Efímers 26/12/2014

Cent conceptes que resumeixen l'any 2014

Des de l'A d'abdicació fins a la Z de Zarra, passant per l'E Ebola, la I d'infanta o la V de... Diada

Ara
33 min
Les cues per votar en el 9-N, en aquesta cas a l’escola La Salle de Gràcia, a Barcelona, van fer la volta al món.

BarcelonaPolítica

La triple crisi espanyola ha configurat una tempesta perfecta que ha trobat en el 2014 l’escenari ideal per posar les bases d’un canvi de cicle polític a Catalunya i Espanya

1. Abdicació

Des d’aquella accidentada cacera d’elefants del 14 d’abril del 2012, Joan Carles I ja no va aixecar el cap. Les complicacions legals que han acabat portant la seva filla Cristina a judici pels negocis del seu marit, Iñaki Urdangarin, i la profunda crisi econòmica, social i institucional d’Espanya enfonsaven la popularitat del monarca i acceleraven els esdeveniments. El 2 de juny el rei Joan Carles anunciava la renúncia al tron en benefici del seu fill, l’actual rei Felip VI, proclamat pocs dies després, el 19 de juny. Proclamació exprés facilitada pel PP i el PSOE, que veien en l’horitzó un terratrèmol polític de nom Podem que no assegurava que el relleu al tron fos possible sense qüestionar la institució monàrquica en un altre escenari polític. L’abdicació feia revifar el debat sobre el model d’estat, que la proclamació sepultava per la via ràpida.

2. Comptes territorialitzats

Davant els càlculs de les balances que revelen un dèficit fiscal de Catalunya d’entre 11.000 i 16.000 milions d’euros a l’any, el ministre Montoro optava per una solució curiosa: canviar el mètode de càlcul. I les balances fiscals donaven pas als comptes públics territorialitzats, liderats per Ángel de la Fuente, que es treia un mètode de la màniga que, tot i això, reconeixia un dèficit fiscal de 8.500 milions per a Catalunya.

3. Construïm

El procés sobiranista ha tensat les relacions entre Josep Antoni Duran i Lleida i Artur Mas. Amb dos objectius polítics contraposats, i davant unes eventuals eleccions referendàries amb la independència en el programa de Mas, Duran presentava al novembre la plataforma Construïm, que vol trencar l’hegemonia del debat sobiranista. Duran, però, no ha trobat els suports que esperava.

4. Fabra

El 2 de desembre, després d’una instrucció d’11 anys per l’anomenat cas Naranjax, i un any després de ser condemnat, l’expresident de la Diputació i del PP de Castelló Carlos Fabra ingressava a la presó, un fet inimaginable fa uns anys. Fabra, que aspirava a l’indult, compleix quatre anys de condemna per haver defraudat a Hisenda 693.000 euros entre el 1999 i el 2003.

5. Guanyem

Després d’anys de lluita a peu de carrer, al capdavant de la plataforma antidesnonaments i fruit d’una crisi que ha deixat enrere àmplies capes de la societat, Ada Colau, entre altres activistes, llançava a finals de juny una crida a fer confluir en una mateixa candidatura l’esquerra alternativa i els moviments socials amb voluntat de guanyar les municipals a Barcelona. Naixia Guanyem, un moviment per donar articulació institucional a les lluites veïnals i davant el creixent distanciament de la ciutadania respecte dels partits tradicionals.

6. Iceta

L’operació Pere Navarro va tenir un recorregut limitat en el temps. Dos anys després d’accedir a la primera secretaria del PSC -tocat per un procés sobiranista que l’ha deixat en terra de ningú-, els socialistes catalans s’encomanaven a un veterà del mític aparell socialista com Miquel Iceta. Heretava els pitjors resultats del PSC, i s’enfrontava a l’escissió dels sectors catalanistes. Té l’encàrrec de reflotar el partit enarborant el discurs de la reforma federal de la Constitució.

7. Infanta

El 2014 ha sigut possiblement un dels anys més convulsos per a la monarquia espanyola d’ençà de la recuperació de la democràcia. La imputació i acusació contra la infanta Cristina, germana del rei Felip VI, per la vinculació amb els negocis del seu marit, han fet trontollar la monarquia. El final de la instrucció del cas Nóos ha estat marcat per l’enfrontament entre el fiscal Horrach, partidari de no imputar la infanta, i el jutge Castro. Finalment, Castro l’asseurà al banc dels acusats com a cooperadora necessària. Serà el primer cop que un familiar directe del rei afronta un judici.

8. Llista

El president Artur Mas, enfortit per l’èxit del 9-N alternatiu, obria joc en la conferència que va fer el 22 de novembre i en la qual va condicionar la convocatòria d’eleccions plebiscitàries a la configuració d’una llista unitària amb ERC per assolir la independència en 18 mesos. La fórmula no convenç una ERC en alça, en creure que despulla el procés de la pluralitat ideològica que l’ha caracteritzat. La llista és ara ja el principal escull per a la convocatòria d’eleccions que permetin obtenir el mandat democràtic que no va donar el 9-N.

9. Martín Villa

Poc podia imaginar l’ex alt càrrec de Franco i actual conseller del banc dolent (Sareb) Rodolfo Martín Villa i l’exministre de la dictadura José Utrera Molina que quatre dècades després serien perseguits per la justícia pel cas Puig Antich i per la matança de Vitòria del 1976. Per la justícia de l’Argentina, concretament, perquè a Espanya la Transició ho va deixar tot lligat i ben lligat en forma de llei d’amnistia. La jutge argentina María Servini va ordenar a finals d’octubre la seva detenció i extradició en l’única causa penal oberta al món per investigar els crims del franquisme.

10. Matas

L’exministre i expresident balear Jaume Matas es convertia el 28 de juliol en el primer ex alt càrrec del PP que entrava a la presó per complir una pena de 9 mesos per tràfic d’influències en el marc del cas Palma Arena. De res havien servit els esforços per a un indult. Encara no feia tres mesos que era a la presó, però, que l’executiu de Rajoy li concedia el règim obert, denegat dies després per l’Audiència de Palma. Encara s’ha d’enfrontar a una petició de pena d’11 anys de presó per la suposada relació amb la trama Nóos.

11. Mato

Ana Mato va resistir en el càrrec de ministra de Sanitat malgrat la gestió més que discutible de la crisi de l’Ebola. Però la seva imputació i, sobretot, la coincidència amb el debat sobre corrupció al Congrés, tot just fa un mes, va fer que Mariano Rajoy en forcés la dimissió. Cinc anys d’instrucció del cas Gürtel perquè el jutge conclogués que Mato havia participat “a títol lucratiu” dels delictes del seu exmarit. La trama Gürtel els hauria obsequiat reiteradament amb regals en forma de quilos de confeti, cotxes de luxe i viatges a Eurodisney.

12. MES

I finalment el 2014 van fer el pas. Anys després de reivindicar una ànima catalanista pròpia en el si del PSC, el debat nacional va acabar precipitant la sortida d’històrics del partit com els exconsellers Tura, Castells i Geli, a més de desenes de representants municipals del partit. No pas per deixar la política, sinó per articular el que han anomenat el Moviment d’Esquerres, MES. Un nou partit socialista obertament sobiranista i disposat a contribuir a bastir una “Catalunya estat”.

13. Navarro

Pere Navarro torna a dormir tranquil des del juny d’aquest any. Dos anys i mig de lideratge i la pèrdua de control del PSC i les pressions territorials precipitaven la seva dimissió. Seguia així els passos d’Alfredo Pérez Rubalcaba i de Patxi López després d’uns resultats catastròfics en les eleccions europees del maig.

S’intercanviaven els papers amb Miquel Iceta, que assumia el lideratge del PSC i cedia el relleu a la mesa del Parlament a Navarro.

14. Petit Nicolás

Si no en tenia prou amb els escàndols que l’aboquen a una desfeta electoral, al PP li creixia a l’octubre un nou bolet, de nom Francisco Nicolás, el Petit Nicolás. Amb només 20 anys, Francisco Nicolás posava en qüestió institucions clau de l’Estat com són, paradoxalment, la intel·ligència espanyola, el CNI i el govern del PP, a més de les patronals i els sindicats. La creixent influència aconseguida a cop de selfie el va portar fins a les més altes esferes del poder, fins a rebre suposadament encàrrecs d’estat. Va acabar detingut per la unitat d’afers interns de la policia i fent un tour televisiu que ha posat nervioses les principals institucions de l’Estat.

15. Podem

La revolta ciutadana adobada per la crisi econòmica, democràtica i institucional espanyola porta cua. La irrupció de Podem, el partit liderat per Pablo Iglesias, feia encendre els primers senyals d’alarma en donar la campanada en les eleccions europees del maig. Hores d’exposició televisiva del seu líder i una societat víctima de la crisi i descontenta amb els partits tradicionals alimenten un ascens meteòric dels d’Iglesias, que alguns estudis demoscòpics situen per davant del PP i el PSOE, amb efectes desestabilitzadors per al procés català. El bipartidisme a Espanya apunta a objecte de museu.

16. Procés participatiu (9-N)

Sens dubte, el 2014 ha tingut una significació extraordinària per al sobiranisme. I el 9 de novembre en va ser la síntesi. Per qüestions històriques -300 anys de la pèrdua de les estructures d’estat-, però sobretot de futur. La negativa del Congrés, a l’abril, a cedir a la Generalitat la capacitat de convocar un referèndum sobre la independència -amb pregunta i data acordada el 12 de desembre del 2013 pel gruix del catalanisme polític- va forçar la reconversió del referèndum en una consulta sota empara de la llei catalana. La suspensió de la consulta original per part del TC va portar el president Mas a apostar per un procés participatiu amb urnes i paperetes -el nou 9-N-. La participació massiva de 2,3 milions de persones -1,9 van votar independència-, desoint la segona suspensió del TC, enfortia el lideratge de Mas, que havia perdut la confiança dels socis d’ERC en acatar la primera suspensió. Queda pendent, però, la segona volta de la votació, en forma d’eleccions referendàries.

17. Pujol

Una carta-confessió de dimensions històriques feta pública a les portes de l’agost i firmada per Jordi Pujol Soley feia caure com un castell de cartes l’edifici del lideratge moral que durant dècades havia construït al seu voltant l’expresident de la Generalitat. Durant 30 anys havia amagat a l’estranger una herència de 140 milions de pessetes -ara ja s’havien convertit en 4,8 milions d’euros- del seu pare, Florenci Pujol. La gestió del primogènit, Jordi Pujol Ferrusola -imputat per diversos delictes- i la filtració encara per aclarir dels comptes a Andorra van precipitar la confessió després que un altre cas, el de les ITV, forcés la retirada d’Oriol Pujol. L’esclat del cas trencava el tabú sobre les suposades comissions il·legals en època dels governs Pujol, ara sota investigació. La fi del mite es va escenificar en una polèmica compareixença parlamentària en què l’expresident va renyar els diputats més severs amb ell. Pujol, Ferrusola i sis dels seus set fills estan ara ja imputats. L’epíleg que mai hauria volgut l’expresident i ex Molt Honorable.

18. Púnica

L’operació Púnica deixava al descobert a finals d’octubre una trama corrupta municipal i autonòmica que esquitxa primeres espases del PP de Madrid, Múrcia, Lleó i València, a més de funcionaris i empresaris. Adjudicacions milionàries a dit, comissions il·legals i blanqueig. Les dimensions de l’operació -més de 50 detinguts- forçaven Rajoy a demanar perdó en nom del PP.

19. Querella

Una querella per desobediència contra Artur Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau va ser la resposta de l’Estat al 9-N. Una iniciativa forçada pel govern del PP que va trobar l’oposició dels fiscals catalans. El fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, dimitia aquest desembre amb l’ombra de les pressions del govern de fons. La querella aconseguia l’efecte contrari: autoinculpacions als jutjats.

20. Sánchez

La desfeta electoral del PSOE a les eleccions europees era la gota que feia vessar el got. I l’incombustible Alfredo Pérez Rubalcaba tirava la tovallola en benefici de Pedro Sánchez, que agafava les regnes després de derrotar Eduardo Madina en unes primàries. Lideratge nou per al socialisme espanyol, amb permís, de moment, de la poderosa federació andalusa de Susana Díaz.

21. ‘Sorpasso’

El 2014 s’ha instal·lat amb força el concepte sorpasso. Les eleccions europees confirmaven la tendència de les enquestes i ERC, per primer cop des de la Segona República, guanyava les eleccions a Catalunya, per davant del PSC i CiU. El 9-N, però, feia recuperar a Mas el lideratge del relat polític i CiU repuntava respecte de les enquestes que també pronosticaven el sorpasso de l’ERC de Junqueras en les catalanes.

22. Suárez

Com una metàfora del moment polític, Espanya perdia aquest 2014 una peça clau de la Transició, l’equilibri entre la continuïtat del règim i l’obertura democràtica. L’ex alt càrrec de Franco i primer president de la democràcia, Adolfo Suárez, moria als 81 anys el 23 de març.

23. V (Diada)

La V és per al catalanisme des d’aquest 2014 més que una lletra de l’abecedari. És la forma que prenia la tercera mobilització independentista consecutiva, impulsada per Ara és l’hora, la plataforma unitària de l’ANC i Òmnium, que l’Onze de Setembre aplegava a la Diagonal i la Gran Via de Barcelona 1,8 milions de persones que conformaven una senyera immensa per encarar un període determinant per al procés d’autodeterminació. La imatge donava la volta al món, ja no només per l’espectacularitat de la mobilització, sinó pel to familiar i festiu de la reivindicació.

Internacional

Nous protagonistes per a conflictes enquistats

24. Boko Haram

El segrest de 200 noies d’una escola de Chibok, a Nigèria, va commocionar el món el mes d’abril del 2014. Les noies segueixen segrestades i els milicians del grup islamista Boko Haram (traduït com “l’educació occidental és pecat”) diuen que mai les tornaran i que a moltes les han casat amb els seus milicians. El segrest va posar Boko Haram al mapa dels grups jihadistes més perillosos, tot i que porta matant des del 2009. En els últims mesos els seus atemptats en mercats i comunitats cristianes han seguit omplint els informatius de mig món i mantenen en estat d’alerta tot el nord-est nigerià i part del Camerun.

25. Escòcia

Aquest 2014 ha sigut un any històric a Escòcia. El 18 de setembre els escocesos van poder decidir el seu futur polític i van optar per mantenir-se dins del Regne Unit. El no en el referèndum d’independència escocès, que es va imposar amb un 55,3% dels vots davant del 44,7% del sí, va portar a dimitir el líder del Partit Nacional Escocès, Alex Salmond, ja rellevat per Nicola Sturgeon. Però el sí es va veure molt a prop els últims dies abans del referèndum i el mateix David Cameron es va mobilitzar per convèncer els escocesos que no marxessin de la unió, amb la promesa de més competències.

26. Estat Islàmic

Enmig de la sagnant guerra civil de Síria, la milícia jihadista s’ha fet forta i ha capgirat el Pròxim Orient, amenaçant l’ordre de la postocupació nord-americana a l’Iraq. Ha arrossegat el president nord-americà, Barack Obama, a reobrir una guerra que havia donat per tancada i s’ha convertit en el principal pol internacional d’atracció de jihadistes.

27. Euroescèptics

Les eleccions europees de finals del maig del 2014 van reflectir el desencís popular amb les polítiques d’austeritat europees. Partits euroescèptics i d’extrema dreta, com el Front Nacional a França i el UKIP al Regne Unit, en van treure rèdit i van obtenir els seus millors resultats.

28. Ferguson

Quan es complien 50 anys de l’aprovació de la llei de drets civils als Estats Units, un nou cas va fer esclatar l’espurna del conflicte racial. La mort a l’agost del noi negre de 18 anys desarmat Michael Brown pels trets d’un policia blanc va desfermar una protesta a Ferguson (Missouri) que va implicar fins i tot la guàrdia nacional. Al novembre, quan un gran jurat va decidir no impugnar el policia, els ciutadans van tornar als carrers. La indignació va omplir també Nova York en no imputar el policia que va estrangular un home negre amb asma. I la protesta segueix.

29. Iguala

El 26 de setembre del 2014 la policia local d’Iguala, una localitat de l’estat mexicà de Guerrero, va matar 6 persones i es va endur 43 estudiants de magisteri que es manifestaven contra les retallades educatives. Van entregar els nois al grup criminal Guerreros Unidos, que els haurien assassinat i calcinat. Després de mesos de protestes, es van identificar les restes calcinades d’un d’ells. El cas ha deixat en evidència la connivència de les forces de l’ordre mexicanes i el crim organitzat, cosa que ha creat una crisi que té contra les cordes el govern d’Enrique Peña Nieto.

30. Kobane

La ciutat kurda del nord de Síria és objecte des de fa quatre mesos del setge dels jihadistes de l’Estat Islàmic. La batalla de Kobane ha fet esclatar algunes de les grans contradiccions del Pròxim Orient d’avui: el paper de Turquia, les confrontacions intrakurdes i les ambigüitats dels Estats Units cap al règim de Baixar al-Assad, que fora dels focus de l’atenció internacional continua massacrant les ciutats rebels del centre de Síria, i particularment Alep, la segona ciutat del país.

31. Luxleaks

L’arribada de l’ex primer ministre de Luxemburg Jean-Claude Juncker a la presidència de la Comissió Europea no ha estat exempta de polèmica. Poc després de ser elegit es destapava l’escàndol conegut com a Luxleaks, en què es van revelar centenars d’acords de multinacionals amb el govern luxemburguès per pagar menys impostos.

32. Malala

L’adolescent pakistanesa Malala Yousafzai es va fer famosa el 2012 quan va sobreviure al tret al cap que li va disparar un talibà amb l’objectiu d’allunyar les nenes de les escoles. Aquest que acaba ha sigut definitivament el seu any: la seva lluita per fomentar l’educació entre les noies musulmanes ha sigut premiada amb el Nobel de la pau. El comparteix amb l’activista indi contra l’explotació infantil Kailash Satyarthi.

33. Marge Protector

L’atac d’Israel sobre la franja de Gaza d’aquest estiu es va acabar amb 2.100 palestins (la majoria civils) i 70 israelians morts. El resultat va reforçar el govern de Hamàs a la franja, i va posar en evidència les tensions dins la societat israeliana. L’acord per alleujar el bloqueig no s’ha complert.

34. Marginedas

El corresponsal de guerra d’ El Periódico Marc Marginedas va ser alliberat al març després de sis mesos segrestat per l’Estat Islàmic. Poc després van ser alliberats els seus companys de captiveri, Javier Espinosa, d’ El Mundo, i el fotoperiodista Ricard Garcia Vilanova. Síria s’ha convertit en el país més perillós del món per als informadors, ha denunciat Reporters Sense Fronteres.

35. MH370

El 2014 ha sigut l’ annus horribilis de la companyia aèria Malaysia Airlines. El 8 de març desapareixia el vol MH370 amb 239 passatgers, la majoria xinesos. Uns 40 minuts després de sortir de Kuala Lumpur en direcció a Pequín, l’avió va fer un canvi de rumb “deliberat” i va desaparèixer dels radars. La recerca internacional posada en marxa per la Xina i Austràlia en aigües de l’Índic no ha donat cap fruit i el misteri del vol MH370 segueix sense resoldre’s.

36. Ucraïna

La gran crisi política del 2014 ha sigut sens dubte el conflicte d’Ucraïna, que ha tornat a generar un ambient de Guerra Freda. La caiguda del govern pro-rus a finals del 2013 va desembocar el 2014 en l’annexió russa de Crimea, una acció que ha enfrontat Rússia amb Europa i els EUA. L’abatiment del vol MH17 de Malaysia Airlines al juliol va empitjorar les coses. L’alto el foc signat per Kíev i els rebels pro-russos del l’est no ha posat fi a un conflicte que ha aïllat Rússia i l’ha portat a la recessió per les sancions internacionals.

37. Valls

Un català a l’Elisi. El socialista francès Manuel Valls, barceloní, va prendre possessió com a primer ministre de França l’1 d’abril, després de la dimissió en bloc del govern de Jean-Marc Ayrault per la desfeta socialista a les municipals. Després de superar la qüestió de confiança de l’Assemblea francesa al setembre, Valls s’enfronta a la missió de reactivar l’economia assignada per François Hollande.

Societat

Atacs a la llengua, protestes populars, crisis sanitàries i avenços científics

38. 25% de castellà

La polèmica llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) ha entrat en vigor aquest curs 2014-2015 a primer, tercer i cinquè de primària. S’ha desenvolupat bàsicament de forma “administrativa” perquè els alumnes no tinguin problemes per aconseguir la titulació acadèmica. El que Ensenyament no va poder esquivar va ser l’aplicació del 25% de castellà a les aules de cinc escoles catalanes per ordre del TSJC.

39. Avortament

El PP no va aconseguir trobar consens per tirar endavant el polèmic avantprojecte de llei de l’avortament, capitanejat per l’aleshores ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, que va acabar dimitint al novembre. El projecte, molt restrictiu, suposava tornar a la llei del 1985 i eliminava, entre d’altres, el supòsit de malformació del fetus com a motiu per avortar.

40. Barceloneta

El malestar pel creixement del turisme low cost a Barcelona va esclatar el 19 d’agost al barri de la Barceloneta. Els veïns van alçar la veu en contra de les molèsties causades pels joves turistes allotjats en apartaments il·legals i l’Ajuntament es va veure obligat a reaccionar en només una setmana. Xavier Trias va prometre “mà dura” contra el turisme de borratxera i es van intensificar les inspeccions als pisos turístics. Des de llavors el consistori i els veïns es reuneixen setmanalment.

41. Can Vies

El desallotjament de Can Vies, el 26 de maig, ocupat des de feia 17 anys, va provocar una setmana de batalles campals primer al barri de Sants i, després, al centre de Barcelona entre els okupes i els Mossos d’Esquadra. Al final l’Ajuntament va cedir i els okupes van tornar al centre social, que havia sigut parcialment enderrocat. Actualment el col·lectiu està reconstruint el local.

42. Castor

Si el 2013 va ser l’any dels terratrèmols del Castor a Vinaròs i Alcanar, el 2014 ha sigut el de la confirmació que les injeccions de gas de l’empresa van ser-ne les responsables. També ha sigut l’any que Florentino Pérez ha renunciat a la concessió, i que l’Estat l’hi ha acceptat i l’hi ha pagat -de manera exprés- a canvi d’una xifra escandalosa, 1.350 milions d’euros, que anirà a càrrec de les factures del gas. I abans de tancar l’any, la fiscalia va denunciar el govern Zapatero per prevaricació, i la Generalitat i el PSOE van presentar un recurs al TC contra la indemnització multimilionària.

43. Clima càlid

Segons les dades difoses al novembre per l’agència nord-americana NOAA, el 2014 va camí de ser l’any més càlid registrat al planeta com a mínim des de finals del segle XIX. La mitjana de gener a octubre va ser de 0,68 graus per sobre del valor normal del segle XX (14,1 graus) i 0,02 graus per sobre de l’anterior rècord, del 1998 i el 2010. A Catalunya, després d’un octubre de rècord, al novembre també hi va haver temperatures superiors a les habituals.

44. Ebola

Uns 7.000 morts i al voltant de 20.000 afectats a l’Àfrica occidental -sobretot a Sierra Leone, Libèria i la República de Guinea- han fet de l’actual brot d’Ebola el més greu de la història de la malaltia. Els països occidentals, especialment Espanya i els Estats Units, van viure de prop la por que genera aquest virus quan van produir-se contagis dins de les seves fronteres. El cas de Teresa Romero, l’auxiliar d’infermeria de Madrid, va servir per evidenciar-ho i la polèmica per la gestió en aquest cas va posar en evidència els límits dels sistemes sanitaris en noves malalties.

45. ‘Fracking’

La Generalitat va començar l’any prohibint el fracking -una tècnica agressiva per extreure petites bosses de gas i petroli del subsòl- buscant una drecera -la llei d’urbanisme- per esquivar el fet que no hi té competències. El 2013 la pressió social a Catalunya va ser molt forta contra el fracking i els va obligar a fer-ho. L’estat espanyol, però, sí que hi està a favor i va recórrer al TC la decisió del Govern, que va dir que buscaria altres vies per mantenir la prohibició si era necessari.

46. Legionel·losi

Dos brots que van coincidir en el temps a mitjans de setembre, a Sabadell i Ripollet, es van tancar amb el balanç de deu morts i una cinquantena d’afectats. Aquestes xifres fan d’aquests dos brots els més greus de la història a Catalunya, tot i que Salut ho continua investigant. La legionel·losi és recurrent, però arran de la crisi d’aquest any falta veure si és convenient actualitzar els protocols de desinfecció de les torres on el bacteri acostuma a reproduir-se.

47. Llei mordassa

El Congrés ha aprovat aquest desembre la llei de seguretat ciutadana -batejada com a llei mordassa- amb l’únic suport de la majoria absoluta del PP. La llei ha sigut fortament criticada des de tots els sectors. Consideren que limita els drets fonamentals de manifestació i expressió dels ciutadans i l’han a comparat amb la llei franquista del 1959.

48. Pobresa energètica

L’any començava amb un nou decret de lluita contra la pobresa energètica que les entitats socials veien insuficient. Els resultats els van donar la raó, ja que en tot l’hivern passat només es va impedir que es tallés el subministrament a 895 famílies. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya la pobresa energètica afecta 385.100 catalans. A l’octubre el TC va suspendre el decret a instàncies del govern espanyol, però el Parlament desafiava la prohibició aprovant una regulació similar.

49. Rosetta

El 12 de novembre del 2014 passarà a la història com el primer cop que una sonda va aconseguir aterrar a la superfície d’un cometa. La missió Rosetta de l’Agència Espacial Europea va culminar amb èxit quan el robot Philae va tocar la superfície del cometa 67/P Txuriúmov-Gerasimenko (Txuri). L’objectiu a llarg termini és recollir dades sobre materials orgànics que serveixin per explicar l’origen de la vida.

Economia

Polèmiques i adéus en un any de recuperació dubtosa

50.Álvarez, Isidoro

El reinventor dels grans magatzems, Isidoro Álvarez, president d’El Corte Inglés, va morir el 14 de setembre als 79 anys. Álvarez va deixar el camí aplanat per al seu nebot, Dimas Gimeno, que va heretar dies després la presidència del grup de grans magatzems més gran d’Europa. L’encàrrec del seu oncle, poc abans de morir, havia sigut que fes d’El Corte Inglés un grup multinacional.

51. Botín, Emilio

El patriarca del clan Botín va morir el 10 de setembre. El banquer càntabre simbolitza tota una era. Quan ell va arribar a la presidència del banc, l’any 1986, el Santander era poc més que una entitat de província, el setè banc del país. Però el llançament de la Supercuenta va ser l’inici de l’escalada del banc, que avui és la 18a entitat del món i exerceix la seva influència a nivell global. Botín, personatge clau del sector a Espanya i que no va tenir recances a l’hora d’exercir la seva influència a nivell polític, ha sigut reemplaçat per la seva filla Ana Patricia Botín.

52. CatalunyaCaixa

El 21 de juliol del 2014 quedarà marcat com el dia que CatalunyaCaixa, suma de les antigues caixes de Tarragona, Manresa i la mateixa Caixa Catalunya, va deixar de ser una entitat catalana. El FROB feia públic aquell dilluns que el BBVA havia guanyat la subhasta oberta, a la qual també van concórrer el Santander i CaixaBank amb una oferta de 1.187 milions que podrien abaixar fins als 388. Amb l’adquisició, el BBVA es confirma com el segon gran banc a Catalunya.

53. Deflació

L’aturada econòmica i la debilitat del consum han fet que el risc de deflació (una caiguda sostinguda dels preus) sobrevoli l’economia espanyola i també l’europea. Aquesta amenaça explica les polítiques de Mario Draghi al capdavant del Banc Central Europeu.

54. Fornesa, Ricard

Ricard Fornesa, expresident de La Caixa i d’Aigües de Barcelona, va morir el dia 1 de març. Aquest empresari va ser el responsable de la internacionalització d’Aigües de Barcelona i també va ser president entre el 2003 i el 2007 de La Caixa, a la qual estava vinculat des del 1977. Se’l considera un dels millors directius que ha donat Catalunya en l’últim mig segle.

55. Núñez, J. Lluís

L’expresident del Barça Josep Lluís Núñez, juntament amb el seu fill, va entrar a la presó el 16 de novembre per complir dos anys i dos mesos de condemna pel suborn d’inspectors d’Hisenda. El jutge que li va denegar el seu últim intent d’evitar la presó afirmava que l’empresari “no ha donat cap mostra de penediment”. Malgrat tot, només 38 dies després, abans de Nadal, els Núñez obtenien el tercer grau i sortien de Quatre Camins.

56. OPEP

El 27 de novembre l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) va decidir mantenir la producció en 30 milions de barrils diaris. L’Aràbia Saudita volia mantenir així el petroli amb una cotització baixa per fer inviable la producció no convencional als Estats Units. La conseqüència de tot plegat ha sigut una caiguda en picat del preu del petroli, que ha baixat a nivells del 2009, al voltant dels 60 dòlars el barril de Brent. Això ha creat greus problemes econòmics a països productors, com Veneçuela i l’Iran, i ha aprofundit la crisi de Rússia, que ha vist que el ruble perdia la meitat del valor en un any.

57. Parlem

La companyia telefònica catalana Parlem va començar a operar a finals de novembre. Fundada per Ernest Pérez-Mas, l’empresa abraça la catalanitat com una de les seves propostes de valor, i pretén oferir serveis de fix, mòbil i televisió, tot i que ha començat només amb la telefonia cel·lular.

58. Targetes ‘black’

La investigació judicial sobre Bankia tenia sorpresa. El jutge Fernando Andreu va descobrir que durant més d’una dècada una vuitantena de consellers i alts directius havien estat utilitzant com a sobresou targetes de crèdit d’amagat d’Hisenda. L’entitat rescatada amb diner públic va perdre d’aquesta manera 15 milions d’euros. En cercles judicials es considera que la causa pot portar a la presó els presidents de Caja Madrid que ho van permetre -i que se’n van beneficiar-, Miguel Blesa i Rodrigo Rato.

59. TTIP

Aquest any Europa i els Estats Units han posat fil a l’agulla en les negociacions per crear la zona de lliure comerç més gran del món. Amb un potencial de generació de riquesa de 119.000 d’euros a Europa, el tractat de lliure comerç, conegut com a TTIP, ha fet aixecar veus d’alarma, sobretot a Europa, pels seus potencials efectes negatius, sobretot des del punt de vista mediambiental i de la salut.

60. Uber

Aquest any hem après què és l’economia col·laborativa. Tot i que moltes empreses ja feia anys que operaven, la irrupció d’Uber, l’aplicació de taxistes amateurs, i la d’Airbnb, d’apartaments turístics, que han arribat envoltades de polèmica, ha fet aparèixer aquest fenomen a les portades. En un sol any, Uber ha arribat i ha rebut multes, condemnes de les administracions i fins i tot una prohibició judicial, a més d’atacs i protestes d’alguns taxistes.

Mèdia i Gent

Canvis a la premsa espanyola i algun fenomen televisiu

61. Conchita

Thomas Neuwirth va inventar-se el personatge de Conchita Wurst per concursar en un talent show televisiu el 2011. Després de diversos intents amb aquest alter ego artístic, l’aparadorista alemany va aconseguir representar Àustria a Eurovisió i va guanyar. La dona barbuda que és Wurst va cantar Rise like a Phoenix i va donar la victòria al país centreeuropeu, que feia 48 anys que no guanyava. Des de llavors, ha actuat fins i tot a la seu de l’ONU i ha inspirat moltes drag queens.

62. Dividend digital

El ministeri d’Indústria va preparar l’entrega de part de l’espai radio-elèctric a les operadores telefòniques perquè hi posessin la xarxa 4G. Les principals afectades van ser les televisions. D’una banda, les privades van veure com havien de tancar fins a nou canals de TDT, entre els quals hi ha La Sexta 3, Nitro o Xplora. De l’altra, TV3, que va perdre la meitat de la seva capacitat d’emissió, en una maniobra que, des de Catalunya, s’ha jutjat com a motivada per motius polítics (més que no pas tècnics).

63. Dret a l’oblit

La Unió Europea va instaurar el dret a l’oblit a internet. En el seu vessant més pràctic, implica que Google ha d’esborrar de les seves cerques aquells resultats de personatges no públics que poden embrutar la seva reputació (com ara un esment al BOE que revela un deute no cobert). Els crítics amb la mesura temen que el precepte s’apliqui de manera massa extensiva i es perdi informació rellevant.

64. Duquessa

88 anys, tres marits, sis fills, un patrimoni ingent i una llarga llista de privilegis i anècdotes amb personatges famosos de totes les èpoques feien de Cayetana d’Alba una llaminadura per a la premsa rosa. La duquessa d’Alba va morir a la ciutat que més estimava, Sevilla, envoltada per tots els seus descendents. El funeral va ser seguit en directe per molts canals i qüestions com l’herència i la unitat entre la seva família i amics encara cuegen.

65. Ice Bucket Challenge

Un dels fenòmens virals de l’any. Es tractava de fer-se vessar un cubell d’aigua freda sobre el cap, donar diners per a la investigació de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i reptar altres persones per assegurar la continuïtat de la cadena. Els famosos van sumar-s’hi en massa. Tot i això, les entitats de suport als malalts de l’ELA van alertar que els diners aconseguits no es corresponien amb el furor amb què la gent es va llançar a protagonitzar vídeos.

66. ‘Operación Palace’

El 23-F va ser un muntatge ordit per Suárez, amb imatges de l’assalt al Congrés rodades per José Luis Garci. Això explicava Operación Palace, el fals documental amb què Jordi Évole va voler denunciar l’opacitat que envolta encara el cop d’estat, més de 30 anys després. El programa no revelava fins al final, però, que es tractava d’una ficció: l’experiment va rebre elogis i crítiques però va demostrar ser un èxit d’audiència: 5,2 milions d’espectadors a Espanya i 973.000 a Catalunya.

67. ‘Orgullo y Satisfacción’

Una vintena de dibuixants d’ El Jueves deixava la revista al juny per la decisió de l’empresa editora, RBA, de retirar els 60.000 exemplars que s’havien imprès amb una portada dedicada a l’abdicació del rei Joan Carles. Els dimissionaris van editar la publicació Orgullo y Satisfacción a través d’internet, que va aconseguir vendre 35.000 exemplars del seu primer número.

68. Pedrojota

El director d’ El Mundo va ser destituït al gener. L’empresa editora ho va justificar pels mals resultats econòmics aconseguits pel diari, però el periodista sosté que han estat les pressions polítiques del PP les que han forçat la seva marxa. Durant uns mesos, Pedrojota va seguir publicant una carta dominical al rotatiu, però la convivència amb l’actual equip de direcció es va fer miques a la tardor, amb un intercanvi de retrets a les pàgines dels diaris. L’editora el va acomiadar, però ell va aconseguir -després d’una denúncia judicial- que quedés sense efecte la clàusula que li impedia muntar un nou mitjà durant dos anys (i de fet ja ha anunciat que tindrà nou diari, digital, a principis d’aquest 2015).

69. Tati

El 6 de febrer moria Tatiana Sisquella, víctima d’un càncer, als 35 anys. La periodista, una de les més estimades al sector pel seu vitalisme encomanadís, havia presentat programes com Envasat al 8, Sexes en guerra o, últimament, La tribu de Catalunya Ràdio. Col·laborava també a l’ARA des de la seva fundació.

70. ‘True detective’

Ha estat una de les sèries de l’any, gràcies a una ambientació perfecta en l’Amèrica profunda i la interpretació afinada de Matthew McConaughey i Woody Harrelson. El 2015 hi haurà segona temporada, però amb altres actors, trames i personatges.

71. TVE

La televisió pública espanyola encadena tres crisis severes: d’audiència (especialment pel que fa als seus informatius), de credibilitat (amb una guerra interna entre els periodistes de base i la direcció d’informatius) i de finançament (amb més de 700 milions d’euros acumulats de pèrdues i la noció que, un cop més, caldrà reformar la manera com es nodreix l’ens públic).

72. Zellweger

Feia molt que Renée Zellweger no es posava davant dels flaixos. L’actriu que va donar vida a Bridget Jones va reaparèixer irreconeixible en una festa a Los Angeles. La intèrpret s’havia fet una cara nova. Alguns diuen que inspirada en Robin Wright. Ella va dir que la seva fisonomia havia canviat perquè ara era “feliç”.

Cultura

Un any d’exemplars mostres de dignitat i de grans pèrdues literàries

73. Bacall

Amb la seva mirada felina, Lauren Bacall (Nova York, 1924-2014) podia reduir un home a melmelada pronunciant allò de “Saps xiular, oi, Steve? Només cal ajuntar els llavis i bufar”. Descoberta i modelada per Howard Hawks amb 19 anys, films com Tenir-ne o no i El son etern van convertir-la en la deessa de l’era daurada del cinema negre, una femme fatale de figura esvelta i llavis sensuals. La mort de Humphrey Bogart, marit i parella artística per a l’eternitat, no va aturar la carrera de Bacall, que va mantenir una intensa trajectòria artística fins a una edat ben avançada.

74. Badia i Margarit

El compromís d’Antoni Badia i Margarit (Barcelona, 1920-2014) amb la llengua va sorgir mentre estudiava el batxillerat i no el va abandonar mai. Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona el 1943 -n’arribaria a ser catedràtic i rector-, Badia i Margarit va assumir els problemes de consciència que li produïa treballar en una universitat franquista i haver d’estar allunyat de la realitat del país i es va convertir en un referent per a molts estudiants durant la postguerra. La seva primera obra cabdal, entre la diversitat de camps lingüístics en què es va centrar, va ser Gramática catalana (1962) i el 1994 va publicar la Gramàtica de la llengua catalana, més heterodoxa.

75. ‘Boig per tu’

Boig per tu és una de les cançons preferides del Gerard [Piqué] i una de les més boniques que he sentit mai”. Així va descriure Shakira el tema de Sau que va versionar i que va incloure a l’àlbum Shakira, publicat al març. La cantant colombiana en va fer una doble versió: una en castellà ( Loca por ti ), que es pot escoltar en l’edició estàndard del disc, i una altra en català, que es va reservar per a l’edició de luxe de l’àlbum.

76. Canet Rock

Un dels símbols contraculturals del país va ser revisitat des del present, entre la nostàlgia i la constatació que els temps han canviat. Josep Maria Mainat i Gemma Recoder van voler reviure aquell Canet Rock dels anys 70 el juliol del 2014, i 25.000 persones van passar pel Pla d’en Sala per participar en un festival que va aplegar dalt de l’escenari alguns dels grups més populars del pop català com Manel, Els Amics de les Arts, Txarango i Mishima i representants de la generació anterior com Els Pets i Gerard Quintana, a més d’una presència molt significativa: Sisa. La logística no va ser el punt fort del Canet Rock 2014, però l’èxit de convocatòria i el marge de millora van fer que els organitzadors decidissin que el festival tornaria a celebrar-se el 2015.

77. Castellet

L’aportació cultural de Josep Maria Castellet (Barcelona, 1926-2014) va arrencar amb les seves col·laboracions en revistes com Laye, Ínsula i Índice, i el 1964 va assumir la direcció d’Edicions 62, que va convertir en la primera editorial catalana moderna. Castellet, que abans d’acceptar el càrrec ja havia publicat els assajos Notas sobre literatura contemporánea, La hora del lector i Veinte años de poesia española, va exercir de director literari d’Edicions 62 fins al 1997, amb projectes tan destacats com l’antologia Poesia catalana del segle XX i la col·lecció Les Millors Obres de la Literatura Catalana. La seva mort va interrompre un assaig sobre els joves que havien creat la primera cèl·lula comunista universitària a Barcelona: Luis Goytisolo, Salvador Giner, Octavi Pellissa, Joaquim Jordà i Nissa Torrents.

78. Gabo

Màxim representant del realisme màgic, l’obra de Gabriel García Márquez (Aracataca, 1926 - Ciutat de Mèxic, 2014) constitueix un retrat extens i ric de la seva terra, Colòmbia, i del món interior de l’autor. El seu nom està unit a obres cabdals com Cien años de soledad, El amor en los tiempos del cólera i Crónica de una muerte anunciada. El seu prestigi s’acaba de consolidar el 1982 amb el premi Nobel. L’unia una relació especial amb Barcelona, ja que hi va viure entre el 1967 i el 1973. Les seves obres de maduresa no tenen l’impacte de les primeres, però ja res altera la transcendència d’un dels grans autors del segle XX.

79. I Guerra Mundial

El 28 de juny del 1914 l’arxiduc i hereu del tron de l’Imperi Austrohongarès, Francesc Ferran, i la seva dona, Sofia Chotek, van ser assassinats a Sarajevo. Per primera vegada, un acte terrorista va ser el pretext d’una guerra. Els responsables polítics preveien que seria curta, però la Gran Guerra va durar més de quatre anys. Una carnisseria que va mobilitzar 65 milions de soldats, va esberlar tres imperis i es calcula que va provocar 20 milions de morts entre militars i civils. Aquest any s’ha commemorat aquell magnicidi que va canviar per sempre més el món. Han sortit nombroses publicacions, diversos museus d’arreu del món li han dedicat exposicions, i s’han celebrat actes en record dels soldats que hi van morir. A més, per primera vegada, els arxius europeus han penjat a internet les cartes dels que hi van combatre.

80. La Campana

L’editorial La Campana va liderar el rànquing de Sant Jordi en l’apartat de ficció en català per tercer any consecutiu. El 2012 va ser L’avi que va saltar per la finestra, de Jonas Jonasson, el 2013 el Victus d’Albert Sánchez Piñol i aquest any L’analfabeta que va salvar un país, també de Jonasson, l’únic llibre que l’editora Isabel Martí havia editat fins a la primavera. ¿Una petita editorial pot vèncer Goliat tres anys consecutius? Una bona tria d’autors, concentrar esforços en pocs títols, una campanya de màrqueting creativa i l’atenció acurada als llibreters, juntament amb un mercat en català força petit, li han permès destacar. “M’estimo els meus autors. Ho dono tot per ells. Ni tan sols vaig al cinema. No faig més que viure per a La Campana les 24 hores del dia”, diu Martí.

81. MNAC

La nova presentació de la col·lecció permanent del Museu Nacional d’Art de Catalunya, inaugurada coincidint amb les Festes de la Mercè, va obrir una nova etapa en la història de la pinacoteca. El nou recorregut inclou 1.350 obres, més de la meitat de les quals noves, reflecteix la formació de les col·leccions i va recuperar nombrosos artistes que havien quedat en l’oblit. Durant el mes següent va rebre 40.000 visitants més que l’any anterior.

82. Obrint Pas

Després de vint anys de música i lluita, Obrint Pas van baixar de l’escenari per última vegada el 24 de maig al Teatre Principal de València. El concert va ser un punt final a un llarg comiat que va començar un any abans, quan van anunciar que ja no seguirien. Abans de marxar van voler agrair tot el suport rebut arreu dels Països Catalans actuant a tot el territori i fent una minigira final que també va passar per Barcelona i Palma. S’acaba així la història d’un dels grups més populars i combatius dels últims anys, referent en la unió de la tradició i el present.

83. Savall

“No puc acceptar una distinció que ve de la mà de la principal institució de l’estat espanyol responsable del dramàtic desinterès i de la greu incompetència en la defensa i promoció de l’art i dels seus creadors”. Així renunciava al Premio Nacional de música el compositor i intèrpret Jordi Savall. El 29 d’octubre li concedien i 24 hores després rebutjava els 30.000 euros del guardó per dignitat. “Espero que aquest sacrifici sigui comprès com un acte revulsiu en defensa de la dignitat dels artistes”, va dir. La setmana següent era la fotògrafa Colita qui rebia el mateix guardó i també hi renunciava per no “sortir amb el ministre Wert a la foto”. Tots dos es van guanyar el suport unànime del sector cultural.

84. Subirachs

La dedicació total durant dues dècades a la façana de la Passió de la Sagrada Família, envoltada d’una polèmica molt agra, va eclipsar els altres vessants del bagatge de Josep Maria Subirachs i el va allunyar dels corrents artístics hegemònics. L’artista, autor de més de 100 obres públiques arreu del món, més de 70 de les quals són a Barcelona, va morir el 8 d’abril als 87 anys. Aleshores la crisi ja havia avortat la creació del museu que li volia dedicar la Caixa Penedès. Tot i que l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d’Or del mèrit artístic, era més valorat a nivell internacional que a Catalunya.

85. Tricentenari

Des de l’11 de setembre del 2013, més d’un centenar d’activitats han farcit un Tricentenari que ha volgut explicar a tothom com era la Catalunya que es va enfrontar a Felip V durant la Guerra de Successió. S’han volgut enderrocar mites i donar a conèixer facetes d’una Barcelona que va resistir durant més de tretze mesos l’atac de les forces borbòniques. Com a llegat, el Tricentenari deixa publicacions de recerca, plaques de memòria, material pedagògic, composicions com Catalunya 1714, de Salvador Brotons, i la Setmana de Novel·la Històrica.

86. Vallcorba

La mort prematura als 65 anys de Jaume Vallcorba, el fundador de Quaderns Crema i d’Acantilado, va deixar el món literari català i castellà orfe d’un editor indispensable. Al llarg de quatre dècades va construir a les dues editorials un catàleg selecte, exigent i de més d’un miler de títols. En català Vallcorba va descobrir autors com Quim Monzó, Sergi Pàmies i Ferran Torrent i va retornar el prestigi a Stefan Zweig i Georges Simenon en castellà.

Esports

Alemanya s’ha endut els elogis que ha perdut un Barça en reconstrucció

87. Bartomeu

Josep Maria Bartomeu (Barcelona, 1963) va convertir-se el 23 de gener en el 40è president del Barça, després de la dimissió de Sandro Rosell. Exdirectiu de Laporta i home de confiança de Rosell, Bartomeu va defensar amb èxit la necessitat de remodelar l’estadi al referèndum de l’abril, un dels seus grans èxits, ja que significarà construir l’anomenat Espai Barça, però l’any ha estat ple de problemes per la sanció de la FIFA per fitxar jugadors menors d’edat de manera irregular o per mantenir l’acció de responsabilitat contra la junta de Laporta. Bartomeu, que lluita per allunyar-se de la gestió de Rosell, ja és el president que més diners ha gastat en un estiu.

88. Belmonte

La nedadora badalonina ha traslladat el seu duel amb l’hongaresa Katinka Hosszú a la piscina curta. Al Mundial de Doha Belmonte va guanyar quatre medalles d’or, amb rècords del món als 200 papallona i els 400 estils. Hosszú, però, va guanyar quatre medalles d’or i dues de plata. Decidida a fer història als Jocs de Rio del 2016, Belmonte també ha trencat el rècord mundial dels 1.500 metres. “Aquest any ha sigut una explosió”, ha admès després d’aconseguir 4 medalles als Mundials, 6 als Europeus, 13 títols de campiona d’Espanya i tres rècords mundials.

89.‘Décima’

Un gol de Sergio Ramos en l’últim minut de la final de la Champions va deixar l’Atlètic de Madrid sense la corona de campió europeu. A la pròrroga, el Reial Madrid va fer miques un rival cansat i es va convertir en el primer club que guanya 10 cops la Champions. Florentino Pérez, el president que ha pagat la plantilla més cara de tots els temps, va celebrar-ho a la llotja de l’estadi Da Luz amb José Maria Aznar, mentre a la gespa, Cristiano Ronaldo celebrava el triomf en una Champions en què va batre el rècord de gols -17- en un mateix torneig.

90. Di Stéfano

La mort d’Alfredo Di Stéfano Laulhé (Buenos Aires, 1926 - Madrid, 2014) va unir tots els amants del futbol al mes de juliol per plorar un dels millors jugadors de tots els temps. Gran estrella del River Plate dels anys 40, va marxar a guanyar diners al Millonarios de Bogotà, on el van descobrir tant el Barça com el Madrid. Di Stéfano va arribar a portar els colors del Barça en amistosos durant l’estiu del 1953, quan el club blaugrana donava per fet que seria company d’equip de Kubala. Però el Madrid es va moure als despatxos i va torpedinar el fitxatge, en un dels episodis mes polèmics entre els dos clubs. Les autoritats franquistes van decretar que Di Stéfano jugaria als dos clubs, però el Barça va renunciar als seus drets, ja que s’havien sentit menystinguts per les autoritats. Di Stéfano va canviar la història del Madrid.

91. Jimmy

Francisco Javier Romero Taboada, un gallec de 43 anys conegut com a Jimmy, va ser assassinat el 30 de novembre durant una baralla entre radicals de l’Atlètic de Madrid i el Deportivo. Jimmy, membre dels Riazor Blues, va ser apallissat amb objectes contundents i llançat al riu Manzanares per tres membres del Frente Atlético, alguns d’ells amb antecedents i relacions amb l’extrema dreta. La mort de Jimmy va fer evident la falta de control de la policia i ha obert el debat sobre la seguretat al futbol espanyol.

92. Lucho

L’asturià Luis Enrique Martínez (Gijón, 1970) va ser escollit al maig com a nou entrenador del Barça, després del comiat de Gerardo Martino. Luis Enrique, que amb ell va fer arribar un cos tècnic del tot nou, ha vist com li arriben un munt de jugadors nous, com Luis Suárez, Rakitic, Bravo, Ter Stegen, Mathieu, Vermaelen o Douglas. Ambiciós en el discurs, Luis Enrique tanca l’any amb menys punts que el Barça de Martino ara fa un any, alternant bons partits amb decepcions. A nivell tàctic encara no ha trobat el seu estil, amb certa dependència de Messi. Sense Puyol, Alexis, Cesc o Valdés, Luis Enrique va acabar donant prou galons a un Xavi que semblava destinat a marxar.

93.‘Mannschaft’

El 13 de juliol Alemanya es va convertir en la primera selecció europea capaç de guanyar un Mundial en terres americanes. L’equip de Löw ho va fer de manera brillant, humiliant els brasilers a les semifinals de Belo Horizonte per 1-7 i derrotant l’Argentina de Messi a la pròrroga de la final per 1-0, gràcies a un gol de Mario Götze. El colombià James Rodríguez va ser el màxim golejador, amb 6 gols; Leo Messi va ser escollit millor jugador, i la vigent campiona, Espanya, va caure ja a la primera fase, fent molt de soroll, després de perdre amb Holanda per 5-1 i amb Xile per 2-0. Si Alemanya va rebre un merescut premi, el Brasil va ser el gran derrotat, entre protestes socials als carrers i el ridícul de la seva selecció.

94. Mossegada

Luis Suárez, davanter uruguaià, va ser sancionat amb quatre mesos sense poder jugar cap partit després de mossegar el defensa italià Giorgio Chiellini durant un partit de la primera fase del Mundial. La mossegada, la tercera de la seva carrera, va arribar just quan el jugador del Liverpool negociava amb el Barça. Finalment, Suárez va ser fitxat pel Barça per 81 milions, però va haver de complir tota la sanció i va debutar amb el Barça el 25 d’octubre al Santiago Bernabéu.

95. Puyol

Carles Puyol, el segon jugador amb més partits jugats en la història del Barça, va penjar les botes al final de la temporada 2013-14 amb un palmarès magnífic: 2 Mundials de Clubs, 3 Champions, 2 Supercopes d’Europa, 6 Lligues, 2 Copes i 6 Supercopes d’Espanya, a més d’un Mundial amb Espanya i 2 Eurocopes. El defensa de la Pobla de Segur, mortificat per les lesions en les últimes temporades, es va incorporar seguidament a la secretaria tècnica del Barça.

96. Rosell

El 23 de gener Sandro Rosell va comunicar als seus homes de confiança la decisió de dimitir com a president del Barça. El president amb més vots de tots els temps va fer-ho argumentant que havia patit per les amenaces rebudes a casa. Rosell va plegar poc després de veure com l’Audiència Nacional admetia a tràmit la denúncia per investigar el fitxatge de Neymar. El seu mandat havia començat amb grans èxits esportius, però de mica en mica la seva gestió va anar acompanyada de menys títols, més casos judicials i polèmiques relacionades amb els seus negocis al Brasil o a Qatar en el passat. Rosell va defensar el fitxatge de Gerardo Martino per dirigir el Barça, però va acabar marxant abans que el tècnic. Des que va dimitir, Rosell s’ha apartat de l’actualitat del Barça.

97. Sotxi

La població russa de Sotxi, a la costa del mar Negre, va acollir els XXII Jocs Olímpics d’Hivern. Rússia hi va invertir més de 40.000 milions, i va acabar també en la primera posició del medaller amb 33 medalles (813 d’or) davant de Noruega i els Estats Units. L’estat rus va desplegar milers de soldats per evitar incidents durant uns Jocs en què va voler demostrar la seva capacitat per organitzar grans esdeveniments.

98. Tito

Francesc Tito Vilanova (Bellcaire d’Empordà, 1968 - Barcelona, 2014) va morir el 25 d’abril, després de perdre el seu combat contra el càncer. Exjugador del Barça, el Figueres, el Celta, el Badajoz, el Mallorca, el Lleida, l’Elx i el Gramenet, va ser la mà dreta de Guardiola tant al Barça B com al primer equip, abans d’ocupar el seu lloc. La malaltia va impedir que pogués continuar al capdavant de l’equip, però va poder guanyar la Lliga del 2013 al costat del seu amic Jordi Roura. Els funerals per Vilanova van aplegar milers de persones.

99. Triplet

Els pilots catalans han tornat a fer història per al motociclisme aquest any. Marc Márquez, Tito Rabat i Àlex Márquez van aconseguir el segon triplet de títols en la història del Mundial de motociclisme. El primer triplet va ser el 2013 gràcies a Maverick Viñales (Moto3), Pol Espargaró (Moto2) i Marc Márquez (MotoGP). Márquez s’ha convertit en el pilot més jove que guanya dos Mundials, amb un nou rècord de curses guanyades i pole positions en una temporada. Nani Roma (cotxes) i Marc Coma (motos) van guanyar el Dakar, amb Toni Bou i Laia Sanz dominant el trial en un nou any brillant del motor català.

100. Zarra

Leo Messi ha aconseguit batre diferents rècords aquest 2014, com els 251 gols del basc Telmo Zarra per convertir-se en el màxim golejador històric de la Lliga de Campions. Messi també va superar Raúl com el màxim golejador de la Champions i va arribar als 75 gols. I també és el màxim golejador dels clàssics contra el Reial Madrid i els derbis amb l’Espanyol.

stats