BarcelonaCARMEN MAGALLANES
“Com a mestra, aprenia de tot el que escrivia”
Tot i no conèixer personalment Carles Capdevila, ahir va ser un “dia gris” per a Carmen Magallanes. És tutora de l’aula d’acollida de l’Escola Miquel Bleach (Sants) -un centre amb un 95% d’alumnat d’origen estranger- i assegura que allà sempre el tenen present. “Ell sempre destacava les coses bones de la vida: ens feia mirar endavant i valorar el que realment és important”, assegura. Apassionada del món de l’educació, Magallanes no es perdia ni un article seu. “Com a mestra aprenia de tot el que escrivia”, expressa la Carmen, que agraeix que Capdevila sempre parlés “d’experiències de la vida real i no de simples teories”. D’origen madrileny, Magallanes fa set anys que viu a Barcelona. Quan va descobrir els articles de Capdevila, va començar a parlar d’ell a tots els seus familiars i coneguts. “Crec que s’haurien de traduir perquè tots aquests missatges tan necessaris per a la societat arribessin al màxim de llocs possible”, opina. Per a la Carmen, amb la mort del Carles el món de l’educació “ha perdut una peça clau”. “Sempre el tindrem en el nostre record”, diu.
MARC ALCARAZ
“Va ser el primer a posar-nos en el focus mediàtic”
“La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d’uns quants milers. S’ha procurat fer burla d’ells com a xirucaires idiotitzats, se’ls ha fet saber que s’han acabat les utopies i que la gràcia d’avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no”, escrivia Carles Capdevila en una de les seves columnes. Es referia als monitors d’esplai o caps d’agrupament. “Uns éssers estranys d’entre 18 i 25 anys”, deia. Marc Alcaraz és un d’aquests “éssers estranys” dels quals parlava Capdevila.
Alcaraz és monitor i director de l’espai Espurnes d’Esplugues de Llobregat. Aquella columna, titulada Entusiasme sospitós, l’utilitzen ara en la formació dels monitors d’esplai. “La fem servir quan parlem de la funció i del perfil del monitor per fer entendre aquest món als que no l’han viscut”, explica aquest jove. “El Carles va ser el primer a posar-nos en el focus mediàtic i donar-nos reconeixement”, destaca Alcaraz. Aquesta columna és un “article de referència” per al món del lleure i de l’oci. “Parla molt bé de nosaltres i ho fa des de la ironia i el carinyo. Explica la nostra realitat i es nota que ens coneixia i que tenia estima pel món del lleure i de l’esplai, i aquest és també el seu gran valor”, diu Alcaraz.
Aquest jove director i monitor d’esplai també agraeix a Capdevila que hagi contribuït a canviar la imatge estereotipada que la societat té del món de l’esplai i el lleure. “Les entitats no ens n’havíem sortit a l’hora de donar a conèixer la nostra tasca”, afegeix.
Marc Alcaraz també valora que Capdevila reivindiqués l’educació en el lleure com un agent educatiu més. “Ens sentim dins d’un grup que ens pertany, que és l’educació”, argumenta. Com escrivia Capdevila amb la seva característica ironia, “són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d’aturar abans que se’ls acudeixi canviar el món de veritat”.
JAUME GÜELL
“Va ser el líder de la infermeria”
L’infermer Jaume Güell està avesat a tractar amb pacients de càncer. És el coordinador assistencial de l’hospital de dia d’oncologia de l’Hospital Clínic. Però la feina dels infermers és sovint poc visible tot i el seu enorme valor. El Carles Capdevila va contribuir a canviar-ho. “Va donar una visió de la infermeria totalment diferent de la que té la resta de la societat. La infermera té una visió d’atenció al pacient més global, mira més enllà de la patologia. Veu la persona i no la malaltia. I ell això ho veia i ho tenia molt clar. I per això va fer una croada a favor de les infermeres”, destaca Güell. “Va ser el líder de la infermeria”, afegeix. Tant és així, que el col·lectiu el va reconèixer el mes passat amb el premi Infermeria i Societat.
Güell li agraeix que posés el focus d’atenció en la seva professió. “No era només un elogi, sinó un agraïment a la tasca de la infermeria, a les persones que l’han estat cuidant”, sosté. “No havíem tingut ningú que ens defensés amb aquesta elegància. Cada paraula que deia està fonamentada en aspectes reals i viscuts per ell”, conclou Jaume Güell.
DAVID ALTIMIR
“Sempre que podia agraïa la tasca dels mestres”
Apassionat de la seva feina, David Altimir (50 anys) agraeix a Carles Capdevila la seva contribució a prestigiar el col·lectiu dels docents. “Sempre que podia ens agraïa la nostra tasca”, apunta Altimir, que és mestre d’educació infantil de l’escola Les Pinadiques (Taradell) i que reivindica com els ha fet pujar l’autoestima com a col·lectiu.
Al marge de mestre, Altimir també és pare. Assegura que no oblidarà mai la xerrada que el Carles va fer a l’institut del seu fill. “La directora va dir-li que llegir els seus articles tenia el mateix efecte que prendre’s un ibuprofèn”, recorda, entre somriures. Un altre mèrit dels seus articles, segons Altimir, és haver mediatitzat els temes educatius. “Tant pares com mestres s’interessaven pels seus articles”, reivindica. En aquest sentit, considera que “lluny de tractar superficialitats, Capdevila parlava de l’educació de manera profunda”. El que més recordarà del Carles, però, és el to respectuós amb què parlava dels infants, dels mestres i de les famílies. “Dins la comunitat educativa té un gran reconeixement”, afirma.
MONTSERRAT ANTONÍN
“Hem de fer nostres les seves aportacions”
Els articles que Carles Capdevila va dedicar a la professió d’infermeria van tornar a circular ahir per les xarxes. Ho sap Montserrat Antonín, directora de l’Escola d’Infermeria Gimbernat, a qui ahir li van tornar a arribar alguns d’aquests escrits, com Cada nit és el Dia Mundial de la Infermeria, un article en què Capdevila es declarava “fan incondicional” d’aquests professionals. “La infermeria ha sentit molt aquesta pèrdua. Ha sigut un referent molt important per a nosaltres”, reflexiona Antonín. “En poc temps, ha fet més per visibilitzar el rol de la infermeria que el que hem fet els mateixos professionals”, afegeix. I valora que hagi donat una visió gens “edulcorada”. Antonín recorda el discurs de Capdevila durant el lliurament de premis de la Fundació Infermeria i Societat. “Va visibilitzar la professió però també ens va fer crítica constructiva”, destaca la directora de l’Escola d’Infermeria Gimbernat. “Sempre estarem en deute amb ell i hem de fer nostres les seves aportacions, la seva visió de la infermeria i les seves crítiques constructives”, argumenta Montserrat Antonín.
EDUARD CIRERA
“Les paraules del Carles m’ajudaven a tirar endavant”
Quan els professors de l’Institut de Cornellà de Llobregat van despertar-se ahir, el primer que van fer va ser donar-se el condol per la mort de Carles Capdevila en el grup de WhatsApp. “Tothom se’l sentia molt seu”, explica el director de l’Institut de Cornellà, Eduard Cirera, que es pregunta “com pot ser que t’entristeixi tant la mort d’algú que no coneixes personalment”.
Per a Cirera, els articles del Carles han “revaloritzat” la feina dels docents. “En moments d’alts i baixos, les seves paraules m’ajudaven a tirar endavant”, expressa. El que més li agradava de Capdevila era el seu to periodístic, rigorós i humorístic. “Quan anava a les seves xerrades sortia ple de força: sortia renovat”, assegura el director, que afegeix que, a través de l’humor, Capdevila “feia anàlisis molt profundes”. Cirera creu que el Carles va saber traslladar la importància de l’educació a l’opinió pública. “Va fer-nos visibles amb la seva capacitat de comunicació”, apunta el director, que afegeix que gràcies a això el missatge va arribar a una gran quantitat de població.
NÚRIA ROSELL
“Sentim un agraïment profund cap al Carles”
Un familiar o un amic pot acompanyar, però l’acompanyament professional és una altra cosa. “És empatitzar i és acompanyar des de la comprensió que un està vivint una situació de malaltia. I això el Carles ho va viure i ho va poder fer entendre”, destaca Núria Rosell, infermera d’atenció primària del CAP La Sagrera i component del grup tècnic de salut mental de l’ICS. “Que un home de la seva sensibilitat volgués estar tant de temps amb nosaltres diu molt d’ell”.
Rosell destaca que d’autoestima les infermeres ja en tenen, però Capdevila, diu, els ha ajudat a situar-se al lloc que els pertoca “perquè la resta de la població pogués entendre quina és la nostra professió”. Tenir més visibilitat era una reivindicació històrica de la professió d’infermeria. “Ell la va fer realitat”. Valora la tasca de divulgació que Capdevila va fer a través dels seus articles. “Ell ho va viure en primera persona i això li va permetre explicar-ho a la població. El que ha fet per nosaltres ha sigut essencial. Sentim un agraïment profund cap a ell com a col·lectiu”, conclou.
