Iglesias beneeix una confluència d’esquerres catalanes per al 27-S

MadridPodem havia marcat una línia molt clara fins al 24-M: la seva marca no podia quedar diluïda ni en les eleccions autonòmiques ni en les generals. Qualsevol altre partit podia confluir sota les seves sigles sempre que respectés l’estructura i les normes dels de Pablo Iglesias, tal com va fer Equo a Andalusia i Convocatòria per Madrid a la capital espanyola. Però la força de les candidatures municipalistes, amb Ada Colau a Barcelona i Manuela Carmena a Madrid, ha obligat a flexibilitzar aquests principis. La confluència a Barcelona i Madrid ha funcionat. I, un cop apresa la lliçó, Iglesias està disposat a avalar una fórmula semblant de cara a les eleccions del 27-S a Catalunya. Reconeix que “l’ecosistema polític català és complex i ple de matisos” que no existeixen a la resta de l’Estat i que, en aquest cas, el millor és delegar qualsevol decisió a la secretària general del partit a Catalunya, Gemma Ubasart.

Ubasart va obrir dimarts la porta a “construir una aliança social i política” en les eleccions al Parlament, però també va tirar pilotes fora quan se li va preguntar si aquesta suma de forces podria tenir una marca diferent de la de Podem. Aquesta mateixa ambigüitat va planar ahir durant tota la roda de premsa de Pablo Iglesias a Madrid. Era la primera que oferia per valorar els resultats de diumenge i, tot i parlar durant gairebé una hora, no va aclarir què significa obrir el partit a altres forces, una consigna que ha repetit durant tota la setmana. “No podem convertir-nos en un partit més -va dir-. Hem de convertir-nos en una referència per a molts sectors que potser no volen ser a Podem”.

En aquest procés descarta, de cara a les generals, fer un front comú amb tots els partits més a l’esquerra del PSOE, tal com reclamen el diputat i candidat d’IU a la Moncloa, Alberto Garzón, així com sectors del Partit Comunista. “La unitat popular no té res a veure amb acords entre partits ni vaixells de salvament per a ningú. Cadascú ha d’assumir les conseqüències de les polítiques que ha dut a terme”, va dir. Aquesta opció no seria la mateixa a Catalunya, on ICV ja s’ha mostrat interessada a sumar amb Podem igual que a l’Ajuntament. Això sí, Ubasart va descartar una “sopa de sigles”.

“Ada Colau ho va deixar molt clar en el míting de Nou Barris amb mi: «Vosaltres sou el canvi a nivell estatal» -detallava ahir Iglesias-. Entenc que Podem és un ecosistema diferent a Catalunya, però crec que el paper tant de Podem a nivell estatal com de Podem a nivell català serà amb un paper protagonista. La manera com això es concreti dependrà de la direcció política de Podem a Catalunya”.

Si finalment s’obrissin a crear una marca diferent, la gran incògnita és si en aquest procés de confluència, a més d’ICV, també hi podria sumar Procés Constituent o la CUP, una hipòtesi que Iglesias no descarta, si bé recorda quins són els principis clars del partit. “Ens podrem entendre amb aquells que entenguin que cal dur a terme un combat sense treva contra la corrupció i en la defensa dels drets socials”, es va limitar a dir.

Una nova etapa amb Sánchez

A nivell estatal, Iglesias ja assumeix que la relació entre el PSOE i Podem pot entrar en les pròximes setmanes en una nova fase. De fet, veu “gestos reveladors que la relació ha canviat”, un gir que s’acosta als 180 graus, com durant mesos havia reclamat als socialistes. I és que el partit de Pedro Sánchez necessitarà Podem per governar a Castella-la Manxa, Extremadura i Astúries, mentre que Podem veu més difícil donar suport a Ximo Puig al País Valencià davant la seva “amistat” amb Mónica Oltra, de Compromís. Tot i això, Iglesias ha insistit que el seu partit no formarà governs de coalició amb els socialistes, excepte a l’Aragó, on les dues forces van quedar gairebé empatades.