Publicitat
Publicitat

XARXES

Avaries 2.0: les 5 coses que et cal saber si ets un usuari malaltís de les xarxes socials

El creixement exponencial de Twitter, Facebook o Whatsapp posa a prova les infraestructures digitals i la dependència dels usuaris al nou univers d'informació compartida


Hi ha dies que internet mor d'èxit. Ho saben prou bé els usuaris més veterans del Twitter, que durant una llarga temporada van adoptar la balena (la coneguda fail whale) com a mascota. El dibuixet apareixia a l'ordinador cada vegada que queia el sistema, i era força sovint. Els talls a la xarxa de microblogging ja no són tan seguits però encara n'hi ha.

Els usuaris es multipliquen i les xarxes socials de més tirada han d'anar posant pedaços per poder atendre tothom. Com una persecució. "És com construir un coet en ple vol", va dir un dia un tècnic de Twitter. Això explica els talls de servei, de vegades desesperants. Les infraestructures digitals estan preparades per assumir aquest ritme frenètic?

1- Si el servei és gratis, no es pot reclamar: ho diu la lletra petita

Fa uns dies va caure el servei de missatgeria instantània Whatsapp. Milers d'usuaris van haver de tornar a enviar SMS. Alguns, enfadats i tot. Qui ho diria que fa només uns mesos es pagava per enviar missatges. "Ens estem acostumant als serveis gratuïts i això comporta uns riscos", adverteix Albert Cuesta, analista en tecnologies de la informació i col·laborador de l'ARA. El trànsit de missatges SMS va caure un 16% el 2010. Es van enviar 8,9 milions de missatges, 2 milions menys que l'any anterior.

Justament, com que el Whatsapp és gratuït, no es pot reclamar. El mateix passa amb les xarxes socials. Indefensió? En tot cas, una indefensió "relativa", diu Cuesta. S'han acceptat i signat les condicions d'ús. S'ha de buscar bé, però a la lletra petita dels contractes de Twitter o Facebook deixa clar que no es responsabilitzen de res si el sistema deixa de funcionar o si es perden dades.

2- El tuitaire emprenyat: un web pràctic

Com el sofert usuari del servei de Rodalies-Renfe els dies de més retards, el tuitaire emprenyat és aquell que, just en el moment d'enviar el que creu que són els 140 caràcters més lúcids de la seva vida, es troba que el servei no funciona. El tuit no s'envia. I, de vegades, el perd i tot.

En aquests casos, el que cal sobretot –recomana Albert Cuesta– és tenir paciència. Amb l'agreujant que no hi ha cap telèfon on trucar. Cal esperar que el servei en qüestió informi dels problemes, i que ho faci des d'un canal diferent al seu. És evident: si cau Twitter el compte institucional de Twitter de ben poc servirà. Els blogs de cada servei acostumen a ser ràpids i eficients.

Hi ha un altre recurs: Down Right Now, un web nord-americà que es nodreix de la informació dels propis usuaris, per exemple a Twitter, per monitorejar l'estat de les principals xarxes socials en temps real.

Les companyies també informen via Twitter, com és el cas de Whatsapp. I Albert Cuesta mateix també acostuma a fer-se ressò des del seu compte de Twitter dels serveis que cauen.

3- El problema de fons: què passa en un minut a internet?

Segons aquest gràfic de Go-globe, en un minut es fan set-centes mil cerques a Google, pugen 600 vídeos, més de 1.500 posts i 50 blogs nous.

Els tuitaires ja envien 200 milions de tuits al dia. Cada dia, el món escriu 10 milions de pàgines de llibre: 8.100 còpies diàries del pesat Guerra i Pau de Lev Tolstoi (una edició de 1.225 planes). L'últim rècord es va assolir el 18 de juliol, durant la final del mundial femení de futbol entre els Estats Units i el Japó: 7.196 tuits per segon. La nova xarxa social Google+ ha aconseguit 10 milions d'usuaris en només 16 dies, més i tot que Facebook i Twitter en el mateix temps.

4- Com més usuaris, més servidors: construir un coet en ple vol

De la capacitat d'ampliar la infraestructura al mateix ritme que ho fan els usuaris se'n diu escalabilitat. Però no és fàcil. La capacitat de la xarxa està pensada pels dies normals. Però quan hi ha fets extraordinaris (com quan tothom agafa el cotxe el primer dia de vacances) l'amplada de banda no pot assumir el volum de peticions per entrar a un lloc web.

Arran dels constants problemes, Twitter va provar d'instal·lar-se fa uns mesos en un nou centre de càlcul i va protagonitzar un sonat fail després de comprovar que el nou emplaçament tenia goteres i no estava prou equipat.

Ampliar el nombre de servidors suposa un cost molt gran que no dóna beneficis a curt termini. I tanmateix, moltes de les gran empreses encara no tenen un model de negoci definit. "Google va néixer sense un model de negoci, i moltes xarxes socials encara no el tenen", explica Josep Maria Ganyet, expert en noves tecnologies, professor de la Universitat Pompeu Fabra i col·laborador de RAC1. "Es diu sovint que, a internet, o intentes fer diners o intentes que et compri Google", afegeix. Moltes empreses han d'incrementar la inversió perquè el sistema aguanti , només per seguir posicionant-se en el mercat, sense tenir beneficis i sense que l'horitzó estigui clar. Internet, en aquest aspecte, continua sent una gran bombolla.

Fa unes setmanes hi va haver una altra aturada massiva de servei al Netflix, el gran videoclub en streaming nord-americà que arribarà d'aquí uns mesos a Catalunya. Milers de nord-americans es van quedar a mitja pel·lícula fins que no es va resoldre el problema.

5- Amb els peus a terra i el cap al núvol

Cada cop els internautes són més dependents de les xarxes socials i, en general, del núvol. Aquest gran espai invisible en què queda emmagatzemada la informació personal i pública. El núvol alimenta l'univers 2.0, el coneixement compartit, la revolució de la societat de la informació.

Primer els discos eren en propietat física, després en propietat digital (mp3) i ara ja estan al núvol gràcies a programes com Spotify. El mateix passa amb el correu electrònic o els documents. Google Docs ha suposat un altre canvi d'hàbits. Apple també ha entrat en força al núvol amb el nou iCloud, successor del MobileMe.

El consell d'Albert Cuesta és no posar tots els ous al mateix cistell: no confiar només amb el Facebook o en el Google Docs. La majoria de serveis permeten descarregar a l'ordinador una part del contingut per estalviar-nos ensurts, si ens quedem sense connexió. Cal tenir-ho present per no trobar-nos que no podem accedir a aquell document tan important a cinc minuts d'una reunió. Google Docs guarda còpies locals. Spotify Premium permet escoltar música offline. És el que Josep Maria Ganyet en diu "amb els peus a terra i el cap al núvol".


Més continguts de