Publicitat
Publicitat

10 sons en perill d'extinció

Canvis tecnològics, canvis de costums o el perfeccionament de determinats aparells han fet que hi hagi molts sorolls que estiguin a punt desaparèixer de les nostres vides o, fins i tot, que ja hagin desaparegut

Alguns d'aquests sorolls que hi ha a continuació, seleccionats per la publicació Mentalfloss, potser ja fa molt temps que no els senten perquè ja han desaparegut per complet. Tot i això, hi ha generacions més joves que, a més, ni tan sols els hauran arribat a sentir mai fora de pel·lícules que ells consideraran molt antigues. I per si això no fos prou, potser en altres casos, són sons que els nens i nenes no entendran ni per a què servien els aparells d'on sortien.

1. Telefon fix. És el so d'un invent que ja ha passat per moltes fases. Actualment, ja no té ni fils ni una rodeta per marcar els números, però en origen els telèfons fixes sonaven així mentre la gent trucava a les cases i no directament a les persones.

2. Màquina d'escriure. El seu so les va fer immediatament identificables. Malgrat això, no es van poder salvar dels seus competidors: els PC. Quan s'acabava cada línia, un soroll molt particular sonava quan el o la mecanògraf o mecanògrafa li donava un cop a la palanca per continuar escrivint al principi de la línia següent.

3. Cafetera. Fer cafè amb la cafetera comença a ser un soroll estrany si tenim en compte la irrupció de les cafeteres de càpsules a les nostres cases. El cafè pujant des de la part inferior de la cafetera i, molts cops, a punt de sobreeixir no és un soroll que soni a gaires cases després de dinar.

4. Flaix. La fotografia fa molts anys que va irrompre en les nostres vides. Tot i això, és un camp que ha evolucionat moltíssim. Després de passar del carret analògic a la foto digital, un dels altres grans canvis va ser la reducció dels aparell de flaix i, amb ells, la pràctica eliminació del soroll en prémer el botó per fer les fotos.

5. Canvi de dial. Els primers locutors que apareixien a les televisions solien advertir: "No toquin aquest dial" ja que ni el comandament a distància existia ni a la tele hi havia botons per canviar de canal. Aquest canvi de dial i els televisors mentre s'escalfaven sonaven així.

6. El vinil. Tot i que hi ha molts grups que fan scratch en els seves actuacions i que els discjòqueis no han abandonat encara el format. Els segons previs i la sonoritat tan característica que tenien des que es premia el play molt petits d'avui en dia ja no l'escoltaran fora de pel·lícules d'època.

7. La carta d'ajust. Hi va haver una època en què la televisió acabava i començava cada dia. Per acabar-se, la única cadena que existia, feia servir, fins i tot quan ja no era la única, aquests sons i músiques per acomiadar-se de la seva audiència.

8. Caixa registradora. Algú recordarà que fa anys als supermercats les caixeres (llavors només eren dones) marcaven el preu a la caixa registradora i després sumaven el total. Totes aquestes pràctiques s'han acabat amb els lectors de codis de barres. Amb aquests, ha nascut el típic so de quan el lector coneix el codi de barres: "bip!" però ha mort el soroll de les tecles de les caixes registradores. Aquesta n'és una de les que més soroll feien.

9. Soroll de cel·luloide. Encara que amb més retard que a les llars, el cinema digital ha arribat, progressivament, també als cinemes. Per això, el soroll de les rodes girant per fer córrer el cel·luloide i visionar un pel·lícula es pot donar per extingit, a no ser que siguis un amant d'aquesta modalitat de cinema i guardis alguna pel·lícula dins de llaunes metàl·liques.

10. S'ha enganxat el disc. Hi ha molts altres fenòmens que no es donen ja avui en dia. Per exemple, el petit canvi de sonoritat de la música quan s'enganxava el casset o el vinil. En aquest fragment de la telesèrie Designing Women, es pot reviure aquell moment que segur que moltes persones fa ja temps que no viuen.

Més continguts de