Les manifestacions dels veïns de la Barceloneta contra els pisos turístics l’estiu passat van obrir la caixa de Pandora sobre la necessitat de posar límits al turisme. La transformació que ha viscut Barcelona des dels Jocs Olímpics fins ara ha fet que es convertís en una de les principals destinacions turístiques del món: el 1990 la ciutat va rebre més d’1,7 milions de turistes, segons Turisme de Barcelona. Passats 23 anys, el nombre registrat s’ha multiplicat per quatre. El 2013 va rebre més de 7,5 milions de turistes. El turisme és una gran font de riquesa de la ciutat i cal preservar-la, però cal que hi hagi una millor convivència amb els veïns. Per aconseguir una harmonia entre turisme i vida veïnal caldria crear un organisme que posi controls i reguli els visitants que arriben a la capital catalana. A més, hauria de representar els interessos de tots els actors implicats.
L’economista Miquel Puig aposta perquè l’observatori analitzi els costos i els beneficis públics que genera el turisme, així com els llocs de treball que crea i els salaris que es paguen. D’aquesta manera, l’organisme hauria d’informar-se i informar sobre l’impacte real que té el turisme a la ciutat i als ciutadans. Per al director de l’Institut de Recerca en Turisme de la Universitat de Girona, José Antonio Donaire, també hauria de donar veu a la població local i crear estratègies per a cada barri. Una altra mesura que Barcelona ha d’aconseguir per millorar la convivència entre veïns i turisme és augmentar el percentatge que rep de la taxa turística.
