Publicitat
Publicitat

XARXES

L'adéu del rei Mides de la tecnologia

Steve Jobs ha estat la cara visible d'Apple en els últims anys i una figura empresarial admirada arreu del món. Ell mateix va fundar la companyia de la poma l'any 1976. Uns anys més tard, el van acomiadar i després el van repescar. Ha creat productes d'èxit, com l'iPhone, l'iPod i l'iPad

La decisió de Steve Jobs de renunciar al càrrec com a conseller delegat d'Apple simbolitza l'adéu del rei Mides de la tecnologia, l'home que era capaç de crear productes com l'iPod, l'iPhone i l'iPad, que ràpidament van convertir-se en líders del seu sector de mercat. Cada aparell que llançava Apple o, fins i tot, cada versió actualitzada dels seus productes provocava el deliri entre els seguidors. Semblava que Jobs havia trobat la manera de convertir en or tot el que tocava i les conferències amb què acompanyava cada nova presentació, seguides amb entusiasme per milions de persones, es convertien en un esdeveniment mundial. La figura icònica de Jobs, un dels pares de la revolució informàtica del nou segle, és el símbol de la transformació dels hàbits de consum de diverses generacions. Però ara, les ombres al voltant de la seva salut li fan fer un pas enrere.

Problemes de salut
A la carta enviada a la junta directiva d'Apple, Jobs insinua que el seu estat de salut ha empitjorat. "Sempre he dit que si arribava el dia en què no pogués fer front a les meves obligacions al capdavant d'Apple com a conseller delegat, seria el primer de fer-vos-ho saber", afirma. "Desafortunadament, aquest dia ha arribat", afegeix. El seu anunci l'han rebut amb sorpresa els mitjans de comunicació, tot i que els indicis apuntaven des de fa temps que aquesta situació podia arribar en qualsevol moment. Jobs havia anunciat el 17 de gener que es prenia un permís temporal per centrar-se en els seus problemes de salut, sense donar-ne més detalls. L'empresari va superar un càncer de pàncrees el 2004 i va sol·licitar una altra baixa mèdica el gener del 2009 per tractar-se uns "desequilibris hormonals", encara que després es va saber que s'havia sotmès a un trasplantament de fetge. 



El fill pròdig

D'orígens humils i fill d'una mare soltera, Jobs, que ara té 55 anys, va ser adoptat per una parella de classe treballadora quan tenia una setmana de vida. El 1976, amb 21 anys, va abandonar els estudis universitaris per fundar, en un garatge de Mountain View i amb l'ajut de Steve Wozniak, la companyia Apple. Però la va abandonar a la dècada dels vuitanta a causa del col·lapse de l'empresa, aixafada per la competència dels ordinadors amb el sistema d'operació de Microsoft. Llavors va crear Next Computer, que mai va ser un èxit comercial però va establir les bases per al seu retorn a Apple, on es va encarregar del disseny dels iMac i, temps després, dels iPod. La compra el 1996 de Next per part d'Apple va portar de nou Jobs a la companyia que havia fundat. Des del 1997, n'ha estat el president executiu, en una època en què ha transformat l'empresa en un gegant del sector tecnològic i en una de les companyies més rendibles del món.

El món del cinema: Pixar


Abans del seu retorn a Apple, Jobs havia estat el president executiu de l'estudi d'animació Pixar, que més tard va comprar The Walt Disney Company. La incursió en el món del cinema va començar el 1986, quan Jobs va pagar 10 milions de dòlars per una divisió de Lucasfilm dedicada al disseny d'ordinadors d'alta capacitat gràfica, que es convertiria en Pixar. Sota el seu lideratge, es van crear pel·lícules com Toy Story, que va establir les bases d'un nou estil en el món de l'animació i que continua sent el gran referent de l'estudi. A més, Jobs és un dels empresaris amb una fortuna més gran dels que van néixer a l'entorn de Silicon Valley. El seu patrimoni arriba als 5.100 milions de dòlars i inclou títols de la mateixa Apple i de companyies com Disney, segons els càlculs de la revista Forbes.

Una figura d'abast mundial

"Difícil d'entendre", company de feina "complicat", "implacable" i "dictador", són paraules que la gent que ha treballat amb Jobs fan servir per descriure la personalitat del geni del màrqueting i del disseny minimalista, a qui també defineixen com a "carismàtic", "visionari" i "perfeccionista". El conseller delegat de Google i antic company de Jobs, Eric Schmidt, el defineix com “el directiu de més èxit dels últims 25 anys d'història dels EUA”. Els rivals empresarials també dediquen lloances a Jobs. El seu antic enemic íntim, el fundador de Microsoft Bill Gates, ha dit d'ell que és “la persona més inspiradora a la indústria de la tecnologia”. Fins i tot el president dels EUA, Barack Obama, l'ha definit com “l'encarnació del somni americà”, per la seva vida plena de reptes i èxits.

Més continguts de