Publicitat
Publicitat

DÍGITS I ANDRÒMINES

Gencatgram

La Generalitat ha fet públic el seu tauler de comandament de les eines digitals, que permet conèixer en detall l’activitat dels diferents perfils que els organismes del Govern tenen a les xarxes. Es tracta d’un exercici de transparència comparable només al de l’administració nord-americana i la britànica

Un dels aspectes més ben valorats de l’actuació dels Mossos d’Esquadra en les hores posteriors a l’atemptat terrorista de dijous a Barcelona, més enllà de l’eficàcia policial, ha sigut la manera com la policia catalana ha anat comunicant les seves intervencions mitjançant les xarxes socials: notificacions al públic sense precipitació ni imatges escabroses, repetides en un mínim de tres idiomes -català, espanyol i anglès-; emissió en directe de les compareixences de portaveus i comandaments del cos; i desmentiments freqüents de rumors sense fonament abans que tinguessin temps de propagar-se. Gràcies a haver demostrat la seva utilitat com a font d’informació primària i fiable, el perfil dels @mossos a Twitter ha més que duplicat en 24 hores els 120.000 seguidors que tenia abans de l’atemptat, i ja supera els 250.000.

Aquest èxit d’audiència no és fruit de la casualitat ni d’un encert puntual, sinó de la política de comunicació en els canals digitals que el Govern de la Generalitat practica des de l’any 2009 sota les directrius de la direcció general d’Atenció Ciutadana (DGAC), encapçalada  primer per Ignasi Genovés i actualment per Jordi Graells. Aquest organisme coordina l’activitat de tots els departaments a les xarxes, establint els criteris que les aproximadament 400 persones que disposen de permís d’edició a l’administració catalana han d’aplicar quan publiquen contingut en els 254 perfils de Twitter, 74 pàgines de Facebook i 22 blogs existents. En el cas de Twitter, aquests criteris fins i tot s’han recollit en forma de llibre: el Manual dels governs a Twitter, publicat en tres idiomes el mes de maig passat i que recopila bones pràctiques en aquest àmbit amb voluntat de servir de referència al personal de la Generalitat i d’altres administracions.

La DGAC també s’ocupa d’optimitzar el rendiment dels canals digitals del Govern de cara als ciutadans: monitoritza l’activitat i la interacció dels perfils, proposant millores en el contingut i, en casos extrems, tancant-los; per exemple, els tres comptes que el Centre d’Estudis Jurídics mantenia a Twitter s’han agrupat en un de sol que fa servir etiquetes per identificar els temes dels tuits. Graells explicava fa dos anys a l’ARA l’ús d’un tauler de comandament intern per decidir l’aplicació d’aquesta eutanàsia digital. Ara han fet un pas endavant i han obert aquesta eina al públic: Gencatgram -cap relació amb la xarxa social de fotografies- és una base de dades que conté els tres milions i mig de tuits, anotacions de Facebook i apunts de blog publicats per la Generalitat des de l’any 2011, i que es pot consultar per període, perfil social, organisme emissor i paraules clau per saber quina repercussió ha tingut cada publicació.

Així, per exemple, podem saber que l’administració catalana té 2,3 milions de seguidors a Twitter, gairebé 1,3 milions de simpatitzants a Facebook i acumula més de 475.000 visites als seus blogs; o bé que tres dels quatre tuits més populars dels set últims dies al citat perfil dels @mossos estaven escrits en espanyol. La propagació més fulgurant fins ara ha sigut la d’un tuit sobre els incendis de l’any 2012 a l’Empordà, que va acumular 10 milions d’impressions en només una hora entre tots els serveis d’emergències. També es pot comparar la difusió d’un servei amb els seus homòlegs d’altres institucions: el compte @gencat té menys seguidors que @desdelamoncloa, però genera més interaccions; lògicament, els Mossos també són menys populars que la Policia Nacional espanyola, però els tècnics de la DGAC consideren que aquest últim organisme intervé a les xarxes més com un perfil d’entreteniment que no com el d’un organisme oficial.

L’aplicació de consulta del Gencatgram encara es troba en fase de prova: els tuits no es poden ordenar per popularitat i la quantitat d’impressions de cada publicació és en realitat la seva audiència potencial calculada a partir dels retuits, però no la quantitat de visionats reals que registra Twitter. Els tècnics asseguren que treballen per millorar-ho. Per ara no s’ha previst distribuir l’aplicació del Gencatgram en forma de codi obert. En canvi, sí que s’espera que cap a la tardor entri en servei una interfície que els científics i els mitjans de comunicació podran fer servir per analitzar el contingut de la base de dades: per exemple, per comparar l’agilitat del Servei Català de Trànsit amb la d’Abertis a l’hora de notificar una incidència a la carretera. També està previst incloure al Gencatgram les dades d’altres canals digitals de la Generalitat, com YouTube, Instagram i les descàrregues d’aplicacions mòbils dels catàlegs d’Apple i Google, a més de la quantitat de tràmits i les operacions d’atenció telefònica.

El Gencatgram és un exercici molt notable de transparència digital en l’ús de les xarxes socials del qual no he trobat cap equivalent en altres governs. El que més s’hi assembla són els taulers de comandament del govern dels Estats Units i del Regne Unit, que mostren en temps real l’activitat dels respectius serveis web. La bona notícia és que la Generalitat també prepara una aplicació similar per a les webs de Gencat.cat, que entrarà en funcionament tan aviat com s’hagi completat la migració de l’actual sistema d’estadístiques WebTrends al nou Google Analytics.

Més continguts de