Google exhibeix la seva transparència com a ‘tribunal’ d’internet
El gegant nord-americà explica de quins països reben més peticions perquè censurin algun contingut dels seus servidors
BarcelonaEls governs d’arreu del món rastregen la xarxa i no es tallen per demanar a Google que retiri aquell material que consideren violent o ofensiu, en funció de la seva legislació. I, a vegades, per criteris molt subjectius. Nombrosos països van adreçar a la companyia prop d’un miler de sol·licituds per suprimir contingut durant el segon semestre del 2010, segons ha anunciat Google en un informe de transparència. Les dades mostren un descens del nombre de peticions respecte del mateix període de l’any anterior. Tot i així, la companyia és la que fa de 'tribunal' d'internet i pren l'última paraula sobre quines coses retira i quines no.
Utilitzar el cercador per travar l’oposició
Algunes instàncies, sobretot de països asiàtics i llatinoamericans, intenten censurar l'oposició a través de Google. Però la companyia els para els peus, i així ho revela. Entre els casos que exposa l'informe hi ha peticions del tribunal electoral de Brasil perquè retirés contingut relacionat amb campanyes polítiques. D'altra banda, el ministeri d'Informació de Tailàndia va demanar retirar 43 elements que feien crítiques al rei. Google va optar per restringir el contingut als vídeos només als usuaris tailandesos. Tanmateix, un ministeri del Kazajistan volia suprimir un canal de YouTube vinculat a l'oposició. Google va desestimar aquesta petició.
En canvi, sí que es va retirar un vídeo en què se simulava l'assassinat de Sílvio Berlusconi. La policia italiana en va fer la petició i Google ho va acceptar argumentant que el vídeo incomplia la seva normativa.
D'altra banda, en el cas de la Xina, el govern censura els resultats de cerca al buscador de Google. Tot i això, la companyia ofereix als internautes l'opció de navegar a través de la versió de Hong Kong en què es poden fer cerques amb més llibertat.
Google satisfà l’estat espanyol
El gegant d’internet va retirar, durant el 2010, 57 elements a petició de diverses instàncies de l’estat espanyol. La majoria d’aquests (48) es tractava de vídeos de YouTube que es van esborrar per ordres d’un tribunal.
Sense xarxa a la plaça Tahrir
Finalment, el mateix informe explica quina va ser la censura que van aplicar els diferents règims durant les revoltes al món àrab. En el cas d'Egipte, la primera de les grans revoltes, els serveis d'internet van deixar de funcionar de manera oficial entre el 27 de gener i el 2 de febrer, quan el govern va restablir la xarxa. Al gràfic de l'informe s'evidencia aquesta censura. Tot i això, els activistes van habilitar sistemes per connectar-se i explicar al món el que passava. En altres països com el Sudan, Síria o Líbia també s'ha tallat l'accés als buscadors en els darrers mesos.
