El PP vol frenar al TC la Hisenda catalana

MadridTrontolla la llei catalana per reordenar els cossos de l’Agència Tributària de Catalunya i facilitar-hi l’accés de funcionaris d’altres administracions experts en la matèria. El consell de ministres va decidir ahir interposar un recurs davant del Tribunal Constitucional (TC), que en cas de ser admès a tràmit podria bloquejar l’ampliació de personal de la incipient Hisenda catalana. No va ser l’única mala notícia per al Govern. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va veure ahir com se li esvaïen les esperances que li poguessin quedar de rebre els 760 milions de la disposició addicional tercera de l’Estatut pactat amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. L’Audiència Nacional va sentenciar que aquest deute “no existeix” i va posar així punt final a l’eterna batalla del Govern, que fa anys que inclou aquesta suma als seus pressupostos, tot i que mai l’acaba cobrant.

Aquesta disposició de l’Estatut reconeixia que Catalunya té un dèficit d’infraestructures respecte a la resta de l’Estat i obligava el govern espanyol a invertir a Catalunya la part proporcional al PIB del territori entre els anys 2007 i 2013. En la pràctica, però, només es va cobrar la quantitat corresponent el primer any, el 2007, i els 760 milions en lluita eren els del 2008. L’argument de l’Audiència Nacional és que, tot i que el govern de Zapatero i la Generalitat van acordar reconèixer aquest deute, mai es va acordar pagar-lo en la comissió mixta d’infraestructures, que és l’únic organisme capaç de forçar l’Estat a aquest tipus d’inversions. El tribunal considera que són “respectables” els arguments de Mas-Colell, però els desestima perquè no hi veu incompliment del govern espanyol.

Per al 2015, Mas-Colell havia tornat a incloure aquesta quantitat en els pressupostos de la Generalitat. “És evident que aquest any no complirem el pressupost”, va dir ahir el conseller al canal 3/24. La Generalitat té coll avall que no complirà l’objectiu de dèficit perquè aquesta suma suposa gairebé un 0,4% del PIB. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal ja havia advertit que aquestes quantitats eren de “dubtós cobrament” i va preveure que Catalunya tancaria l’any amb un dèficit d’entre l’1,8% i el 2,2%, lluny del 0,7% imposat per l’Estat.

Sense previsions de millorar

I mentre això passava, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es mostrava refractari a millorar el finançament autonòmic i esvaïa així encara més les esperances de Mas-Colell de quadrar els comptes. En el seu discurs de balanç de la legislatura, Rajoy va mostrar la seva cara més immobilista pel que fa al model de finançament de les comunitats autònomes i va assegurar que “si l’economia continua millorant les comunitats ja rebran més diners”. S’aferrava així a l’actual model, aprovat pel govern Zapatero amb el vot en contra del PP, tot i que teòricament se n’hauria d’haver negociat un de nou l’any passat, segons els terminis legals. Rajoy va reiterar que les autonomies rebran l’any que ve 10.000 milions més per la millora prevista de la recaptació (tot i que gran part d’aquest import són diners de l’any passat que l’Estat va donar de menys a les comunitats per un mal càlcul dels impostos obtinguts), i va supeditar futures millores d’ingressos a la bona marxa de l’economia, i no a canvis de la llei.

No va aclarir si el nou projecte de pressupost incrementarà les inversions a Catalunya. Va repassar les grans obres d’infraestructures de l’última dècada i va assegurar que pensa “seguir invertint” a Catalunya. L’any passat l’Estat va tornar a reduir la inversió a Catalunya i va destinar-hi només un 9,5% del total d’inversions a l’Estat, la meitat del pes del Principat en l’economia.