Els Grecs Independents, un aliat incòmode

Enviada especial a AtenesA Grècia tot és possible. En un país on la crisi social i econòmica i la pèrdua de sobirania han fet que es col·lapsi el sistema de partits vigent dels últims 40 anys, l’emergència pot crear estranys companys de viatge, com la coalició de govern que ahir va oficialitzar l’esquerra alternativa de Syriza amb els Grecs Independents, un partit nacionalista, xenòfob, populista i contra la troica. Un front antiausteritat sense principis. Va ser el mateix líder dels Grecs Independents, Panos Kamennos, qui va anunciar l’acord a mig matí, després de reunir-se amb Tsipras a la seu de Syriza. Kamenos ocuparà la cartera de Defensa.

L’únic que comparteixen és el rebuig al Memoràndum, el programa de rescat de la troica. En tota la resta, ideològicament, estan en pols oposats: la immigració, el matrimoni homosexual, la relació de la totpoderosa Església ortodoxa amb l’estat, el conflicte amb Turquia i la pertinença de Grècia a l’OTAN. Els Grecs Independents comparteixen grup al Parlament Europeu amb els tories del primer ministre britànic, David Cameron, i els euroescèptics d’Alternativa per Alemanya, però pel seu discurs els analistes els comparen amb l’ultradretà UKIP del Regne Unit.

Xenòfobs i antisemites

Kammenos va trencar amb els conservadors de Nova Democràcia amb la crisi del febrer del 2012, que es va resoldre amb l’experiment de govern tecnocràtic de Lukàs Papadimos. En plena onada de pasteres de refugiats sirians que arriben a les costes de Grècia, els Grecs Independents reclamen mà dura contra la immigració il·legal i el mes passat el seu líder va acusar els jueus de pagar menys impostos. Alhora defensen a ultrança els privilegis de l’Església ortodoxa, primera terratinent del país. En els temps estranys que corren, Grècia ha fet que formin part del govern de Tsipras, el primer que és investit en un acte laic, sense l’arquebisbe.

“Els militants de Syriza estem decebuts amb l’acord, perquè els Grecs Independents no tenen res a veure amb nosaltres, però la majoria d’electors ho entenen, perquè és normal que si no tens majoria hagis de pactar amb algú”, explica Theodora Oikonomides, mestra i tuitaire grega. En el fons, Syriza i els Grecs Independents fa dos anys que comparteixen l’oposició al govern de Samaràs i han tingut temps per discutir els detalls de l’acord.

Acord contra la ‘troica’

Amb l’aliança amb els Grecs Independents, Alexis Tsipras s’assegura tenir les mans lliures per plantejar les seves exigències a la troica. El soci alternatiu, el mediàtic Stavros Theodorakis (To Potami), li hauria exigit no creuar la línia que pogués posar en joc les mesures liberals.

El cert és que Tsipras no tenia gaires possibilitats més, perquè a Grècia no hi ha tradició de governs en minoria. De fet, fins a l’executiu de Samaràs, investit el 2012 amb el suport del Pasok i el centreesquerra de Dimar, tots els governs de Grècia, des del final de la Dictadura dels Coronels, han governat amb majoria absoluta.

El pla de Tsipras és que quan comenci a aplicar el seu programa podrà obtenir el suport d’alguns diputats que vagin desertant per sumar-se a l’onada de canvi de Syriza, de manera que pugui fer prescindibles els seus incòmodes socis de govern. Una altra cosa és què passarà amb els diputats de l’ala esquerra de Syriza quan hagin de donar suport a un ministre de Defensa amb valors als antípodes dels seus.