Bustos i Fernández busquen anul·lar les converses gravades
La defensa se centra a invalidar la prova clau del cas Mercuri
BarcelonaSense converses gravades, no hi ha cas. Això explica per què, malgrat la contundència de les escoltes telefòniques intervingudes, que van ser reproduïdes ahir durant la primera sessió del judici per una peça del cas Mercuri, tant l’exsecretari d’organització del PSC Daniel Fernández com l’exalcalde de Sabadell Manuel Bustos i el seu germà, el regidor Francisco Bustos, van negar el tràfic d’influències de què se’ls acusa.
Tots tres estan acusats, juntament amb l’alcaldessa de Montcada, María Elena Pérez, de col·locar a dit una ex alt càrrec del tripartit, Carmina Llumà, a l’Ajuntament de Montcada i Reixac, en una plaça que havia de ser un concurs públic l’any 2012. S’enfronten a una pena de dos anys de presó i sis d’inhabilitació. Pérez, a més, està acusada de prevaricació.
El judici va començar ahir a la sala civil penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja que fins ara Fernández era aforat. Tant l’exsecretari d’organització del PSC com els germans Bustos van repetir insistentment que pensaven que es tractava d’un “càrrec de confiança de lliure designació” i que només van donar la seva “opinió” sobre la idoneïtat de Llumà, una candidata que havia proposat Pérez. L’alcaldessa també va defensar la seva candidata, i la legalitat del procés de selecció, tot i que va admetre que no s’havia llegit les bases del concurs.
L’estratègia de la defensa dels Bustos, l’advocat Cristóbal Martell -que en aquest cas també és el lletrat de Fernández-, passa per intentar anul·lar les escoltes telefòniques intervingudes per la policia, de les quals pengen bona part de la trentena de peces del cas Mercuri que encara s’han de jutjar. De fet, ahir Martell va dedicar més d’una hora i mitja a justificar aquesta nul·litat, en considerar que les intervencions vulneren el dret fonamental del secret de les comunicacions i són proves “bastardes”. Va titllar la investigació d’“ inquisitio generalis ” i va assegurar que va ser “prospectiva” i que no hi havia prou proves per intervenir els telèfons. Els investigadors, va dir, “van anar de pesca i al final van trobar alguna cosa”. “La investigació va tenir molt uniforme i poc jutge”, va concloure. El fiscal d’Anticorrupció Fernando Bermejo va rebatre els seus arguments recordant a la sala, encapçalada pel president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, que les intervencions les va ordenar d’ofici un jutge i que tot parteix d’una denúncia detallada “amb dades concretes”, ratificada en seu judicial. El TSJC va decidir que resoldrà la petició en sentència.
Els acusats van decidir, doncs, no reconèixer les converses ni el seu contingut i no respondre a preguntes que hi fessin referència, tot i que hi van acabar al·ludint. Tampoc van contestar a l’advocat de l’acusació popular, exercida per la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció.
Buscar un “càrrec de confiança”
L’exsecretari socialista, que va declarar el primer, va insistir que va ser l’alcaldessa de Montcada i Reixac, María Elena Pérez, qui li va demanar, el març del 2012, que donés veus per buscar “un càrrec de confiança” competent en el camp legal i urbanístic. Dies després, ella mateixa li va mostrar un currículum “potentíssim” -el de Llumà- i li va demanar la seva opinió, que era la mateixa que la d’ella: “Era com si els toqués la loteria”, va assegurar. Fernández va insistir que sempre havia pensat que es tractava d’un càrrec de lliure designació i que l’empresa de recursos humans que participava en el procés s’havia contractat només com a “caçatalents”. Sobre la conversa on se la sent assegurar a Bustos que li ha dit a l’empresa que “al «no apta» li treguin el «no»” va assegurar que és “claríssim que demostra” el seu “desconeixement”, ja que per a un càrrec de confiança normalment no hi ha cap empresa de selecció al mig. També va insistir que havia “d’aparentar” davant Bustos “per una qüestió de relacions internes del partit”. “És una teatralització per intentar aparentar que tinc un paper que no tinc”, va dir.
També l’exalcalde Bustos va defensar que pensava que es tractava d’un càrrec de lliure designació. “Tinc la consciència molt tranquil·la”, va etzibar Bustos. Va explicar que Llumà formava part d’un grup de professionals de “reconegut prestigi” que quedaven sense feina per canvis de govern i era coneguda en el sector. De fet, va mostrar la seva “sorpresa” pel fet que es convoqués un concurs públic per a aquest tipus de plaça. El seu germà Francisco, que també va negar que tingués cap interès en la contractació de l’excàrrec socialista, va afegir que tothom tenia la “convicció absoluta” que Llumà era bona per al càrrec.
Canvi de criteris
Pérez va assegurar ahir que, amb els currículums de les dues candidates finalistes a la mà, va tenir clar que Llumà tenia un perfil més especialitzat en urbanisme. Tanmateix, l’empresa de recursos humans contractada per portar el procés de selecció va emetre un “informe previ” en què es decantava més per l’altra candidata, per la qual cosa va tenir una reunió amb ells. Va admetre que els va demanar que canviessin les condicions del procés. “S’havien prioritzat característiques que no eren les que necessitàvem. Volíem algú amb coneixements de dret i urbanisme”, va repetir. Preguntada per si es va sentir pressionada per Francisco Bustos, va dir que la relació amb ell “no és bona” però que ella ja tenia una valoració prèvia de quin era el millor perfil. “No vaig tenir en compte les seves valoracions”, va concloure.
