El reglament de la llei Sinde castiga la reincidència i ataca les webs d'enllaços

Segons el diari 'El País', el reglament introdueix importants reformes pel que fa a l'esborrany que es va enviar al Consell General del Poder Judicial i al Consell d'Estat

Efe
2 min
La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde / EFE

MadridEl reglament de desenvolupament de la llei Sinde, que no es va aprovar divendres passat en consell de ministres, castiga expressament la reincidència dels infractors que serveixin, sense autorització, continguts subjectes a drets d'autor i redobla la convicció de la necessitat de perseguir les webs d'enllaços.

Així ho avança aquest dimecres el diari El País en una informació en la qual afirma que el reglament introdueix importants reformes pel que fa a l'esborrany que es va enviar al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i al Consell d'Estat perquè hi fessin aportacions.

Model mixt

La redacció del text definitiu preveu, segons el rotatiu de Prisa, un model mixt administrativojudicial que es basa en la denúncia dels titulars de drets i designa una Comissió de la Propietat Intel·lectual dividida en dues seccions.

La primera, la que exerceix "les funcions de mediació i arbitratge", ja existeix en l'actual sistema legislatiu, i la segona estaria formada per sis membres, funcionaris dels ministeris de Cultura, Indústria, Economia i Presidència.

La novetat, l'enduriment

La principal novetat del text definitiu és a l'article 20.2 de l'esborrany, que deixava buits legals en els llocs web per evitar la llei. Si els responsables retiraven en el termini de 48 hores els enllaços o continguts denunciats, s'arxivava "el procediment sense més tràmit", i si s'insistia en la infracció era possible reobrir l'expedient.

El nou text obliga que la reobertura de l'expedient es faci directament "en fase de prova i conclusions", tot i que "no es tracti exactament" de les mateixes obres o prestacions per les quals va ser expedientat en la primera ocasió, assenyala l'esborrany.

Intervenció judicial

El reglament, que El País reprodueix íntegrament en la seva edició digital preveu que en el procés que persegueix el tancament de pàgines web que serveixin sense autorització continguts subjectes a drets d'autor, hi ha la intervenció judicial en dos moments.

En el primer, el Jutjat Central del Contenciós Administratiu podria intervenir per requerir les dades de l'infractor, que les ha de facilitar l'operador de telefonia en un termini de 48 hores.

El segon moment d'intervenció del jutjat es produiria quan l'infractor no escolti el requeriment de la Comissió de Propietat Intel·lectual. Aquesta es podrà dirigir a l'esmentat jutjat perquè "dicti la interlocutòria autoritzant o denegant l'execució de les mesures", segons el reglament. És a dir, la supressió del subministrament d'internet per part de les operadores.

stats