Publicitat
Publicitat

PROCÉS SOBIRANISTA

Quatre maneres de viure la Diada

No tots els independentistes han viscut igual els cinc últims 11-S de mobilització al carrer: n'hi ha que no han fallat a cap manifestació, alguns que no hi volen anar i d'altres que s'estrenen avui

"No m’he perdut cap 11-S:  a casa ja és una tradició"

Per sisè any consecutiu, Urgell Navinés traurà la mateixa estelada i es manifestarà la tarda de la Diada per reclamar la independència de Catalunya. “No me n’he perdut cap: a casa ara ja és una tradició”, apunta aquesta noia de 26 anys, de la Seu d’Urgell però veïna de Barcelona. La seva família, de tradició sobiranista, aprofita els 11-S reivindicatius per passar el dia en família.

La primera vegada que hi va participar va ser en la concentració del 2012, al passeig de Gràcia. “Recordo que vam arribar allà, crec que érem a la plaça Urquinaona, i vam poder avançar només cinc metres”, explica. Aquella manifestació, que la Urgell va compartir amb amics, va ser la més emocionant, perquè va ser la menys planificada i la més multitudinària. A les altres també s’ho ha passat bé amb la família. “L’any de la cadena humana vam anar amb els pares, tiets i cosins a Montgat, perquè vam veure que era on faltava més gent”, recorda.

La Urgell admet que els dies abans pot fer mandra anar-hi, perquè són moltes hores, hi ha molta gent i fa calor, però a ella li compensa. “Hi ha molt bon rotllo, molt bon ambient”, explica. Però tot i gaudir d’aquests dies, la Urgell espera que la d’avui sigui l’última manifestació “per demanar la independència” i que d’aquí 365 dies sigui ja una jornada “de celebració”. Però la realitat és tossuda, i després de sis anys de mobilització és escèptica. “No em vull fer grans il·lusions i intento ser realista. He de veure-ho per creure-ho”, rebla.

"Hem celebrat els últims Onze de Setembre a la nostra manera"

De ganes d’anar a les manifestacions independentistes de la Diada, Ariadna Romans n’ha tingut sempre, però sempre ha tingut algun compromís que li ha impedit ser a les mobilitzacions massives dels últims anys. “Hi ha alguna cosa del destí que impedeix que hi sigui”, ironitza l’Ariadna, que té 20 anys i viu a la vall de Sant Daniel, a Girona.

En la primera gran mobilització, l’any 2012, estava de vacances amb la família. Com l’any passat, que feia mesos que tenia reservat un viatge a Noruega per a aquelles dates. “No érem a la manifestació, però aquell dia vam agafar una estelada i vam pujar una muntanya”, recorda. Per la Diada del 2013, l’Ariadna tenia previst anar a la Via Catalana, però una febrada va obligar-la a fer llit aquell dia.

Per a ella la millor Diada dels últims anys va ser fa dos anys, quan van anar d’excursió al Canigó amb la família. Allà s’hi van trobar molts altres catalans que també havien decidit fer el mateix. Fins i tot, explica, van simbolitzar les quatre barres de la senyera amb quatre entrepans. “Hem celebrat els últims Onze de Setembre a la nostra manera”, explica, sovint fent un petit dinar en família.

I avui? L’Ariadna té intenció d’anar-hi i ja fa dies que ha mirat els horaris dels trens per poder viatjar a Barcelona. I exclama, entre rialles: “És que Catalunya serà independent i jo no hauré anat a cap Diada!”

"Vull pensar que serà l’última manifestació i vull viure’n una"

Tresa Bifet pujarà avui per primera vegada al bus de l’ANC de Torrefarrera per anar a una manifestació de la Diada. No ha anat a cap de les mobilitzacions anteriors. “No em resultava estimulant”, admet. Però després de sis anys de “declaracions penoses” d’alguns polítics espanyols, ha dit prou. L’ha indignat que a Espanya “s’utilitzi Catalunya per tapar tota la resta de problemes”. “El dia que això s’acabi, de què parlaran?”, es pregunta. La manera de demostrar el seu enuig és sortint avui al carrer.

Els fills de la Tresa sí que han participat en les manifestacions. Ella ho vivia des de casa o des de la feina, amb certa distància. “La meva filla m’enviava fotos i vídeos i ho veia emocionant”, explica. Avui anirà cap a Barcelona amb ella per viure la mobilització en primera persona per primer cop. La Tresa diu que cada vegada té més ganes que arribi el moment. “Crec que serà molt bonic”, assegura.

Ara, tot i que diu que la política “ni li va ni li ve”, intenta estar al dia de l’actualitat parlamentària, sobretot ara que s’ha posat data a la votació del referèndum. “Si fa sis anys m’haguessin dit que faríem el referèndum, m’hauria plantejat què votar, però ara ho tinc claríssim”, afirma convençuda, i lamenta l’actitud del govern espanyol de “no deixar votar els catalans”.

I més enllà dels motius ideològics, la manifestació d’avui també serà un experiment personal per a la Tresa: “Vull pensar que serà l’última manifestació i vull veure’n i viure’n una”.

"Tinc clar què votaré, però les mobilitzacions no m’entusiasmen"

Si per a molts catalans la Diada és un dia assenyalat en vermell al calendari, per a la Teresa el d’avui serà un dia ben normal. Milers de persones independentistes com ella sortiran al carrer a Barcelona, però per a aquesta mestra de Ferran (Segarra) avui serà un dilluns amb regust de diumenge. L’aprofitarà per acabar de carregar piles abans de retrobar-se amb els alumnes de l’escola on treballa.

Ella no ha anat mai a cap de les manifestacions independentistes de la Diada i aquest any tampoc hi serà. “Les manifestacions em fan mandra, no m’acaben d’entusiasmar”, argumenta.

La Teresa explica que viu lluny de Barcelona, en un petit poble de la Segarra, i que ho té difícil per arribar a la manifestació. Tampoc va anar a la manifestació descentralitzada de l’any passat, que es va fer a Lleida, Barcelona, Salt, Berga i Tarragona. “Només de pensar en les hores que m’hauria de passar dreta em fa mal l’esquena”, exclama. Per això aplaudeix convençuda la gent gran que té el valor d’anar-hi i els que fan moltes hores d’autobús per manifestar-se.

Seguir la Diada des de casa

De fet, que no s’hagi manifestat cap 11-S no vol dir que no segueixi les manifestacions per la televisió i s’emocioni veient les mobilitzacions arreu del país.

“Segueixo els debats i miro els especials i penso que és bonic i que està molt bé”, diu. I afegeix, per explicar-se: “Tinc molt clar què votaré, només és que les manifestacions no em criden gaire, no m’entusiasmen”.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT