Penny dreadful

La proposta de Penny dreadful no és precisament nova. Aquesta ficció convoca en una mateixa història mites del fantàstic vuitcentista (Dorian Gray, el Dr. Frankenstein, la Mina Harker de Dràcula...) amb personatges de nova creació que encarnen arquetips de l’Anglaterra victoriana: l’explorador veterà d’una prestigiosa societat geogràfica, la dona atractiva amb poders psíquics, la prostituta tuberculosa o fins i tot un pistoler nord-americà que ha fugit del seu país. L’encant de la sèrie resideix en la importància que dóna a la recreació d’aquest imaginari. A Penny dreadful l’esplendor del Londres imperial i la sordidesa dels seus baixos fons, la passió pels avenços de la ciència i la fascinació per l’ocultisme es representen com les dues cares indissociables d’una societat en plena transformació. La sèrie, en la qual han col·laborat directors com J.A. Bayona, tant remet a la bellesa lànguida de la literatura gòtica femenina en un capítol com a la truculència dels films d’exorcisme en un altre. Malgrat que de vegades es perd en aquest afany exhaustiu, no abandona la vocació de transmetre l’esperit de la narrativa de l’època a través de l’ús de la llengua i en la construcció d’uns personatges moguts per pulsions inconcebibles al segle XXI.