El Congrés proposa que suplantar la identitat d'algú a Twitter o Facebook sigui delicte

BarcelonaEl Congrés suggereix que pugui ser un delicte penal "la suplantació de la identitat en l'entorn digital", segons un informe de la Subcomissió d'estudi de les xarxes socials aprovat per assentiment de tots els grups polítics al ple de la cambra el dia de Sant Jordi. Planteja, doncs, "estudiar la tipificació penal" de fer-se passar per algú a xarxes socials com Twitter i Facebook -un fet prou habitual-. L'informe té unes 50 pàgines -tot i que les conclusions són només a les últimes 16- i acumula "el coneixement acumulat en gairebé dos anys d'activitat" de la subcomissió, incloent-hi 48 compareixences d'experts del sector.

El document, que en general s'inclina per augmentar el control de les xarxes socials, sobretot per lluitar contra la pornografia infantil, també arriba a proposar "campanyes públiques sobre l'ús responsable de xarxes socials per prevenir la justificació de la violència: terrorista, de gènere, etc.". A més, a l'apartat de mesures penals, dóna suport a regular els "agents encoberts" digitals, sempre amb autorització judicial i "només per la investigació de delictes greus i especialment complexos"; i a prohibir a la policia que pugui fer servir programes 'troians' per espiar usuaris d'ordinadors "merament sospitosos" sense autorització judicial.

El Congrés també ha acordat "implantar canals de comunicació de màxima prioritat entre les empreses gestores de xarxes socials i les forces i cossos de seguretat", tot i que no concreta per a què serviran exactament aquests canals "de màxima prioritat". Tot i amb això, reclama que es garanteixi que la informació de les empreses només es lliuri amb una "ordre judicial expressa i prèvia". Mentre no s'aconsegueixi l'ordre caldrà establir un "mecanisme" per assegurar que "determinades dades no es destrueixin".

El document també dóna suport a què els jutges puguin retirar o bloquejar de manera cautelar l'accés a "continguts il·lícits, penals o civils", sense concretar-los, i a l'anomenat dret a l'oblit, que permet reclamar que s'eliminin de Google els resultats referents a alguns esdeveniments del passat dels ciutadans. Entre més mesures, les conclusions de l'informe també proposen fomentar l'autoregulació de les empreses d'internet, fomentar la cooperació internacional entre institucions i cossos policials, millorar la pedagogia sobre l'ús responsable de les xarxes entre els nens i la formació de policies i funcionaris, etc.

Pornografia infantil

L'informe de la subcomissió centra molta atenció en la lluita contra la pornografia infantil, s'inclina per incloure al Codi penal una definició del concepte i dóna suport a les iniciatives per convertir en delicte l'accés a través d'internet a arxius amb pornografia infantil i veure'ls en 'streaming', encara que no es distribueixin. A més, proposa reforçar els recursos de la policia en la lluita contra la pornografia infantil, reforçar la col·laboració amb les empreses per detectar-la i retirar-la ràpidament i augmentar la cooperació internacional.

A més, l'informe preveu crear un sistema de classificació les aplicacions per a major d'una escala d'edats determinada, semblant al que ja hi ha per als videojocs, i reforça el control dels nens amb mesures com la promoció de les eines de control parental. Fins i tot proposa "estudiar la viabilitat" de filtres de continguts que aplicarien directament les operadores "per bloquejar l'accés de continguts nocius per als menors". També preveu estudiar "mecanismes eficaços" a través dels quals els pares podrien reclamar que s'esborressin continguts que afectessin els seus fills.