Macedònia decreta l’estat d’emergència per la crisi migratòria
L’exèrcit es desplega a les fronteres amb Grècia i Sèrbia per frenar les entrades il·legals
AtenesA la crisi política i econòmica que viu Grècia se n’hi afegeix també una de migratòria que no deixa d’accentuar-se. L’últim capítol el va protagonitzar ahir Macedònia, decretant l’estat d’emergència en les seves regions frontereres tant del sud com del nord. Segons xifres oficials, només en els últims mesos hi han arribat més de 40.000 refugiats i immigrants provinents de països amb conflictes armats com Síria i l’Afganistan. La majoria vénen de Grècia, on arriben en bots procedents de Turquia.
Un cop al país europeu, l’objectiu és travessar la frontera de Macedònia, on esperen un tren que els dugui fins a Sèrbia, una parada més en el camí que ha de passar per Hongria i té per destí els països del centre i el nord d’Europa. Al voltant de 1.500 persones estan en aquesta situació: homes, dones i nens que resisteixen altes temperatures sense allotjament ni serveis bàsics, només per aconseguir un espai en un vagó en què aniran amuntegats. Les escenes són dramàtiques, amb persones intentant-hi entrar, si cal, per les finestres. Les organitzacions no governamentals són, per ara, les úniques que els assisteixen.
El problema ha crescut tant que ha arribat a mans de l’exèrcit macedoni, segons va explicar ahir el portaveu del ministeri de l’Interior del país, Ivo Kotevski. Els arguments són la “seguretat de la població a les regions frontereres” i el “tracte integral i humà” que han de rebre els immigrants i refugiats que transiten pel país. De manera immediata, va detallar Kotevski, el govern establirà gabinets de crisi per traçar un pla d’acció que permeti gestionar el flux d’arribades, que a Grècia és d’un miler de persones cada dia. Cal un “desplegament addicional” a la frontera sud, insistia el president de Macedònia, Gjorge Ivanov. Les fronteres estaven obertes fins ara, però les autoritats macedònies ja no estan disposades a permetre-ho. La seva voluntat, apuntaven diverses fonts, és reduir les entrades il·legals al mínim.
Només ahir 2.500 sirians procedents de diverses illes del mar Egeu arribaven al port del Pireu, a Atenes, a bord del ferri Eleftherios Venizelos. L’embarcació havia servit d’allotjament temporal per descongestionar la situació a les illes, però la preocupació es transferia ahir a l’alcalde de la capital, Iorgos Kaminis. “Hem d’ajudar-los, però cal fer-ho de manera que no perjudiqui la ciutat”, va destacar Kaminis. De fet, en un primer moment, el ferri ni tan sols havia d’amarrar en aquest port, sinó que havia de dirigir-se a Salònica, al nord del país. El canvi d’última hora es devia precisament a la por de provocar reaccions aïrades per part del govern de Macedònia.
Facilitats per sortir d’Atenes
Davant l’onada d’immigrants, Grècia ha començat a fer els ulls grossos, posant facilitats als nouvinguts per sortir del país. Enmig de la plaça d’Omonia, al cor d’Atenes, el cartell d’una empresa privada grega d’autobusos publicita en àrab els trajectes fins a la frontera. No és turisme. En els últims dies aquesta empresa ha traslladat gratuïtament els indocumentats des del port fins a la seva pròpia estació central, per vendre’ls llavors el tiquet que els servirà per dirigir-se a Idomeni, el pas fronterer amb Macedònia.
Eslovàquia rebutja els refugiats musulmans
Eslovàquia no acceptarà refugiats musulmans al seu territori. Després que el país hagi accedit a acollir 200 persones amb dret a asil -en el marc del repartiment de refugiats acordat a nivell europeu-, el portaveu del ministeri de l’Interior eslovac, Ivan Netik, va deixar clar dimecres que aquests immigrants han de ser cristians. Netik va argumentar que Eslovàquia no pot acceptar musulmans perquè no té mesquites, i es va preguntar “com s’integraran al país si no els agrada”. El Consell d’Europa va qualificar ahir aquesta decisió de “flagrant discriminació”.
