BarcelonaFa anys que l’excel·lència del sistema educatiu finlandès està en boca de tots. Tot i que els últims temps ha retrocedit una mica, els seus bons resultats a l’informe PISA fan que polítics i experts de tot el món viatgin a Hèlsinki amb l’esperança d’identificar el secret del seu èxit. Però per mantenir el lideratge, els finlandesos saben que no poden acomodar-se. Que per seguir avançant cal detectar a temps els possibles punts dèbils i intentar millorar-los. Això és, precisament, el que busquen les autoritats educatives del país, que ara mateix estan immerses en la preparació d’una nova i visionària reforma del currículum educatiu. Prevista per a la tardor del 2016, la remodelació vol donar més pes a l’ensenyança transversal i promoure així l’adquisició de competències i habilitats socials dels alumnes. Per aconseguir-ho, un dels plats forts és la introducció almenys un cop a l’any de períodes d’aprenentatge multidisciplinaris, en els quals els alumnes treballaran un determinat tema des de diverses matèries al mateix temps. La finalitat és que aprenguin a afrontar qüestions com el canvi climàtic, la Unió Europea o els cent anys d’independència de Finlàndia des de perspectives diverses i posant en pràctica aspectes i eines de diferents assignatures, com la llengua, la història, les matemàtiques o l’economia.
La intenció és aconseguir un aprenentatge més global, més holístic i, en última instància, més pròxim a la vida real i al món laboral, on per resoldre un determinat problema s’han de saber posar en pràctica coneixements i habilitats diferents. Això no significa que s’eliminin les matèries. Els nens finlandesos seguiran tenint classe de matemàtiques, llengua o geografia, i l’adquisició de coneixements seguirà sent molt important. Del que es tracta és de combinar el tradicional ensenyament centrat en nocions i conceptes amb l’aprenentatge de competències.
Segons Irmeli Halinen, del Consell Nacional d’Educació de Finlàndia i una de les principals responsables de la reforma, els objectius clau són “emfatitzar la joia d’aprendre i una atmosfera col·laboradora, i promoure l’autonomia en l’estudi i la vida escolar de l’alumne”. Aprendre a pensar i aprendre a aprendre és la nova tendència.
