05/07/2015

Europa, dèbil a casa i forta al món?

2 min

PeriodistaEls grecs decideixen avui el seu futur a la Unió Europea. Però el futur de la UE es juga molt més enllà de Grècia. Quatre fronts simultanis amenacen en aquests moments el projecte comunitari -al Mediterrani i a Ucraïna, i en els referèndums de Grècia i el Regne Unit-. Quatre crisis que sacsegen els fonaments d’una Unió que es va crear com a garantia d’estabilitat política, de prosperitat econòmica i de solidaritat entre països.

Fa molts mesos que aquesta idea d’Europa trontolla al Mediterrani. Prop de 1.900 immigrants han mort els primers sis mesos del 2015 intentant arribar a les costes europees des del nord d’Àfrica. Uns 114.000 més han aconseguit acabar el viatge i trepitjar sòl sobretot italià o grec, segons l’Organització Mundial per les Migracions. El bon temps incrementarà encara més aquestes xifres, però la UE continua condemnant aquests refugiats de les guerres i la violència del continent africà a malviure en centres d’acollida saturats perquè els únics esforços que els Vint-i-vuit estan disposats a fer de manera coordinada són el reforçament de les patrulles que controlen les aigües del Mediterrani i l’acceleració de les repatriacions. La idea d’una Europa compromesa amb els seus veïns es debilita tot just a la frontera. Al sud i a l’est.

Amb la guerra d’Ucraïna encara oberta, la Unió Europea ha quedat atrapada en una nova divisió interna sobre la seva relació amb Moscou. El paper de la UE com a actor internacional es debilita. El fantasma d’una amenaça russa ha reobert el debat sobre el concepte de seguretat que comparteixen els europeus. Milers de quilòmetres separen la manera com es percep Rússia des de Tallinn o des de Brussel·les, i els Vint-i-vuit s’han dividit segons els interessos i les pors de cada capital. Mentre Kíev continua lluitant contra l’esfondrament econòmic i el desafiament territorial, Moscou ha aprofitat cada escletxa de debilitat que li deixava la Unió (com els acords energètics firmats recentment amb Hongria o Grècia). El president rus, Vladímir Putin, i el primer ministre grec, Alexis Tsipras, han jugat al joc de les alternatives, a recordar-li a la Unió que no és l’únic poder continental.

És l’Europa de la desconfiança. La desconfiança amb els veïns, entre socis europeus i la d’una part dels ciutadans amb el projecte comunitari. Amb la crisi al Mediterrani i a Ucraïna s’esquerda la idea del lideratge i de la solidaritat europea. A Grècia i el Regne Unit el que està en perill és continuïtat del projecte tal com s’havia concebut fins ara.

La Unió era un club en què tothom volia entrar i ningú en volia sortir, convençuts que els beneficis de formar-ne part superaven les incoherències i dificultats del procés. Per primer cop, aquesta idea de l’Europa indispensable està en discussió. Els britànics volen votar en referèndum l’any que ve si continuen o no dins la UE i els grecs decideixen avui si encara confien en la mà de Brussel·les per seguir lluitant contra una crisi que els ha deixat exhausts i sense esperances. Europa necessita retrobar-se amb urgència.

stats