CANVI DE CICLE, EL DEBAT PRESSUPOSTARI
Efímers 16/12/2014

Junqueras concedeix més temps a Mas per pactar les plebiscitàries

ERC no frenarà ara la tramitació dels pressupostos però els vetarà al gener si no s’avancen les eleccions

Roger Tugas / Oriol March
6 min

BarcelonaLa negociació per fascicles que estan protagonitzant els responsables de CiU i ERC va viure ahir un nou episodi al voltant dels pressupostos de la Generalitat per al 2015. Els republicans tenien la sensació que havien salvat un match ball quan van anunciar que demà permetran que els comptes iniciïn el seu tràmit parlamentari. Fer el contrari hauria enrarit encara més les relacions amb el Govern en un moment clau. Tot i això, el període de pau per tornar a sincronitzar fulls de ruta només està garantit fins al 19 de gener, quan ERC manté la intenció-si calgués- de frenar els pressupostos i forçar així la convocatòria d’eleccions anticipades. Però si els republicans no volen que els comptes vegin la llum, ¿per què no se sumen a les esmenes a la totalitat de la resta de l’oposició?

El moviment de fitxes d’ERC està ple de matisos. La seva cúpula està convençuda que CiU pretenia que frenés els pressupostos en el primer embat, en el debat a la totalitat de demà al Parlament -l’any passat va avisar que no aprovaria més pressupostos autonòmics-, per acusar-los seguidament de trencar la unitat. Per això els republicans no van decidir fins divendres com actuarien, segons un dirigent, després d’analitzar diverses opcions sobre la taula.

Una jugada legislativa complexa

Finalment van optar per no presentar una esmena a la totalitat als pressupostos i votar en contra de les dels altres grups. Al mateix temps, però, el diputat d’ERC Pere Aragonès va anunciar les esmenes del seu grup als comptes de cadascun dels departaments, que es votaran en comissió la setmana del 19 de gener. D’aquí un mes, per tant, els pressupostos podrien decaure de manera fragmentada tot i haver superat el primer tràmit parlamentari. Pel que fa a la llei d’acompanyament dels pressupostos, els republicans sí que van registrar una esmena a la totalitat, però vinculada a una proposta pròpia d’articulat. Així, no avalaran les esmenes dels altres partits -i això les farà decaure- i els altres partits previsiblement no votaran la d’ERC (fer-ho seria donar llum verda a la seva proposta de llei d’acompanyament). En no aprovar-se cap esmena, per tant, el projecte del Govern podrà iniciar el tràmit al Parlament.

El puzle dels republicans acaba de quadrar amb una proposició de llei que també van registrar per impulsar una pròrroga pressupostària modificada. Un text que bàsicament proposa mantenir els comptes del 2014 amb un canvi: recuperar totes les pagues dels empleats públics -excepte les dels alts càrrecs- i la jornada sencera dels interins gràcies als nous recursos provinents de la reducció del cost dels interessos del deute i de l’augment de la recaptació per l’impost de transmissions patrimonials i per l’impost de successions. A més, la pròrroga permetria incrementar la partida per a la Hisenda pròpia, però bàsicament és una escenificació per demostrar que és possible recuperar els salaris públics sense necessitat d’aprovar uns pressupostos des de zero.

Segons reconeixen els republicans, una pròrroga com la que plantegen l’hauria d’impulsar idealment el Govern per garantir-ne una tramitació més ràpida. I, pel que fa als nous comptes, haurien de ser responsabilitat d’un nou executiu que tingués clar el mandat per avançar cap a la independència. “[Els del Govern] no són els pressupostos d’un estat en construcció, sinó els d’una autonomia en agonia”, va asseverar Aragonès, que va tornar a criticar que 2.200 milions depenguin de la negociació política amb el govern espanyol.

De fet, el dirigent republicà va insistir que l’aval a debatre els comptes és un gest fet “per responsabilitat” per facilitar l’entesa entre Artur Mas i Oriol Junqueras en el full de ruta cap a les eleccions i “no un xec en blanc”. En un moment com l’actual, en què els dos líders es troben en posicions de partida tan distants davant un repte tan transcendental per al país, ERC va optar per evitar afegir llenya al foc i va prioritzar habilitar un mes més de marge.

Incompatible amb les eleccions

Tot i això, Aragonès té tan clar que aquests pressupostos no poden veure la llum que fins i tot va apuntar que això seria incompatible amb el fet de celebrar eleccions catalanes abans de les municipals de finals de maig. Segons va calendaritzar, dissoldre el Parlament el 6 de febrer -l’endemà de quan s’han d’aprovar definitivament- significaria que els comicis s’haurien de fer com a mínim el 5 d’abril -després dels 54 dies que marca la llei-, el diumenge de Setmana Santa. Si el Govern volgués evitar fer campanya en plena festivitat, les eleccions no podrien ser abans del 25 d’abril, just un mes abans de les municipals. Aragonès va evitar descartar cap escenari si hi ha un acord més ampli, però va avisar que ara li toca fer gestos a CiU i que espera “mostres de flexibilitat i generositat fins al 19 de gener”.

Immediatament després de la intervenció d’Aragonès, el president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, va ser l’encarregat de valorar la decisió dels republicans. Turull va considerar que l’actitud d’ERC afavoreix “el clima negociador” sobre les eleccions, a pesar que al llarg de les últimes setmanes han crescut els “recels” entre els republicans i CiU arran de les discrepàncies sobre el format d’unes plebiscitàries que Junqueras veu urgents i Mas només convocarà si hi ha llista unitària. “No és cap secret que falta sintonia, però tampoc afavoreix ningú airejar-ho”, assenyalava la setmana passada -en privat- un alt dirigent nacionalista. Tanmateix, Unió no desaprofita cap oportunitat per atacar els republicans, que fins fa dos mesos eren els socis del Govern al Parlament. La renúncia al 9-N original va trencar el pacte.

Es tracta d’una decisió que encara porta cua als despatxos de CiU, especialment als d’Unió, on l’entesa amb el partit d’Oriol Junqueras feia arrufar el nas des del principi a més d’un dirigent. Ramon Espadaler, secretari general dels democristians, va aprofitar la roda de premsa posterior a la reunió de la direcció del partit per carregar contra la proposta republicana. “És una esmena a la totalitat dels pressupostos, però per entregues”, va reflexionar Espadaler, que va denunciar la “inseguretat jurídica” de la pròrroga dels comptes que vol ERC i va acusar els republicans de fer el “primer acte de campanya” d’unes noves eleccions.

La “inseguretat jurídica” és precisament l’argument que més s’esforça a comunicar el Govern els últims dies, especialment al voltant de la paga extra als funcionaris, les inversions pendents i la construcció d’estructures d’estat com la Hisenda pròpia. Espadaler va indicar que la solució consensuada per ERC “eternitza” el debat dels pressupostos. El líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, encara insistia divendres passat que la millor solució a l’atzucac pressupostari era que el PSC s’avingués a aprovar els comptes. Però els socialistes, després de reunir-se amb el conseller Andreu Mas-Colell, van reafirmar-se a rebutjar uns números que qualifiquen de “poc seriosos” i “irreals”.

Mas i el “problema” català

En la presentació del llibre Les catalans, del periodista francès Henry de Laguérie, el president va indicar que el procés sobiranista no és un “problema”, sinó que més aviat és una “realitat”. Davant d’un auditori majoritàriament francès -l’idioma que va fer servir durant tot l’acte-, Mas va justificar la necessitat de fer un referèndum sobre la independència en base al fet que Catalunya és una nació. “No volem res més del que tenen tots els països del món”, va assenyalar el líder de CiU, que va evitar qualsevol referència l’escenari pressupostari i a l’avançament de les eleccions catalanes.

El president de l’ACM demana anticipades abans de les municipals

¿Les eleccions plebiscitàries han de ser abans o després de les municipals del maig del 2015? Aquesta és la pregunta clau que flota en l’ambient posterior al 9-N. Ahir va prendre posició el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i dirigent territorial de CDC, Miquel Buch, que va defensar que els comicis catalans se celebrin abans que els locals. “Si hi ha una llista única les plebiscitàries han de ser abans de les municipals. El que em pregunta la gent pel carrer és per què no podem anar junts d’una vegada per totes davant del moment actual, perquè la societat ja ha respost massivament”, va reflexionar Buch, alcalde de Premià de Mar, en un esmorzar amb periodistes. El president de l’ACM va avançar que l’entitat municipalista està preparant un “llibre blanc” per definir com haurien de ser els ajuntaments en una Catalunya independent. La previsió amb què treballa Buch és que el document estigui redactat abans de les municipals “amb l’esperança que en aquest trimestre es voti en clau plebiscitària”.

stats