Netejant el coure al Congo

L'Àfrica: on comença i acaba la vida del nostre 'smartphone'

Des dels 'minerals de sang' de la República Democràtica del Congo fins als residus electrònics de Ghana: quin és el recorregut que fan els nostres dispositius i què podem fer per canviar-ho?

Netejant el coure al Congo / Fairphone

L'impacte de la indústria dels dispositius mòbils en les nostres vides és com el del Mobile World Congress a la ciutat de Barcelona: immens. Malgrat ser conscients de l'abast d'aquest gegant en expansió i estar al corrent de les últimes innovacions tecnològiques, no sabem on s'han produït ni en quines condicions. Quin impacte genera la producció dels nostres mòbils? Les dades són esfereïdores: semiesclavitud, explotació infantil, milers de violacions i més de cinc milions de morts, segons han denunciat diverses ONG, com el Comitè Internacional de Rescat i Oxfam Intermón.

De la mina a les nostres mans: extracció

El periple del nostre 'smartphone' comença a les mines de la República Democràtica del Congo, país amb el 80% de les reserves mundials de coltan –essencial per als mòbils–, d'on s'extreu l'or, el tungstè, l'estany i la columbita –pel coltan–. Minerals que, entre altres funcions, permeten que el nostre mòbil soni i vibri. 

L'extracció d'aquests materials, coneguts com 'els minerals de sang', són la causa d'un dels pitjors conflictes armats des de la Segona Guerra Mundial. Les mines de la RDC estan sota el control de guerrilles que es dediquen a explotar-les a través d'una violació constant dels drets humans. D'ençà que va començar el conflicte –guerra del Congo, 1998– han mort cinc milions de persones i es calcula que anualment hi ha 100.000 violacions a dones. Només l'any 2013 hi va haver un milió de desplaçats. L'ONG Alboan ho explica en aquest vídeo:

Aquests grups  es financen gràcies als impostos que cobren per accedir a les rutes d'explotació i a través del tràfic il·legal dels minerals, que són venuts a països veïns per després ser enviats a foneries situades al sud-est asiàtic. Amb els diners compren armes i perpetuen els conflictes per assolir el control de més mines. Segons un informe de l'ONG Alboan, el 2008 les guerrilles van guanyar fins a  180 milions de dòlars.

Fosa i fabricació

Després de l'extracció i d'haver estat objecte de tràfic,  els minerals arriben a les foneries de l'Àsia, on són fosos i barrejats amb altres materials. Nombroses organitzacions centren els esforços en aquest punt del procés de producció perquè és on poden garantir que els minerals siguin lliures de conflicte.

El següent i últim pas d'aquesta cadena de producció passa per la confecció del producte, procés que majoritàriament té lloc en empreses asiàtiques subcontractades, constantment denunciades per explotació laboral, sous baixos i condicions insalubres.

Segons un estudi de China Labor Watch publicat el 24 de febrer, els treballadors de Pegatron (Xangai), un fabricant de productes d'Apple, cobren menys de dos dòlars l'hora i arriben a fer més de 80 hores extres mensuals. La suma dels salaris dels 1,6 milions de treballadors de la cadena de subministrament d'Apple només representa el 2,6% dels ingressos anuals de la companyia

Fa quatre anys, el 'New York Times' va publicar un reportatge on denunciava les condicions laborals dels treballadors de Foxconn, l'empresa que s'ocupa de la confecció de bona part dels productes d'Apple. 

Consum

Un cop arriba a les nostres mans, es calcula que la mitjana de vida d'un mòbil a Espanya és d'aproximadament d' un any i mig. Malgrat que a vegades no hagi arribat al final de la seva vida útil i sigui reparable o reutilitzable, molts dispositius acaben a les escombraries i, consegüentment, en abocadors de residus electrònics.

Rebuig

De les mines del Congo als abocadors de Ghana, Nigèria i altres països africans i asiàtics. Aquest és el recorregut dels nostres 'smartphones': des de l'extracció de minerals fins que es converteixen en deixalles tecnològiques. Una gran part acaba a Agbogbloshie, un barri del capital ghanesa, Accra, on hi ha un dels abocadors electrònics més grans del món. Es calcula que al port més important de Ghana, Tema, cada mes hi arriben 600 contenidors provinents d'Europa i els Estats Units.

Què s'està fent per solucionar-ho?

El 2010, els Estats Units van aprovar la llei Dodd-Frank, que obligava les empreses a fer un informe anual indicant la cadena de subministrament de minerals. Segons un informe de l'organització sense ànim de lucre Enough Project, la llei ha ajudat significativament a reduir la presència de grups armats a les mines en conflicte.

Mentre la llei homòloga europea tot just es troba en fase de discussió, més de 70 ONG han instat la Unió Europea a frenar l'extracció de comerç il·lícit de minerals en zones de conflicte i a respondre les exigències plantejades en la Guia de Diligència Deguda de la OCDE, un document normatiu aprovat el 2013 on es recomanen diferents mesures a les empreses per evitar perpetuar el conflicte.

A més, iniciatives com Conflict-Free Sourcing , també dirigida a les empreses  que es proveeixen d'aquest tipus de materials, ofereixen eines perquè les companyies prenguin "decisions informades sobre els minerals de conflicte en les seves cadenes de subministrament", segons expliquen al seu lloc web .

Què podem fer per canviar-ho?

Reciclar, vendre o arreglar els mòbils en comptes de llençar-los ja és una manera de lluitar contra els models de producció que no respecten els drets humans i la contaminació global. Així ho destaquen ONG com Oxfam Intermón i  Amnistia Internacional, que apel·len a aquestes pràctiques per fer front, entre altres qüestions, a l'obsolescència programada – reducció deliberada de la vida d’un producte per obligar a incrementar-ne el consum.

Una alternativa que ha sorgit amb força els últims anys, i que tot just s'està desenvolupant, és el concepte dels mòbils modulars. Es tracta d'uns dispositius que, amb l'objectiu d'allargar la vida útil dels telèfons i reduir la contaminació global, estan formats per peces fàcilment reparables i intercanviables per altres de noves. D'aquesta manera, qualsevol usuari pot arreglar el seu telèfon, un fet pràcticament inconcebible amb els 'smartphones' convencionals.

Companyies com  Fairphone, que garanteix mòbils lliures de conflictes, i  Puzzlephone són algunes de les que s'oposen al model de producció actual: eliminen l'obsolescència programada i, consegüentment, eviten la contaminació provocada pels residus electrònics. La responsable de comunicació de Fairphone, Daria Koreniushkina, va deixar clares les seves intencions al Mobile Social Congres d'enguany: "Per canviar el sistema havíem d'entrar a formar-ne part. I hem fet un telèfon".

Més continguts de