Efímers 26/05/2015

¿Ada Colau ha guanyat gràcies a la televisió?

El regidor de CiU Antoni Vives i el politòleg Joan Subirats analitzen les raons del tomb a Barcelona

Mario Martín Matas
4 min

Barcelona¿Pablo Iglesias i les seves aparicions televisives han sigut el fet diferencial que ha permès a Barcelona en Comú i Ada Colau guanyar l’Ajuntament de Barcelona per 17.000 vots de diferència? Aquesta i altres preguntes van respondre ahir al plató de l’ARA, en un debat moderat per Antoni Bassas, l’economista, escriptor i número 4 de la llista de CiU a Barcelona, Antoni Vives, i el catedràtic de ciència política a la UAB i un dels impulsors de Guanyem, Joan Subirats.

En un intent de mirar d’analitzar amb calma el tomb a l’Ajuntament, tant Vives com Subirats van aprofundir en les raons del canvi i en quins són, al seu parer, els reptes que haurà d’encarar la capital catalana. Tots dos van estar d’acord en un detall central: el repte més immediat de Colau ara per ara serà satisfer les expectatives generades durant la campanya. “Ara ve el moment complicat”, va apuntar Subirats, que, tot i que va assegurar que no formarà part de l’administració municipal, sí que va assenyalar que els 11 regidors obtinguts per l’esquerra alternativa poden ser una majoria insuficient si no van acompanyats de la capacitat de gestionar aquest triomf.

El nou consistori encara no s’ha constituït, però ja s’albira que aquest element serà clau a l’hora de la governabilitat i, al final, a l’hora d’avaluar el mandat de Colau. “Hi ha hagut una generació d’expectatives que ara s’hauran de complir”, va apuntar Vives, i en aquest punt va reconèixer que CiU n’estarà molt pendent i “amb tota legitimitat” vigilarà de manera seriosa i exigent, però també col·laborant amb tot el que sigui beneficiós per a Barcelona. Així doncs, CiU mirarà si el consistori construeix les 30 escoles bressol promeses o si pot incorporar 8.000 pisos socials en quatre anys, de la mateixa manera que Colau hauria vigilat des de l’oposició si Xavier Trias creava els 100.000 nous llocs de treball que va prometre en campanya.

Buscant el Coletas

La pregunta del títol d’aquest article, per contra, reflecteix les principals divergències entre Vives i Subirats. El tercer tinent d’alcalde en funcions va assegurar que ell havia estat la major part de la jornada electoral de diumenge en un col·legi de Nou Barris i que allà entre el 15% i el 20% dels votants preguntaven per “el chico de la coleta ” o “ el de Podemos ” abans d’agafar la papereta de Barcelona en Comú. Igual que en les millors èpoques, en què molta gent votava Felipe González, independentment de les sigles del partit que liderava. “Quan parlem de Colau, parlem sobretot de Podem i penso que és l’anàlisi que s’ha de fer. No hi ha tant de moviment social i veïnal com plató de televisió”, va concretar Vives. Subirats, per contra, va considerar que aquest era un raonament “molt superficial”. Si la variable Podem fos tan important, va raonar, no s’explicaria el procés de confluència amb Procés Constituent, ja que són dues forces que en teoria “no acabarien d’encaixar”, o tampoc s’explicaria que sectors socials crítics amb ICV, com la mateixa Colau quan era a V de Vivienda, s’hagin acabat posant d’acord. “Hi ha hagut elements que han anat més enllà. El diagnòstic que es feia era de canvi d’època i té a veure amb coordenades i elements vinculats al 15-M”.

L’hipotètic canvi d’època i el seu abast també van marcar bona part del debat. Els elements de coincidència van ser majoritaris, tot i que per a Vives aquest canvi cristal·litza en “una crisi del sistema de clàssic de partits”, que toca CiU però sobretot enfonsa el PSC i el PP, i per això situa la federació nacionalista en una bona posició per encarar el futur i poder-lo mirar amb un projecte definit. “Si no entenem l’element més estructural de canvi d’època atribuirem a un efecte molt passatger el que ha passat”, va rebatre Subirats. Segons va opinar, la precarització del treball i la percepció de les classes mitjanes que el seu propi futur està en risc si no disminueixen les desigualtats constitueix l’element central de la victòria de Colau, amb una dada evident: la participació ha pujat gairebé vuit punts percentuals i, de retruc, Barcelona en Comú ha sigut capaç de bastir una campanya gràcies a la voluntarietat dels seus simpatitzants. I això li ha permès estar present a les xarxes socials durant tota la campanya tot i no haver pagat tuits.

La cara a la papereta

“Posar la cara d’Ada Colau a la papereta respona a l’intent d’atreure gent que potser no havia tingut mai la sensació que la política els afectava”, va argumentar Subirats. “Penso que hi ha més plató de televisió que no pas altres coses”, va dir Vives, sense menysprear la feina d’activista de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, amb qui l’Ajuntament ha treballat. Ara bé, Vives va recordar que en això de l’arrelament als barris no es pot obviar que CDC té 6.000 militants a Barcelona, “molts més que la Federació d’Associacions de Veïns”, va recordar.

En tot cas, Vives va avançar que CiU vigilarà especialment durant el mandat de Colau què passa amb l’aposta industrial per les noves tecnologies, el clúster nàutic i les grans infraestructures. ¿Barcelona en Comú podrà compaginar-ho amb la prioritat de resoldre els problemes socials detectats? ¿Està en risc l’aposta pel dret a decidir sobre la independència? Massa incògnites per respondre-les a només 24 hores de les eleccions.

stats