Merkel troba una forta oposició a Alemanya

MunicSi algú li interessa accelerar el procés de negociació del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (TTIP) és a Alemanya, que, com a gran potència industrial europea, es podria aprofitar com ningú d’un acord que farà que la Unió Europea i els Estats Units col·laborin més estretament en negocis globals, plantin cara de retruc al poder de la Xina i prometin creixement i feina a 800 milions de persones.

No és d’estranyar que la cancellera Angela Merkel aprofités el marc de la cimera del G-20 a Brisbane per cantar les bonances del TTIP i advertir del risc que el seu país i el Vell Continent perdin pes mundial. “Hem de fer tot el possible per no quedar-nos despenjats del món com a europeus”, va precisar. Per això cal negociar l’acord transatlàntic amb transparència per convèncer una cada cop més escèptica població. “Hem d’actuar de manera decidida i reforçar un cop més que volem aquest TTIP”, va apuntar Merkel al mateix temps que assegurava que ella mateixa defensarà mantenir els alts estàndards europeus sobre consum i medi ambient en el tractat.

Però, després de set rondes de negociació, els dubtes sobre el TTIP creixen. El secretisme dels negociadors, l’espionatge de la NSA i la polèmica sobre els drets especials que tenen les grans empreses d’acudir a tribunals arbitrals privats per advocar per les seves inversions han aixecat una onada de protestes, especialment a Alemanya. I, esclar, “com a economia més important d’Europa i un dels països líders en exportacions mundials, Alemanya pot posar seriosament en perill el tractat si adopta una posició negativa”, avisa des de Brussel·les Peter Sparding, de la Fundació Nord-americana German Marshall.

El risc d’anar a la baixa

El TTIP és altament controvertit a Alemanya. Activistes ecologistes temen que la UE rebaixi en les negociacions els estàndards en camps com els aliments genèticament manipulats i la carn hormonada procedent dels EUA. També aixeca desconfiança a Alemanya que les empreses puguin reclamar als estats milionàries indemnitzacions quan vegin amenaçats els seus beneficis per un enduriment, per exemple, de les lleis de medi ambient. Des dels EUA s’ha deixat ben clar que no volen renunciar a aquestes reglamentacions de defensa dels inversors.

Però aquests procediments poden ser molt cars i acabar pagant-los el contribuent. Com a mostra, Berlín ha hagut d’encaixar la demanda que ha interposat l’empresa energètica sueca Vattenfall per l’abandonament nuclear. Aquesta companyia reclama 5.000 milions d’euros, quan fins fa no gaire temps n’exigia 3.700 milions. El ministeri d’Economia assumeix que aquest cas és un paradigma dels problemes dels tribunals arbitrals privats.

També preocupa molt el xoc cultural. Als EUA prima la llibertat, i la producció d’aliments, de cosmètica o de la indústria química arriba fàcilment al mercat i després es dóna al consumidor la possibilitat d’elevar querelles conjuntes si pateixen perjudicis. A Alemanya és més important la seguretat i per això es proven molt els productes abans d’autoritzar-ne la comercialització, si bé després els consumidors no tenen els mateixos drets de demanda que als Estats Units.