GRÈCIA, CANVI HISTÒRIC
Efímers 27/01/2015

Europa avisa el nou govern que no perdonarà deute a Atenes

Els socis de l’euro només estan disposats a flexibilitzar les condicions del crèdit

Laia Forès
4 min
RESULTATS HISTÒRICS
 La victòria històrica de l’esquerra radical, en totes les portades.

Brussel·lesEl primer que va anunciar Alexis Tsipras diumenge a la nit va ser que l’acord pel rescat de Grècia, el que ha obligat el país a seguir un estricte règim a base d’austeritat que ha enfonsat el país, “està mort”. El nou govern de Syriza no vol assumir les dures condicions del rescat i va prometre en campanya electoral acabar amb les reformes i retallades imposades per Europa.

El plantejament ha encès les alarmes a Brussel·les, que tem un dur càstig dels mercats i un contagi de la situació a altres economies. Davant el missatge de Syriza, els socis de l’euro ja van deixar clar ahir que no perdonaran diners a Grècia. Això sí, estan disposats a parlar d’una flexibilització de les condicions de retorn dels préstecs, segons fonts comunitàries. És a dir, a allargar terminis i rebaixar interessos si el país assumeix les condicions imposades en els rescats.

“Com a membre de la zona euro, Grècia ha de complir amb les normes de l’eurozona i amb tot el que es va acordar per al rescat”, va insistir ahir el president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem. “No crec que hi hagi gaire suport a la zona euro a una condonació del deute”, va afegir. Tot i això, Dijsselbloem es va mostrar obert al diàleg amb el nou govern grec i va demanar prudència abans que Tsipras plantegi res als seus socis de l’euro. “He parlat amb el nou primer ministre per telèfon i m’ha dit que Grècia vol seguir a l’euro. Això és un bon començament”, va assegurar.

Nerviosisme a Brussel·les

Tampoc el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, considera que s’hagi de debatre una quitança. “Parlarem amb el nou govern, però no crec que una quitança sigui una qüestió urgent”, va assegurar. L’executiu comunitari es va limitar ahir a fer públic un brevíssim comunicat en què destacava el respecte a la decisió del poble grec i es mostrava obert “a continuar ajudant Grècia a afrontar els reptes i reformes que encara té pendents”. Tot plegat eren frases que amagaven el nerviosisme que ha creat a Brussel·les l’arribada de l’esquerra radical al govern grec.

Els ministres de Finances dels socis de l’euro celebraven ahir una reunió per debatre el nou escenari polític a Grècia i les implicacions que pot tenir per a la moneda única europea. El titular espanyol, Luis de Guindos, es va mostrar inflexible i va advertir Tsipras que “Grècia necessitarà els pròxims mesos més finançament i no l’obtindrà als mercats”. De Guindos va insistir que el país hel·lè ha de fer reformes per tornar al creixement.

‘No’ a la quitança

Els governs europeus que van prestar diners a Grècia no acceptaran una quitança del deute perquè això implicaria un greuge per als contribuents de cada país, que acabarien pagant els plats trencats. Luis de Guindos va recordar ahir que l’Estat ha prestat a Grècia en total 26.000 milions d’euros, l’equivalent al pressupost anual espanyol en prestacions d’atur. “És una quantitat important, que demostra la solidaritat d’Espanya”, va subratllar.

El Banc Central Europeu (BCE), un dels membres de la troica, també considera que es pot parlar d’ampliar els terminis per pagar el deute, però defensa que no es poden aturar les reformes. “L’essencial és que Grècia continuï les reformes perquè l’economia grega tiri endavant, en interès del poble grec”, va assegurar Bruno Coeuré, directiu del BCE.

L’Eurogrup tampoc té intenció d’afluixar en les condicions del rescat. Ahir els ministres van ser gairebé unànimes a l’hora de destacar que Grècia ha de complir amb les reformes pactades si vol seguir rebent els diners que queden pendents del rescat. França, amb un dels pocs governs socialdemòcrates que hi ha a Europa, es va mostrar més flexible. “S’han d’abordar tots els temes: les normes, els compromisos, les reformes. No és només una qüestió de deute”, va dir el titular de Finances francès, Michel Sapin.

Els socis de l’euro van evitar ahir ser excessivament durs amb el nou primer ministre hel·lè i van preferir mostrar-se oberts a parlar amb Tsipras de tot el que calgui. No van faltar les felicitacions a Syriza per la victòria electoral i les paraules de respecte a un exercici de democràcia. De fet, tanta reiteració del fet que Europa respecta el resultat electoral -ho van dir des de la Comissió Europea fins al president de l’Eurogrup-és un símptoma més que la victòria de l’esquerra radical no ha fet gens de gràcia als socis de l’euro. Diversos líders europeus i el mateix president de la Comissió Europea havien pressionat l’electorat grec per evitar que Syriza arribés al govern.

Vot contra l’austeritat

El resultat de les eleccions gregues no deixa de ser una bufetada a l’europeisme i a la política d’austeritat dictada des de Brussel·les i impulsada des de Berlín. Per això ahir totes les declaracions es van caracteritzar per la prudència. El nou govern grec encara ha de viatjar a la capital comunitària a plantejar les seves demandes. Només quan Tsipras posi sobre la taula les seves cartes podrà començar la negociació.

El rellotge juga en contra de Grècia i de la UE. A finals de febrer expira l’actual programa de rescat i els socis de l’euro semblen disposats a prorrogar el programa perquè hi hagi temps per negociar-ne els termes amb el nou govern grec. El que no queda tan clar és que Tsipras accepti una pròrroga del programa, atès que el nou govern grec considera que, si ho fes, l’estaria acceptant i, per tant, estaria acatant les condicions del rescat. “Estem demanant més temps, no una pròrroga del rescat”, explicaven ahir fonts de Syriza.

Les posicions de sortida dels socis europeus i del nou executiu grec estan molt allunyades. Però uns i altres estan condemnats a entendre’s. Grècia necessita els diners d’Europa i no es pot permetre deixar de pagar els seus deutes. I la Unió Europea ha de donar una resposta positiva al vot de càstig dels grecs a l’austeritat i ha d’evitar que els mercats espatllin la sortida de la crisi de Grècia. Les conseqüències d’una Grècia en fallida serien desastroses per a tota la zona euro.

stats