CRISI LA SOLUCIÓ DEL BCE
Efímers 23/01/2015

Draghi gasta la seva última bala per sortir de la crisi

El BCE comprarà més d’un bilió d’euros en deute. L’objectiu: fer créixer l’economia. El resultat: una incògnita

Laia Forès
4 min
Draghi gasta la seva última bala per sortir de la crisi

Brussel·lesMario Draghi es va proposar vèncer l’ortodòxia alemanya que tenia lligat de mans i peus el Banc Central Europeu (BCE) i ho ha aconseguit. El president de l’entitat monetària s’ha llançat de cap al rescat de l’economia europea en un clar desafiament a les tesis de la totpoderosa Alemanya. Sis anys després de l’inici de la pitjor crisi de la moneda única, el BCE comprarà deute públic massivament per donar un estímul a l’economia europea que permeti impulsar una recuperació que s’ha complicat en els últims mesos. És, segurament, l’última bala que li queda a l’italià per fer que Europa deixi enrere la crisi.

Draghi ha aconseguit trencar el tabú sobre l’adquisició de deute dels socis de la moneda única per part del BCE. Ahir, després d’una reunió decisiva en què el pla de Draghi es va sotmetre a votació al consell de govern de l’entitat monetària, el president ho va anunciar: el BCE gastarà més d’un bilió d’euros en un any i mig per fer revifar l’economia. Seguint l’exemple de la Reserva Federal nord-americana, a partir del març comprarà deute públic i privat per valor de 60.000 milions d’euros al mes, 10.000 milions més del que s’havia filtrat en els últims dies.

Pla ambiciós

És la mesura més ambiciosa aprovada mai pel BCE. El pla començarà a funcionar al març i s’allargarà fins al setembre del 2016. Però Draghi va avançar que aquest és només un límit provisional i que el BCE continuarà comprant deute fins que no vegi que, a mitjà termini, la inflació se situarà en l’entorn del 2%, que és l’objectiu que està obligat a seguir. El missatge del president és clar: el BCE està disposat a impulsar mesures extraordinàries tant de temps com sigui necessari per aparcar el perill d’una deflació i retornar l’economia europea a la bona via. El pla “ha d’ajudar la recuperació i que la inflació s’acosti al 2%”, va explicar l’italià.

El llançament gairebé immediat del pla revela la preocupació de Draghi per la inflació, que continua a un nivell molt baix. Les previsions, ahir ho va admetre Draghi, apunten que la situació continuarà igual en els pròxims mesos. “El consell de govern ha pres aquesta decisió en una situació en què la majoria d’indicadors d’inflació i expectatives d’inflació han derivat a mínims històrics”, va reconèixer el president del BCE.

La compra massiva de deute és una arma precisament per revertir la situació. Amb la injecció de liquiditat al sistema financer, Draghi espera que augmentin els préstecs a les pimes i a les famílies, que s’animi el consum i els preus pugin. En definitiva, que l’economia es mogui.

Risc per al BCE minimitzat

La compra dels bons sobirans amb venciment de 2 a 30 anys es farà al mercat secundari -la normativa del BCE prohibeix l’adquisició directa-. A més, la institució que dirigeix Draghi només assumirà una petita part del risc en cas de pèrdues. És una clara concessió del dirigent a Alemanya, recelosa que el BCE s’exposi a un risc elevat. El 80% del risc quedarà en mans dels bancs centrals dels estats membres, organismes que s’encarregaran de l’adquisició dels bons públics i privats, i el 12% en mans de les institucions europees. Només el 8% del risc l’assumirà en solitari el Banc Central Europeu.

Grècia quedarà inicialment exclosa del pla de compra de bons perquè el seu deute està qualificat com a porqueria per les agències de ràting i el BCE ja va adquirir bons sobirans del país. Draghi, però, deixa la porta oberta a fer-ho d’aquí sis mesos, amb la condició que Grècia segueixi sota programa de rescat. La condició s’interpreta com una advertència a Syriza: si guanya els comicis, haurà de pactar amb Europa si es vol beneficiar del pla.

El president del BCE no va voler especificar quin percentatge dels 60.000 milions mensuals correspondran al deute públic i quin al privat. El que sí que va detallar és que també es podrà incloure en la compra el deute de les institucions governamentals europees. És una incògnita si això inclou el Banc Europeu d’Inversions i, per tant, si es podrien finançar infraestructures indirectament.

Draghi va insistir en la necessitat que els socis europeus no abandonin les reformes. La cancellera alemanya, Angela Merkel, sosté que una ajuda d’aquest tipus per part del BCE pot desincentivar els governs europeus a fer les reformes estructurals pendents. Merkel, que ahir era al fòrum de Davos (Suïssa), va subratllar que el BCE és un organisme independent però va advertir que no s’ha d’oblidar que cal impulsar el creixement amb reformes.

Merkel, defensora de l’austeritat i les reformes com a única via per sortir de la crisi -malgrat les dificultats per créixer i simultàniament reduir la despesa pública-, va evitar criticar directament la decisió de comprar deute, però sí que va deixar entreveure que li fa poca gràcia. La cancellera va posar com a exemples Grècia, Espanya, Portugal i Irlanda per demostrar que “les reformes valen la pena”. Davant les inquietuds de Berlín, Draghi va ser clar: “Seria un greu error si els governs veuen el pla com un senyal” per no fer reformes i augmentar la despesa, va dir.

Vot en contra d’Alemanya

El president del BCE va explicar que tots els governadors van votar a favor de considerar la compra de bons sobirans en el mercat secundari com “una eina útil” de l’ens, però va admetre desavinences en la decisió de llançar ara el programa. “Hi ha hagut una majoria de membres que hi han votat a favor, però no unanimitat”, va admetre. La frase revela el vot en contra del representant d’Alemanya, que tot i el seu pes polític no ha pogut frenar el llançament del programa.

El pla de Draghi és més ambiciós del que s’esperava. Potser per això va convèncer, almenys ahir, els mercats. La seva acollida va ser positiva, amb les borses europees pujant i tant el preu de l’euro com la prima de risc espanyola baixant fins a mínims històrics. L’Íbex-35 va anotar la quota més alta d’aquest any i va superar els 10.500 punts.

stats