BBVA: el finançament “injust” fractura la igualtat d’oportunitats

MadridL’estat del benestar és molt diferent depenent de la zona d’Espanya on es visqui. Un asturià disposa de 3.000 euros més a l’any que un balear i de 1.900 euros més que un català. Dividit per partides, això es tradueix, per exemple, en el fet que la despesa pública que reben els catalans de totes les administracions en sanitat és un 22% inferior a la dels asturians. O pel que fa als recursos per a l’ensenyament, al País Basc s’hi destina un 54% més que a les Balears. La crisi no ha fet més que accentuar unes desigualtats al conjunt del territori espanyol que ha fomentat durant anys un sistema de finançament autonòmic “injust”. És el que conclou l’estudi Serveis públics, diferències territorials i igualtat d’oportunitats, elaborat per la Fundación BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie), que mesura l’evolució de la despesa en polítiques socials entre el 2002 i el 2013.

Les comunitats de l’arc mediterrani se situen a la cua en despesa social, mentre que les de la cornisa cantàbrica són les que inverteixen més. La raó? Les diferents necessitats de finançament (per qüestions com la dispersió territorial o un envelliment més accentuat) només expliquen un terç de la diferència de la despesa. La resta es deu, bàsicament, als ingressos que la comunitat rep pel sistema de finançament autonòmic. Una de les proves, segons l’estudi, és que el 2013, després de quatre anys de retallades, les comunitats forals i Astúries van gastar més en serveis públics fonamentals que les Balears, les Canàries i Madrid abans de la crisi.

Si una cosa ha constatat la crisi és que les retallades més grans s’han concentrat al nivell autonòmic i a les corporacions locals. Del 2009 al 2012 els ajuntaments han retallat gairebé un 30% en serveis bàsics i les comunitats un 20%. L’Estat gairebé la meitat: un 11%.

Les retallades de les autonomies han sigut desiguals: a Catalunya s’ha rebaixat un 29,1% la despesa en serveis bàsics per habitant des del 2009, xifra només superada per la Generalitat Valenciana (29,4%), les Canàries (34%) i Castella-la Manxa (42%). A Astúries, en canvi, només han sigut del 6,5%. Això no vol dir que la resta de governs autonòmics no hagin fet un “esforç” durant aquests anys, segons Francisco Pérez, director de la investigació i catedràtic de la Universitat de València. Si el 2007 es destinava un 23% del PIB a serveis públics fonamentals, el 2013 el percentatge era més gran: d’un 28%, tot i les retallades en sanitat i educació.

Això es deu, bàsicament, al fet que les pensions i la despesa en atur gairebé no s’han tocat. Catalunya se situa a la cua del rànquing en els recursos que dedica per càpita a educació i sanitat però, en canvi, salta a la cinquena posició -només per darrere de les comunitats forals, de Cantàbria i d’Astúries- pel que fa a la protecció social (pensions, atur, dependència i serveis socials). Segons els investigadors de l’Ivie, això es deu al fet que aquesta partida depèn majoritàriament de l’Estat i de la Seguretat Social, mentre que ensenyament i salut són competències purament autonòmiques. Catalunya té una renda per càpita més alta i, per tant, la despesa en protecció puja fins als 4.427 euros per habitant (per exemple per les pensions), mentre que la mitjana de l’Estat és de 3.958 euros.

En qualsevol cas, segons Pérez, “les diferències entre comunitats no han canviat de manera substancial amb la crisi”, però afegeix que ara “es coneixen amb molta més profunditat i no s’han fet els passos suficients per eliminar-les”.

Com caldria canviar el sistema?

Diagnosticat el problema, l’estudi proposa tres solucions. En primer lloc, reformular el finançament autonòmic per adequar-lo als “compromisos constitucionals d’igualtat territorial”. En aquest punt, se suma a la petició del catedràtic Ángel de la Fuente, actual president de Fedea i encarregat d’elaborar l’informe de les balances fiscals, de revisar el concert econòmic basc. “El reconeixement de la singularitat institucional no es posa en dubte, però sí el reconeixement del concert”, va dir ahir Pérez durant la presentació de l’informe a Madrid. En segon lloc, proposa que l’Estat creï uns fons de previsió en educació i sanitat en temps de bonança similars a la guardiola de les pensions, que ha permès que aquesta partida no es toqués durant la crisi, mentre que l’Estat va dedicar el 2013 menys recursos a l’ensenyament que no pas el 2002.

I, finalment, que l’única solució no sigui un repartiment diferent entre comunitats, sinó que l’administració central destini una partida més gran a les autonomies.