Del cop de puny televisiu al rendible discurs xenòfob
L’exalcalde de Badalona ha estat al centre de la polèmica per criminalitzar la immigració
BarcelonaEl 10 d’octubre del 2006 Josep Piqué i Ángel Acebes eren rebuts amb una cassolada i una escridassada general en arribar a un acte a Martorell. Enmig de la tensió i el rebombori, el llavors secretari d’organització del PP a Catalunya, un encorbatat Xavier García Albiol, perdia els nervis i etzibava un cop de puny a un dels manifestats. Les càmeres de Telecinco van captar l’escena. A partir de llavors Albiol va guanyar-se una etiqueta de radicalitat i, lluny de voler-la esborrar, l’ha anat conreant al llarg dels anys veient els rèdits que en treia.
Encara que Xavier García Albiol (Badalona, 1967) sigui un candidat nou, no és una cara desconeguda. Fa 23 anys que és regidor a Badalona, una tasca que ha compaginat amb successius càrrecs orgànics al PP de Catalunya i responsabilitats en òrgans supramunicipals, com l’Àrea Metropolitana o la Diputació de Barcelona. Ara bé, el veritable trampolí mediàtic d’aquest estudiant de dret -li queden algunes assignatures- va arribar el 2011, quan va guanyar contra pronòstic l’alcaldia de Badalona en imposar-se en 28 dels 34 barris de la ciutat.
L’ascens del PP a la tercera ciutat del país va ser meteòric sota la seva batuta: d’un únic regidor el 1991 el PP va passar a tenir-ne quatre el 1999 i cinc del 1999 al 2007, quan ja en va treure set i trepitjava els talons al PSC. El 2011 va fer miques tots els rècords i amb 11 regidors va poder governar en solitari gràcies a l’abstenció de CiU. Fent bandera d’un discurs desacomplexadament xenòfob, va revalidar la victòria sota el lema “Netejant Badalona”. La deriva xenòfoba, però, el va aïllar. Sense aliats amb qui pactar, no va poder impedir que al juny un pacte d’esquerres li arrabassés l’alcaldia.
La seva estratègia electoral -“molt clara” segons el PP, “racista” segons els seus contrincants- el va portar davant d’un jutge. El detonant van ser uns pamflets que vinculaven els gitanos romanesos amb la delinqüència. Va ser absolt d’un suposat delicte d’incitació a l’odi i discriminació, en considerar-se que la seva intenció no era “injuriar” el col·lectiu sinó “posar de manifest un problema o aconseguir vots”.
El cert és que Albiol ja era polèmic molt abans, com ho demostra l’episodi de Martorell del 2006, del qual sempre ha dit que no es penedia -de fet, ha assegurat que actuaria igual-. Un any després, per les municipals del 2007, va difondre un vídeo en què vinculava immigració i inseguretat. La contundència del seu discurs és aplaudida a les tertúlies de Madrid, on se’l valora també com a ariet implacable de l’independentisme.
Una fórmula pròpia
A peu de carrer s’hi sap moure. Fins i tot els seus rivals ho reconeixen. Sempre a punt per fer-se selfies amb qui l’hi demana, Albiol visita els barris i els bars més populars de la ciutat d’on va ser alcalde, tot i viure a les Corts, a Barcelona, amb la seva dona i el seus fills bessons. Fill de mare badalonina i pare andalús, la seva alçada de 2,04 metres -va jugar a l’equip júnior de la Penya- fa que encara passi menys desapercebut.
En el ple per constituir el nou Ajuntament de Badalona es van viure moments de tensió entre els seus partidaris i detractors. Adorat o odiat, ell reivindica que fins i tot el voten independentistes. Caldrà veure si el 27-S la fórmula Albiol també resulta rendible a tot Catalunya.
