L’escriptor i periodista rus Ília Ehrenburg escrivia mesos després d’acabar la guerra: “Es pot suportar qualsevol cosa: la pesta, la fam, la mort. Però no es poden suportar els alemanys. No podem viure mentre aquests llimacs segueixin vivint. Avui no hi ha llibres, no hi ha estrelles al cel, avui només hi ha un pensament: matar alemanys. Mateu-los a tots i enterreu-los”. El líder soviètic Stalin, en un sopar a finals del 1943 a Teheran amb el primer ministre britànic, Winston Churchill, i el president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt, va proposar un brindis per la liquidació d’almenys 100.000 membres de l’alt comandament alemany. Churchill es va ofendre, però Roosevelt es va apuntar, mig de broma, a la proposta i va suggerir una xifra lleugerament inferior.
Quan va acabar el conflicte hi havia molta set de venjança. Es calcula que a Alemanya dos milions de dones van ser violades després de la guerra. Sempre s’ha defensat que la majoria d’aquestes violacions van ser per part dels soviètics, però recentment han sortit noves investigacions que també acusen els aliats. Ho defensa la historiadora alemanya Miriam Gebhardt a When the soldiers came [Quan els soldats van arribar]. “Després que Hitler fos vençut per les forces aliades, 860.000 dones i infants van ser violats pels soldats aliats”. La violència sexual, però, s’havia estès per tot arreu: a la Gran Bretanya i Irlanda del Nord els delictes sexuals van augmentar quasi un 50% entre el 1939 i el 1945. A Hongria i Àustria els casos de violació eren generalitzats. A l’exèrcit dels Estats Units se’l va acusar de violar unes 17.000 dones al nord d’Àfrica i l’oest d’Europa entre el 1942 i el 1945. A Alemanya els casos de divorci es van duplicar. En molts casos assassinaven els homes que intentaven protegir les seves dones de les violacions. Els que optaven per no fer res moltes vegades ja no podien recuperar la relació.
“La venjança de txecs i eslovacs va ser segurament la més despietada”, escriu Keith Lowe. El president txec Edvard Benes va afirmar: “Liquidarem el poble alemany a la nostra República d’una vegada per totes”. Van tractar els alemanys, que representaven un 22,5% de la població, com ells havien tractat els jueus: camps de concentració, distintius a la roba, la prohibició de seure als bancs públics... Milers van morir. Els partisans txecs van massacrar centenars de civils a Aussig. A Saaz van metrallar 3.000 alemanys.
Milers de presoners de guerra alemanys no van sobreviure. Les condicions als camps eren terribles. Els aliats van fer més d’11 milions de presoners i els van tancar entre filferrades. Dormien a terra i només tenien la roba que els havien donat quan els van capturar. En alguns camps hi havia només una llesca de pa per a 25 persones. Tampoc hi havia aigua. Els soviètics tenien 3,1 milions de presos, i en van morir un terç. La mortaldat als camps francesos també va ser terrible. Milers de morts van quedar sense registrar.
