Milers d’immigrants atrapats a Calais

BarcelonaNo són les aigües del Mediterrani ni les costes d’Itàlia o Grècia, però el drama és el mateix. En lloc de barques fantasmagòriques que naveguen sobrecarregades, camions i trens a través d’una de les infraestructures més modernes d’Europa i que sovint també es converteixen en una trampa mortal.

Uns 3.000 immigrants en situació irregular esperen a la vora del port francès de Calais, al nord del país, per creuar a l’altra banda del canal de la Mànega i tractar de començar una nova vida al Regne Unit. Però, com passa als ports del sud del continent, en aquest punt els somnis s’acaben abruptament, i de vegades tràgicament. Com va passar la matinada de dimecres, quan les autoritats franceses van localitzar el cadàver d’un jove procedent del Sudan. Tenia entre 25 i 30 anys i va morir aixafat per un camió quan intentava pujar-hi per passar la frontera inadvertit. Com aquest desafortunat jove, cada dia ho intenten centenars de persones que han aconseguit arribar fins a Calais després de passar per moltes penúries i d’haver pagat quantitats astronòmiques a les màfies de persones. Des del mes de juny hi ha hagut vuit morts més.

Dilluns a la nit unes 2.000 persones van intentar fer el salt a l’altra banda del canal. Segons la companyia que gestiona el túnel de la Mànega, Eurotunnel, des que va començar el 2015 ha interceptat 37.000 immigrants que intentaven entrar al Regne Unit. La majoria fugen de la guerra de Síria o del Sudan, de la violenta repressió d’Eritrea i l’Afganistan o de la fam i la pobresa. Les històries personals es repeteixen, aquí i al sud. La resposta institucional, també. Milers de persones esperen al voltant de Calais el torn per passar a l’altra banda, al port britànic de Dover. Sense accés a aigua potable ni menjar, sense les necessitats higièniques bàsiques i gairebé només amb l’ajut de voluntaris locals i d’organitzacions humanitàries, com Metges del Món, que ha alertat que la situació s’agreuja cada dia.

Acusacions

La crisi humanitària a Calais ha obert una batalla diplomàtica entre França i el Regne Unit, amoïnats per com blindar el túnel perquè els immigrants no hi puguin accedir. I enmig del drama, Eurotunnel ha aprofitat per reivindicar-se com el gran perjudicat, ja que, afirma, la pressió migratòria provoca endarreriments a la línia fèrria que connecta el continent amb l’illa o l’obliga a tallar la circulació al túnel. Fa una setmana, Eurotunnel va fer comptes: 13 milions d’euros gastats per reforçar les mesures de seguretat per evitar l’accés clandestí a la infraestructura. La companyia va reclamar una indemnització de 9,7 milions d’euros a la comissió intergovernamental franco-britànica que supervisa la connexió pel túnel. En declaracions a l’emissora France Info, el seu president, Jacques Gounon, va demanar més implicació dels dos governs per fer front, va dir, a “una invasió sistemàtica, massiva, i possiblement organitzada”.

Lliures i gendarmes

Des de Singapur, on és de visita oficial, el primer ministre britànic, David Cameron, va titllar la situació a Calais de “molt preocupant”, i va voler disculpar-se per les “molèsties” ocasionades als estiuejants britànics que fan servir la via. Londres ja havia anunciat dies abans que invertirà 10 milions d’euros per blindar la infraestructura i ahir la titular d’Interior, Theresa May, va confirmar en una trobada amb al seu homòleg francès, Bernard Cazeneuve, que el Regne Unit preveu construir una tanca d’1,9 quilòmetres a la terminal de l’Eurotúnel. Des de França, on s’instal·len els migrants en camps de refugiats improvisats, la resposta anunciada no parla, de moment, de més inversions econòmiques. Cazeneuve va explicar ahir que el seu govern desplegarà 120 policies suplementaris a la zona del port de Calais. El ministre va assegurar que el nombre d’efectius destinats per a aquesta crisi s’ha multiplicat per cinc des de l’any 2012.