Obama busca polir el seu llegat amb acords comercials

WashingtonEnvoltat d’empresaris, el president dels Estats Units, Barack Obama, va assegurar fa quinze dies a Washington que els tractats comercials amb la Unió Europea i la regió Àsia-Pacífic (TTIP i TPP, en les seves sigles en anglès) són una de les prioritats econòmiques dels seus dos últims anys de presidència. De fet, espera polir el seu llegat amb aquests dos acords i, per això, pressionarà tant els europeus i asiàtics com els republicans per aconseguir-los.

Des de la severa derrota del seu partit a les últimes legislatives del novembre, l’inquilí de la Casa Blanca necessita el suport del Partit Republicà, que a partir del gener ja controlarà les dues cambres del Congrés. Obama veu en els acords comercials amb Europa i l’Àsia-Pacífic una de les poques possibilitats d’obtenir algun èxit al final del seu últim mandat.

En la qüestió comercial, el president nord-americà pot trobar molt més suport en l’acèrrima oposició republicana que en el seu propi partit. Alguns legisladors demòcrates i diversos sindicats es mostren recelosos dels nous tractats, ja que consideren que poden suposar una pèrdua de llocs de treball o la reducció de salaris. I posen com a exemple el NAFTA, l’acord comercial vigent entre Mèxic, el Canadà i els EUA.

El 2016, la data límit?

El líder demòcrata al Senat, Harry Reid, va decidir a principis d’any denegar al president Obama un mecanisme per aprovar els acords comercials al Congrés per la via ràpida, és a dir, que els legisladors nord-americans només poguessin votar a favor o en contra dels tractats, ja que no s’hi permetrien esmenes. El futur nou líder republicà de la cambra alta, Mitch McConnell, ja ha suggerit que podria donar suport a la via ràpida, que té com a objectiu limitar la renegociació dels acords comercials després que s’aprovin.

L’equip negociador nord-americà vol concloure el pacte com a molt tard a finals del 2015, i ratificar-lo al Congrés durant l’últim any d’Obama a la Casa Blanca. Els europeus, en canvi, no tenen pressa i no es posen cap data límit. “Aconseguir un acord serà més complicat un cop les eleccions presidencials del 2016 s’escalfin”, explica Miriam Sapiro, l’experta en temes econòmics del laboratori d’idees Brookings. Un dels reptes més importants, segons Sapiro, serà “incrementar la transparència” de les negociacions i “generar suport” al tractat entre els EUA i la UE en l’opinió pública a banda i banda de l’Atlàntic.

Aquesta setmana la nova comissària europea de Comerç, Cecilia Malmström, ha visitat Washington per impulsar les converses entre les dues regions econòmiques més grans del món. Malmström va prometre un “nou començament” de les negociacions que ha de servir per fer el procés més inclusiu.

L’oposició que ha generat aquest tractat a Europa en els últims mesos és molt més reduïda als EUA. La majoria dels nord-americans donen suport a l’eliminació de barreres comercials amb Europa, malgrat que molts no coneixen l’actual negociació comercial del seu país amb la UE. Una enquesta de l’institut Pew Research, a principis d’any, mostrava que un 53% dels nord-americans tenen una visió positiva del TTIP.

A més, si els països implicats arriben a un acord, el president Obama no tindrà problemes per trobar una majoria per ratificar-lo al Congrés gràcies al suport d’una gran part dels republicans i demòcrates moderats. Però els tractats comercials tenen l’oposició dels congressistes de l’ala més progressista del Partit Demòcrata i de l’ala més conservadora del Partit Republicà, afí al Tea Party.

Per la seva banda, sindicats i organitzacions de consumidors i mediambientals alerten de les conseqüències dels acords comercials. Adverteixen que poden impugnar lleis que protegeixen el medi ambient i la seguretat alimentària, promocionen les energies renovables o controlen les grans companyies.

Defensa dels ciutadans

La Federació Americana de Treball i les Organitzacions del Congrés Industrial (ALF-CIO), el sindicat més gran dels Estats Units, pressionen el govern des de l’inici de les negociacions comercials per garantir que el futur tractat amb Europa no suposi una retallada dels drets dels treballadors. Des d’aquest sindicat es reconeix que les regulacions i les proteccions laborals dels països europeus són superiors a les dels EUA, i exigeixen que qualsevol acord comercial no sigui utilitzat “com una eina per desregular o reduir aquests estàndards més alts”. “Si aquest és l’objectiu, totes les famílies ho pagaran”, afirmen.

D’altra banda, alguns lobis de petites empreses alerten que l’acord pot eliminar les clàusulesBuy America, que estableixen que el sector públic ha de comprar béns i serveis nord-americans. En el camp de l’agricultura i la ramaderia, hi ha partidaris o contraris al tractat segons el sector. Alguns el veuen com la porta d’entrada a Europa dels seus productes, part dels quals són transgènics o de carn hormonada, que, de moment, està prohibida a la UE. En canvi, productors de llet i de formatges tenen grans reserves per la competència europea, que pot impactar en les seves vendes.

Des de l’inici de les negociacions, a Washington han sorgit diversos estudis de lobis econòmics i think tanks que parlen dels grans beneficis econòmics que comportarà el tractat: des de llocs de treball fins a un creixement de les economies. Tot i així, diferències com la voluntat dels Estats Units que les empreses puguin denunciar la legislació d’un país en un tribunal d’arbitratge internacional compliquen un acord a curt termini.

Alguns negociadors europeus creuen que Obama està més interessat a aconseguir un tractat amb els països asiàtics que amb la UE. Des de la Casa Blanca es respon que tots dos són una prioritat i intentaran obtenir-los en els dos anys vinents.