El PP, moderat a Espanya i amb Wert agitant Catalunya

MadridJavier Zarzalejos, secretari general de la fundació FAES, assegura que l’objectiu de Ciutadans és “acabar amb aquest Partit Popular que a partir del 1990 reuneix tot el que està a la dreta de l’esquerra”. En la campanya per a les eleccions del dia 24 està en joc si els populars perden aquest monopoli. “Hi ha una lògica de poder que situa aquest partit [C’s] en rumb de col·lisió amb el PP, ara i després de les eleccions”, alerta Zarzalejos. Per això, la formació de Mariano Rajoy desplega una estratègia doble, diferent a l’Estat i a Catalunya, per evitar escletxes en el seu espai ideològic: moderació allà on vol mantenir el poder i agitació, via ministre José Ignacio Wert, allà on Albert Rivera es muscula com a referent unionista.

Per al conjunt d’Espanya, la recepta és, en essència, repetir una vella pregunta: “¿A qui compraria vostè, elector centrista, un cotxe de segona mà?” El lema dels conservadors -“Treballar. Fer. Créixer”- prova de decantar la balança a favor seu amb recursos com l’experiència en la gestió, la previsibilitat i les xifres macroeconòmiques.

Dilluns, en un esmorzar informatiu a Madrid, Rivera va cometre una relliscada en termes electorals perquè va donar munició als populars precisament en aquest terreny, quan va assegurar que el canvi només el poden liderar els que han nascut en democràcia. L’equip de campanya del carrer Génova s’ha afanyat a retorçar el comentari per provar de demostrar als seus votants -sobretot als de més edat- que el jove líder no té projecte per a les persones grans i, sobretot, que avança a cop d’ocurrència.

La por dels conservadors és que s’instal·li la percepció que votar el partit taronja és el mateix que votar-los a ells perquè, al capdavall, acabaran pactant on no tinguin majoria i les esquerres no en sumin una d’alternativa. Per demostrar que C’s no és la nova dreta liberal sense el pes de la corrupció, els de Rajoy no deixen escapar cap de les contradiccions de Rivera -com la proposta vacil·lant de frenar noves línies d’AVE- i accentuen la cara més amable del PP. Ahir el president espanyol va passejar amb bicicleta amb les candidates madrilenyes Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes per Madrid Río, un parc que cobreix part de la M-30 i que ha contribuït decisivament a convertir la capital espanyola en la ciutat més endeutada d’Espanya. En l’acte, però, no es va parlar d’aquesta llosa financera, que condiciona la resta de polítiques. Només d’esport i salut.

Tirar la pedra i amagar la mà

Gairebé a la mateixa hora, al Congrés, el ministre d’Educació i Cultura comparava la situació del castellà avui a les escoles de Catalunya amb la del català durant la dictadura franquista. No ho va fer, però, a micròfon obert durant la sessió de control a l’executiu espanyol, sinó posteriorment als passadissos, en una conversa amb periodistes catalans que volien saber com acabava una frase que, per raons de temps, havia deixat inacabada en la resposta al diputat de CiU Martí Barberà sobre la impugnació de les matriculacions. Wert es va negar a repetir-ho davant les càmeres -l’ARA va tenir accés a la gravació- però sabia que aquelles paraules tindrien un impacte directe a la campanya.

Després, des de la tribuna d’oradors, va negar que hagués tingut mai la intenció de fer el paral·lelisme històric. Va argumentar, com se sol dir en aquests casos, que se l’havia “malinterpretat” o que s’havia “confós”. El diputat d’ERC Joan Tardà el va titllar d’“ignorant” i “fanàtic”. Davant la negativa del republicà a aturar els retrets i a centrar-se en el tema que s’estava debatent a la cambra, la vicepresidenta Celia Villalobos el va obligar a deixar el faristol i a tornar al seu escó.

Dues escenes -l’una al costat del Manzanares, l’altra a la Carrera de San Jerónimo- que persegueixen el mateix: blindar el gran bloc de centredreta, que va aixecar José María Aznar, del previsible esvoranc que hi farà Ciutadans el diumenge 24. No és estrany, doncs, que l’expresident espanyol s’hagi implicat en la campanya -avui participa en un acte a Logronyo- intentant frenar la fugida de vots entre els desencantats amb les polítiques del seu successor. A diferència d’altres moments, en què els missatges del president d’honor del PP eren un dard imprevisible contra Rajoy, el partit creu que ara la seva presència ajuda a retenir el votant “clàssic” i complementa, amb un discurs ideològic, la decisió del cap de l’executiu de fiar-ho tot a l’economia.

C’s exigeix primàries

Per a l’aznarisme, els possibles pactes amb C’s tenen una altra conseqüència: girar full a molts dels aspectes de la seva herència. Ahir Rivera va deixar clar que fer primàries per elegir candidats ha de ser condició sine qua non per a qualsevol entesa. Una exigència de regeneració democràtica que xoca amb el model presidencialista que Aznar va imposar i que perdura.

5 hores de picabaralla sobre al català al Congrés

Sessió de control al Congrés. El diputat de CiU Martí Barberà pregunta al ministre d’Educació quines són les “raons reals” de la impugnació al procés de matriculació a Catalunya. La resposta de Wert queda tallada i un grup de periodistes li pregunten als passadissos del Congrés què volia afegir. “La situació del castellà com a llengua estrangera” a les escoles és “comparable a la situació del català en altres èpoques que els agrada tant recordar”, respon en referència al franquisme sense voler que se’l gravi davant de càmera. La pilota es fa grossa i tant CiU com PSC, ERC i ICV demanen una rectificació. El diputat Joan Tardà és forçat a abandonar l’hemicicle per titllar Wert de “mala persona”, “ignorant” i “fanàtic”. El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, piula: “Durant el franquisme anaves a la presó per defensar el català, ara per atacar-lo et fan ministre”. Wert es rectifica i diu que s’ha pogut “confondre en pronunciar” les seves paraules: “Considero abominable el tractament que va tenir el català durant el règim”, conclou.