L’error de Rajoy

Si puc negar la realitat, per què haig de mirar d’entendre-la? Per què m’hi haig de barallar? Per què hi haig de dialogar? No cal. Rajoy, fidel a aquesta filosofia, va optar ahir per ignorar la corrupció (“No em facin parlar del passat”), per minimitzar la pobresa (“El que m’interessa és el futur, si tot va bé en el futur n’hi haurà menys”) i sobretot per ridiculitzar el repte sobiranista català. Per al president espanyol, el 9-N no va ser referèndum ni consulta ni res. Com si no hagués existit. El 27-S no serà cap plebiscit, no passarà res. L’únic problema és que hi ha uns polítics irresponsables, començant per Mas, que han decidit escoltar la gent. No: a la gent se li ha de dir que hi ha coses que no poden ser perquè són impossibles. Espanya és constitucionalment i ontològicament indivisible, ergo Catalunya no pot ser independent. I punt. Tot això que està passant no hauria de passar. És un error. Quan la nit del 27-S l’error s’hagi fet més gros, Rajoy tornarà a negar la major. I així fins que la realitat és faci real.