Rajoy amenaça de recórrer tots els passos cap a l’estat propi
MadridDesprés d’unes setmanes absent, el debat polític català ha tornat -i de manera apassionada- a l’agenda espanyola. A Madrid ningú havia tancat les portes a un avançament electoral a Catalunya i l’argumentari estava en standby. Ahir el van desplegar, carregant durament contra els partits independentistes. La llarga precampanya catalana ha començat i les forces polítiques estatals l’hauran d’incorporar al relat que tenien previst per als comicis autonòmics i municipals, fins ara monopolitzat per l’auge de Podem.
Els avisos que es van llançar des de la Moncloa poden ser l’avantsala d’una nova ofensiva judicial, com la que ja es va viure amb la consulta del 9-N. El govern de Mariano Rajoy va prometre que serà “molt contundent” a l’hora de controlar que la Generalitat (abans i després dels comicis del setembre) no s’allunyi ni un mil·límetre de la legalitat constitucional espanyola. A l’horitzó, els pròxims mesos, hi ha la construcció de diverses estructures d’estat per si de les urnes en surt un mandat a favor d’una Catalunya independent. El secretari d’estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, va dir a Onda Cero que estaran a l’aguait davant “qualsevol intent de vulnerar competències” i que recorreran tota normativa que traspassi les línies marcades.
El PP, però, confia que la majoria dels catalans donin l’esquena al projecte sobiranista. Visiblement molest, el president espanyol va dir que la convocatòria d’eleccions és “la constatació i l’evidència del fracàs d’una determinada política que només ha generat inestabilitat i incertesa”. Tot i ser molt crítics amb Mas -contra qui han arribat a atiar una querella-, els populars sempre han sigut contraris a un avançament electoral. La justificació de Rajoy, que en va parlar en una entrevista a l’agència Efe, és que no es pot convocar els ciutadans a les urnes tres vegades en només cinc anys. S’hi afegeixen dos elements més: el fet que aquesta vegada coincideixin en un any atapeït ja de convocatòries i que s’anunciïn amb vuit mesos d’antelació. “Això no té cap sentit”, es va exclamar. “Em sembla d’una extraordinària gravetat”, va afegir. Més enllà d’aquests arguments, i en clau interna, els conservadors saben que uns mals resultats al Parlament els poden debilitar de cara als comicis al Congrés, que si no hi ha novetats seran dos mesos després.
El PSOE confia en les urnes
Segons Rajoy, tot plegat respon només a un “interès partidista” de CiU i ERC per sortir de “l’embolic” en què estan, després d’una legislatura en què s’han “oblidat” dels problemes econòmics de la gent.
Els socialistes, que van arribar a titllar de “tragèdia” per als catalans les eleccions, també esperen que una majoria social freni convergents i republicans amb el vot. El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va acusar Mas i Oriol Junqueras de protagonitzar una “batalla de poder” que no té res a veure, a parer seu, amb les preocupacions ciutadanes. Des dels Estats Units, va apostar perquè al setembre els catalans diguin “prou” a la “incompetència” del president de la Generalitat. Fins i tot va entrar en precampanya l’alt comissionat per a la Marca Espanya, Carlos Espinosa de los Monteros, capficat, diu, per si la “inestabilitat política” allunya les inversions estrangeres de Catalunya.
Mas, Ortega i Rigau es defensen de la querella
Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van presentar ahir els seus recursos de súplica davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra l’admissió a tràmit de les querelles pel 9-N. La defensa de Mas -encarregada al lletrat Xavier Melero- al·lega que el govern espanyol i la Fiscalia van “consentir” el procés participatiu del 9-N. A través de l’advocat Rafael Entrena la vicepresidenta denuncia el “biaix marcadament polític” de les querelles, mentre que la consellera Rigau -defensada pel despatx Molins & Silva- nega que se la pugui acusar de malversació, perquè no hi va haver lucre.
