Publicitat
Publicitat

El fenomen del primer videojoc viral que no es pot jugar a casa: Pokémon GO assalta els carrers

Milions de persones s'han enganxat al revolucionari joc de Nintendo

L'eufòria és tal que les autoritats hi han hagut d'intervenir: "Tot i que la comissaria apareix al joc com una parada Pokémon, no cal que hi entris per agafar 'pokéballs'", resava un ' post' penjat al Facebook de la comissaria australiana de Darwin. L'anècdota ha estat una de les primeres notícies inversemblants que han seguit el llançament del Pokémon GO, el primer videojoc viral que no es pot jugar des de casa. Un joc que obliga l'usuari a recórrer la seva ciutat a peu a la caça dels 'pokémons', els cèlebres ninots japonesos que porten des dels 90 sumant adeptes. 

Des de dimecres passat, el videojoc està disponible als Estats Units (oficialment, i extraoficialment a tot el món, gràcies als paquets instal·ladors APK, distribuïts a diverses plataformes). En una setmana ja suma milions de jugadors. Queda clar que farà història: és el número 1 de l'App Store dels Estats Units i ha propiciat una revalorització de Nintendo del 58% a la borsa.

Caçar 'pokémons' a la Boqueria

La idea és tan simple com revolucionària: la teva ciutat és el mapa del joc. Has de caçar els 'pokémons' al parc, al gimnàs, a les places de la teva zona, i la teva arma és el teu 'smartphone'. Els punts d'obtenció de premis i accessoris són una fotografia del carrer on et trobes. Per exemple, el mercat de la Boqueria és un dels 'gimnasos Pokémon' més cotitzats de Barcelona. Els 'pokémons' poden aparèixer en qualsevol lloc de la ciutat, però com més camines més opcions de joc es posen a la teva disposició. 

S'han acabat les hores de consola al sofà amb una bossa de patates fregides al costat. Aquest videojoc ha fet tornar els nens (i no tan nens) al carrer. Ara bé, la línia que separa la realitat de la ficció és tan fina com la pantalla del mòbil, i la realitat no sempre és agradable. Fa tres dies, una jove es va trobar un cadàver mentre passejava per la seva ciutat a la caça de 'pokémons'. Dilluns, un grup de persones van aprofitar el videojoc per conduir un jugador a un lloc aïllat, i després el van atracar. Tots dos successos han tingut lloc als Estats Units.   

Aposta segura de Nintendo

Nintendo ha apostat des dels seus inicis per dos eixos de treball: mantenir un estil propi en els seus videojocs i només crear-ne d'aptes per a les seves plataformes. Si la companyia va decidir trencar aquesta segona regla d'or i fabricar un videojoc destinat als mòbils és perquè sabia que Pokémon GO seria una aposta segura. Ni tan sols està a la venda: està disponible per a iOs i Android a les seves respectives botigues de manera gratuïta (malgrat que la companyia ha alertat que la gran quantitat de persones que se l'han intentat descarregar ha saturat els servidors dels Estats Units, Nova Zelanda i el Japó, i a l'estat espanyol encara no s'ha llançat oficialment). 

Es tracta d'un dels jocs coneguts com a 'free-to-play': jocs gratuïts que ofereixen la possibilitat de fer micropagaments opcionals per aconseguir determinades prestacions extra, però que en cap cas afecten l'essència del joc. 

Una mecànica de joc molt simple

Només cal caminar pel carrer amb el joc encès al mòbil perquè aquest et vibri de seguida que aparegui un 'pokémon'. Per capturar-lo, has de disparar una 'pokéball' en línia recta. La dinàmica del joc és extremadament senzilla, ja que està centrat especialment a combatre el sedentarisme. Si vols trobar 'pokémons' nous, has de sortir del teu barri. Per portar el teu 'pokémon' al gimnàs, has de caminar fins al gimnàs. Potser per això interessa a un públic tan ampli: la seva senzillesa enganxa, així com la il·lusió de trobar-te els 'pokémons' en el teu entorn real.

Més continguts de