MunicLa Conferència dels Balcans occidentals té lloc anualment des del 2014 i està, de fet, plantejada com un fòrum per a l’acostament dels països balcànics -Albània, Bòsnia, Kosovo, Macedònia, Montenegro i Sèrbia- a la Unió Europea. Però ahir la cimera a Viena va estar dominada en tot moment pel debat de la crisi migratòria a Europa.
Els representants polítics dels estats balcànics s’havien esforçat per arribar a la cita amb alguna solució concreta als problemes de la zona. Montenegro, per exemple, ha firmat un acord fronterer amb Bòsnia i Hercegovina i amb Kosovo; Kosovo i Sèrbia van comunicar avenços cap a la normalització de les seves relacions, i Bòsnia va firmar la llei laboral exigida per la UE.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, va afanyar-se a celebrar la millora de la dinàmica política a la regió, però de seguida va centrar l’interès en la crisi dels refugiats. Al capdavall, els estats dels Balcans occidentals estan doblement afectats: com a països de trànsit per a emigrants de zones de guerra i com a països d’origen de ciutadans que marxen a Occident per necessitat econòmica.
Merkel va deixar clar que els processos de sol·licitud d’asil s’han d’accelerar, però alhora va avisar que la majoria de sol·licitants balcànics no tenen cap opció de rebre una resposta positiva. La cancellera i altres líders europeus van tornar a insistir en la implementació de “quotes justes” d’assumpció de refugiats.
Empenta financera als Balcans
Els participants en la Conferència van acordar finançar projectes d’infraestructures als Balcans, per als quals la UE mobilitzarà 600 milions d’euros. Brussel·les i Alemanya ja tenen preparats, a més, 2,5 milions d’euros per a Sèrbia i Macedònia com a suport immediat en l’acollida de refugiats.
