Efímers 24/04/2017

L’ombra de Soraya incomoda i enfronta el sector editorial

Els grans protagonistes de Sant Jordi van ser els llibres i els autors, però l’ombra de Soraya Saénz de Santamaría va planar, en moltes converses, sobre la diada

Sílvia Marimon / Jordi Nopca
2 min
El conseller Vila en el brindis del sector a l’Ateneu Barcelonès.

BarcelonaEls grans protagonistes de Sant Jordi van ser els llibres i els autors, però l’ombra de Soraya Saénz de Santamaría va planar, en moltes converses, sobre la diada. La presència de la vicepresidenta espanyola en l’acte on es presentava la candidatura de la diada com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco, divendres passat, va provocar la dimissió de l’editora Isabel Martí de la junta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i també una allau de reaccions enfrontades. La presidenta de l’entitat, Montse Ayats, ho lamentava: “Quan la política té interessos les coses acaben així. Ens han utilitzat”, assegurava durant el brindis del sector a l’Ateneu Barcelonès. “Des de l’associació no vam convidar Soraya, però volem que Sant Jordi sigui Patrimoni de la Humanitat i necessitem l’aprovació del govern espanyol”. Davant la incòmoda visita, la junta ho va discutir, hi va haver discrepàncies i van decidir “que la prioritat era el reconeixement de la festa”.

“Que no empastifin la diada”

Molts editors hi estaven d’acord: no els feia gràcia que es polititzés la festa però tampoc volien remoure el cas. “Si ens enfadem entre nosaltres no ens en sortirem -deia Glòria Gasch, editora de Columna-. El que jo vull és que construïm una indústria cultural potent. Ens hauria de preocupar més la caiguda dels índexs de lectura”. Del mateix parer era Maria Bohigas, de Club Editor: “És una festa popular, alegre i festiva, que cohesiona. Que no ens l’empastifin. La polèmica d’Isabel Martí m’ha semblat prescindible. El que ens hauria d’inquietar és veure què està passant amb l’ensenyament, la renúncia col·lectiva que fa que l’educació no vehiculi la cultura catalana”. Josep Lluch, del segell Proa, advertia: “No s’hauria d’identificar literatura catalana amb catalanisme. Seria un error gravíssim”. La mateixa Isabel Martí no volia afegir llenya al foc i es mostrava dolguda: “Jo no l’he liat, si de cas ha sigut al revés. He fet el que creia. El que m’ha sorprès ha sigut veure que ningú del sector m’ha fet costat. ¿De debò ens sembla tan important que Sant Jordi sigui Patrimoni de la Humanitat? ¿Estem disposats que sigui així costi el que costi?”

El primer d’incidir en la polèmica va ser el president Carles Puigdemont, que en el seu missatge matinal va dir: “Si aconseguim el reconeixement de la Unesco per a aquesta festa no serà gràcies als hereus polítics d’aquells que van perseguir el català durant tants anys”. El conseller de Cultura, Santi Vila, deia que “la política no ha de ser protagonista sinó els llibres” però tot seguit afegia que la presència de Santamaría era “innecessària i indelicada perquè el protagonista hauria de ser la societat civil”: “Justament ara que el conflicte és tan obert i dur i la resposta [de Madrid] és el silenci i el menysteniment, venir a remenar la cua no és compatible”.

stats