Director creatiu del 'Rar'‘La vie bohème’ de finals del segle XIX, amb barret de copa i cotilla. De mitjans del segle XX, amb jerseis de coll alt. O de finals dels 80, amb pantalons ben amunt.

Fum per tot arreu encara. Gent estirada per les catifes, els ulls tancats i la música a cau d’orella. Un paper enganxat a la paret que pregunta “Què és l’ànima?” Tastes un alcohol fort que et sacseja el cap en un viatge instantani o prens alguna cosa que et passen. La Margot en una cantonada amb el cabell recollit somriu al Jaques, tot despentinat, tan apassionat com sempre. També hi ha una senyora gran que uns quants escolten en aquell racó. Alguns seuen fora i miren les estrelles. Uns altres criden des del carrer que els obrin la porta. En una habitació tres fan l’amor i no la guerra. Segueix la nebulosa, i en Jaques i la Margot al seu lloc. Es miren i se somriuen amb complicitat quan, en realitat, s’acaben de conèixer. Estan a tocar, s’acaricien subtilment, amb tots els sentits a punt, desperts. Ella va al lavabo un moment i ell ho aprofita per sortir a la terrassa a prendre l’aire. Fa fresca. La Margot torna. Ell no hi és. Té gana. L’entretenen a la cuina. El Jaques va al lavabo, la busca, fa un pipí, no la veu. Ella surt a la terrassa amb una croqueta. Se la menja al final, recolzada a la barana, mirant el carrer. Ell va a la cuina, no coneix ningú. Treu el cap a la terrassa, és molt fosc. Surt al replà, li diuen que la noia ha baixat, que creuen que ha baixat, surt al carrer. No la veu. Segueix caminant, potser en girar la cantonada... Ella observa des de dalt com marxa. No es van tornar a veure mai més. Coses del destí, de la mala sort.

Jonathan Larson, autor de 'Rent', va morir just abans de l’estrena de l’obra, tenia un aneurisma no detectat. El grandiós èxit d’aquest musical arreu del món arriba a Barcelona de la mà del director Daniel Anglès, l’autèntic responsable que 'Rent' sigui als nostres escenaris. A bon ritme hem construït el 'Rar', rendint, de passada, homenatge als musicals.