Un periodista italià suplanta els comptes a Twitter de cinc ministres espanyols
Els afectats han sigut els titulars d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, el d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, el d'Assumptes Exteriors, José Manuel García-Margallo, el de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i el d'Interior, Jorge Fernández Díaz
BarcelonaTommasso Debenedetti volia demostrar la vulnerabilitat de les xarxes socials, i ho ha fet agafant d'esquer cinc ministres espanyols. Aquest periodista italià, conegut al seu país per haver suplantat la identitat a Twitter de diversos membres del govern italià (inclòs el primer ministre, Mario Monti), s'ha apoderat els darrers dies dels comptes personals en aquesta mateixa xarxa dels titulars espanyols d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, el d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, el d'Assumptes Exteriors, José Manuel García-Margallo, el de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i el d'Interior, Jorge Fernández Díaz.
El primer a tastar les aptituds de suplantador de Debenedetti va ser Montoro, la setmana passada, quan el periodista va publicar un tuit en què xifrava en 4.000 milions la primera onada de retallades de l'executiu espanyol. El mateix ministre d'Hisenda va desmentir la piulada, i va advertir que es tractava d'un compte fals. Després va ser el torn del ministre d'Economia i Competivitat. El compte fals de Luis de Guindos, que compta amb més de 2.000 seguidors, anunciava aquest dimarts l'aprovació de l'IBI sobre béns immobles de l'Església en el pròxim consell de ministres.
A les suplantacions de Montoro i De Guindos van seguir les de García-Margallo i Alberto Ruíz Gallardón, fins a acabar amb Jorge Fernández Díaz.
Els comptes falsos, dels quals Debenedetti ha acceptat l'autoria, coincideixen a presentar faltes d'ortografia i construccions gramaticals incorrectes.
Un expert en suplantacions
El nom de Tommaso Debenedetti no és nou. El periodista és conegut fora de les fronteres del seu país per haver acceptat l'autoria de diverses suplantacions i textos falsos publicats a mitjans italians amb entrevistes amb escriptors com Philip Roth, Vargas Llosa o Derek Walcott, i amb personatges com Joseph Ratzinger, Mikhaïl Gorbatxov o Noam Chomsky.
Debenedetti assegura que ho fa per demostrar que les xarxes socials són un espai propici per a l'engany i la comunicació falsa o poc contrastada, i també que les personalitats són fàcils de suplantar.
