Ai dels vençuts, quan aixequin el cap
El Virus ha començat a estendre’s aquesta setmana. Mig centenar de companyies de teatre independent impulsen el naixement d’aquesta revista de debat, de nom contagiós i actitud combativa. És una iniciativa sense precedents, en un àmbit en què la consciència col·lectiva s’havia trobat a faltar. Fins ara. La cultura -com la política, com la societat- està immersa en una profunda transformació cap a noves formes transversals, col·laboratives, disruptives. I no és només fruit de la crisi. Ni és passatger. Tot és possible, sí, però haurà de ser diferent. Des d’aquí, analitzarem el canvi. Ens deixarem contagiar.
CAP DE CULTURAAlbert Sánchez Piñol ha enviat per mail a la seva editora, Isabel Martí (La Campana), els capítols del seu pròxim llibre. Aquests dies l’està acabant, sense pressió, perquè no pretenen treure’l per Sant Jordi sinó al juny o al setembre del 2015, atesa l’al·lèrgia de l’autor a firmar i el seu previsible èxit. Serà la segona part de Victus i es titularà Vae Victus, expressió que deriva de Vae Victis i que es tradueix com un amenaçant Ai dels vençuts. Els ideals de l’enginyer austriacista Martí Zuviría el tornaran a guiar cap a guerres difícils de guanyar. I on els vencedors no tindran pietat dels vençuts.
Sortir-se’n sense ajudes
Preparats per a la remuntada després d’anys de davallada
El suport institucional no és el fort de Martí Zuviría, ni tampoc sembla que ho sigui del sector de la cultura. L’any que tanquem ha servit per constatar que el ministeri ni corregirà l’IVA cultural ni impulsarà una llei de mecenatge, i ha aprovat una llei de la propietat intel·lectual coixa i en solitari. Res de nou. A Catalunya, el pressupost per a cultura el 2015 està previst que es congeli com la partida més petita, per sota de l’1% del total. Res de nou. Però, malgrat això, ¿el 2015 pot ser el de la remuntada? Hi ha alguns brots verds que ho indiquen. La crisi del consum que han arrossegat tots els sectors (en llibres, un 40% menys en 5 anys!) tendeix a frenar-se i estabilitzar-se. En aquest temps, a més, empreses, equipaments i artistes han après a aplicar l’austeritat i el Do It Yourself -el micromecenatge s’ha consolidat com un model alternatiu (que desgrava), les xarxes han substituït intermediaris, els equipaments s’han entrenat a suplir subvencions per mecenes, els agents han col·laborat, tothom s’ha preocupat de guanyar públic fidel-, i això els ha preparat -a base de viure en la precarietat, no ho oblidem- per encarar amb garanties el 2015 i l’esperada remuntada. Una de les novetats importants que sí que ha sorgit de l’administració catalana i que tindrà efectes aquest any és la taxa als operadors d’internet per afavorir el cinema. La filosofia és que qui treu rèdit dels continguts contribueixi a pagar-los. La recaptació de 20,5 milions podria fer incrementar l’escàs nombre de pel·lícules en català -només deu- que concorreran als premis Gaudí l’1 de febrer.
Els homenatges
L’Any Llull i l’Any Muntaner també serà el de la xarxa de biblioteques
Una de les pel·lícules catalanes que s’hauria de començar a rodar és Incerta glòria d’Agustí Villaronga, que, juntament amb l’adaptació teatral d’Àlex Rigola al TNC al maig, és fruit d’aquell any dedicat a Joan Sales el 2012. El 2015 serà oficialment l’Any Llull (amb motiu dels 700 anys de la mort de l’escriptor) i l’Any Muntaner (750 anys del naixement del cronista). Extraoficialment, el BarnaSants celebrarà els 20 anys sense Ovidi Montllor, i recordarem els 25 de la mort de Manuel de Pedrolo i el Gato Pérez, i els 10 de la de Jesús Moncada. També se celebraran 100 anys del desplegament de la xarxa de biblioteques de la Mancomunitat. Serà l’any en què per fi totes les biblioteques del país unificaran catàleg i carnet, a més de començar el préstec d’e-books i impulsar la venda de llibres de llibreries agermanades, dos projectes dels quals es desconeix l’impacte real que poden tenir però que demostren la capacitat de reacció i adaptació d’un sistema públic que funciona.
D’aquí al món, i viceversa
Catalunya serà present a la Biennal d’Art de Venècia
La comissària Chus Martínez i el cineasta Albert Serra seran els representants de Catalunya a la Biennal d’Art de Venècia, al maig, amb el projecte que vol mostrar la ruptura de les fronteres de les arts titulat La singularitat -una reflexió que sembla que s’acosta a l’assaig que publicarà Jaume Cabré sobre l’art d’escriure, que es dirà Les incerteses -. Fent el viatge al revés, Barcelona tornarà a ser parada de gires d’estrelles musicals, com ara AC/DC, Robbie Williams, Nick Cave, Kiss i U2, a més dels Strokes al Primavera, i els noms que encara no han revelat la resta de festivals. Fins i tot hi haurà un Barcelona Beatles Weekend al juny, per commemorar el 50è aniversari del concert dels Beatles a la Monumental. El cinema que arribarà de Hollywood anirà de sagues: Los vengadores, Star Wars VII, Jurassic World i Bond, a més del fenomen 50 ombres d’en Grey. I qui sap si podrem veure acabada l’última pel·lícula d’Orson Welles, The other side of the wind, per celebrar els 100 anys del seu naixement. Serà just cinc mesos abans que Neus Català compleixi un segle. Un exemple que els vençuts mai no s’han de rendir.
