Publicitat
Publicitat

Brussel·les i l’estratègia de l’estruç

Europa es nega a acceptar que el jihadisme, en ser un problema global, requereix una resposta global

La possibilitat que jihadistes retornats de Síria poguessin sembrar el terror a Europa ha deixat de ser una hipòtesi per convertir-se en realitat. Des de fa mesos, les agències d’intel·ligència europees advertien del risc que jihadistes europeus integrats en les files de l’Estat Islàmic tornessin als seus països per perpetrar atemptats a gran escala. Bèlgica tenia tots els números de la rifa, ja que és el país europeu que compta amb més jihadistes per càpita (un per cada 1.200 musulmans) i on ja han tornat, almenys, 85 dels 560 terroristes fitxats.

Les massacres de París i Brussel·les demostren que l’EI ha situat Europa en el blanc de la seva diana i que compta amb centenars de voluntaris per sembrar el caos. El comunicat de reivindicació de la matança assenyala: “El que us espera serà més dur i amarg”, de manera que no s’ha de descartar que la planificació d’altres atemptats estigui ja en marxa. Els atacs demostren, a més, un salt qualitatiu tant en la concepció com en la seva posada en pràctica, ja que no són l’obra de llops solitaris que actuen per iniciativa pròpia. En aquesta ocasió ens trobem amb un comando entrenat per causar el màxim dany possible. És més que probable que la detenció de Salah Abdeslam, també implicat en els atemptats de París, hagi precipitat l’acció i, al seu torn, hagi evitat una carnisseria encara més gran.

Perfil dels terroristes

En la resta de coses, el perfil dels terroristes suïcides que es van immolar a l’aeroport i el metro de Brussel·les encaixa amb el patró jihadista ja conegut. Petits delinqüents captats per predicadors radicals que els adoctrinen en un termini breu de temps. Molt similar, d’altra banda, al dels autors de l’11-M a Madrid. El suposat cervell de l’atemptat hauria rebut, al seu torn, formació militar i consignes als territoris controlats per l’EI a Síria. Aquests joves no es distingeixen precisament per la seva religiositat, sinó més aviat pels seus deliris amb les drogues i per les seves connexions amb l’hampa. En definitiva, les baules més febles de la cadena que són manipulats fàcilment per les organitzacions jihadistes, que els prometen el paradís després del martiri, una generosa recompensa per als que han passat pel món sense més pena ni glòria.

Malgrat que alguns dirigents europeus repeteixin una vegada i una altra que estem en estat de guerra i en una situació d’excepció, hem de tenir una mica de memòria històrica i recordar que Europa no ha estat ni és el principal objectiu de la violència jihadista. Per molt que ens facin mal, els atemptats de Madrid, Londres, París o Brussel·les no deixen de ser una gota en l’oceà. El Global Terrorism Database elaborat per la Universitat de Maryland, que analitza els atemptats jihadistes perpetrats entre el 2000 i el 2014, assenyala que només el 0,1% dels 15.181 registrats en aquest període van ser perpetrats a Europa. De les 72.000 morts que van provocar aquests atacs, tot just 248 eren europees (als quals caldria sumar les víctimes dels atemptats de París i Brussel·les, fora del període analitzat per l’informe).

Víctimes musulmanes

Una altra dada rellevant és que el 87% d’aquests atemptats van tenir lloc en països de majoria musulmana, un fet que evidencia que el principal objectiu dels jihadistes segueixen sent els mateixos musulmans, que es neguen a combregar amb la lectura apocalíptica i distorsionada de l’islam que els talibans, Al-Qaida i l’EI intenten imposar. Milions d’afganesos, iraquians i sirians s’han vist obligats a abandonar les seves llars i buscar refugi en els països del voltant precisament per fugir de la tirania i la crueltat d’aquests grups.

Davant l’agreujament dels conflictes a l’Afganistan, l’Iraq i Síria i la manca d’expectatives que la tempesta amaini en el curt termini, molts d’aquests refugiats tracten de buscar un futur més prometedor en el continent europeu. En lloc d’això, Europa ha optat per renunciar als seus valors i tancar les seves portes als que fugen de la barbàrie. Més enllà dels bombardejos contra els feus jihadistes i de la lluita antiterrorista, aquesta Europa abstreta i desorientada no sembla entendre que per trencar amb aquest cercle viciós és imprescindible involucrar-se activament en la resolució dels conflictes que assolen el Pròxim Orient. En lloc d’això sembla que ha optat per l’estratègia de l’estruç negant-se a acceptar que el jihadisme, en ser un problema global, requereix una resposta global.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT