll i silenci. El carrer més sorollós i caòtic sempre té a uns metres una plaça o una cantonada tranquil·la. Aquesta cosa binària d’alguna manera es troba a That international rumor i Aquí y ahora.

Roma té una temàtica clara (les ruïnes, l’eternitat, el pas del temps…), però és més obert i heterogeni que Roma Un dígito binario dudoso

Després de fer un disc tan tancat, amb un argument tan fort, tocava fer una col·lecció de les nostres tonteries. Vam decidir que volíem esplaiar-nos, que donaríem a les cançons el que ens suggerien, sense tenir por que quedessin més llargues, o més caòtiques o més extravagants.

¿Es pot dir que Roma

Sempre ens agrada entretenir, ja sigui fent servir l’humor o tractant temes més sentimentals. Creiem que és el que fem des del primer dia. Fins i tot en el disc d’Alan Turing, malgrat el component tràgic de la seva vida, vam treure a relluir les seves idees més divertides, com fer que una màquina escrivís cartes d’amor de manera automàtica i la seva transformació del joc de la imitació per poder diferenciar homes de màquines. Potser Roma té un to més lleuger, però no com una resposta a Un dígito binario dudoso, ja que les cançons ja estaven mig fetes.

¿Fins a quin punt us preocupa o us obsessiona el pas del temps?

Ens encanta el pas del temps. Ens fascina l’efecte del temps en les coses, en les persones, en les relacions… Som molt fans del pas del temps.

Hi heu inclòs Moix, la cançó sobre Terenci Moix que vau fer per a la mostra Moix Genius loci

En llegir Terenci del Nil vam decidir que algun dia faríem una cançó amb el fragment que parodia el Llibre dels morts de l’antic Egipte. Moix va ser la primera pedra de Roma, ens va donar la idea de fer un disc sobre ruïnes. Del Terenci a Cleopatra, de Cleopatra a Elizabeth Taylor... i així fins al final.

¿Hidrogenesse ha passat a ocupar l’espai que ha deixat el buit d’Astrud?

No, perquè sempre han funcionat els dos grups en paral·lel. Encara que ara sembli que Hidrogenesse sigui més popular que abans, mai hem arribat al nivell de popularitat, atenció i públic que ha tingut Astrud. Ni de bon tros.

Tenint en compte que heu fet un disc sencer dedicat a Alan Turing, ¿us ha interessat veure The imitation game

No l’hem vist. No sentim la necessitat de veure les pel·lícules quan s’estrenen. Però ja la veurem, segur. Som molt de Filmoteca, i molt poc de cinema d’estrena.

Curtcircuit’15: Hidrogenesse La [2] de l’Apolo (Barcelona). Divendres 27. 22.30 h. 12 € A les 23.30, Somoslas amb Guille Milkyway + Hidrogenesse DJs + Julio César DJ + DJ Coco + Ferdiyei